L'Any Sorolla es despedix amb una gran exposició a Castelló - Sara Cano

CASTELLÓ. Ha costat, però l'Any Sorolla ja ha fet parada en Castelló amb la que és, a més, la mostra més gran fins ara vista del pintor valencià a la ciutat. El centenari de la mort de Joaquín Sorolla (1863-1923) va marcar l'agenda dels principals centres expositius de l'Estat, i també de l'estranger, durant l'any passat, en una commemoració on no sols es buscava posar en relleu les seues principals obres, sinó que a més es volia descobrir i divulgar facetes desconegudes del creador. Així va ser que la Fundació Bancaixa de València va organitzar una mostra original que explorava la paleta més fosca del pintor, mentres que el Palau Real de Madrid va apostar per l'art immersiu i peces rarament exposades. En el cas del Museu de Belles Arts de Castelló el que es proposa ara, i com a tancament de l'any Sorolla, és un recorregut per la seua obra des dels orígens fins als seus últims anys i, alhora, s'explora l'imaginari dels artistes valencians amb què va compartir generació i inspiració.

"Esta és una de les poques exposicions que s'han dedicat a estudiar a Sorolla en el seu context valencià de manera àmplia. És una mostra molt singular, suposa vore a Sorolla des de València, però també permet vore la dimensió i universalitat dels pintors valencians de l'època, així com artistes castellonencs com Rafael Folch, de qui també s'exposa un quadro", explica Francisco Javier Pérez Rojas, comissari de la mostra Sorolla i el renàixer de l'Escola Valenciana, qui agrega: "Es pot pensar que esta és una activitat perifèrica dins de l'Any Sorolla, però s'ha convertit en una exposició de gran categoria que permet abocar-te en la creació valenciana des de 1871 fins a 1923".

La mostra que dijous s'inaugurà al Museu de Belles Arts està composta per 84 obres, de les quals 34 pertanyen a Sorolla, mentres que la resta són d'artistes tan reconeguts com Agrasot, Pinazo, Muñoz Degrain, Fillol, Ferrandiz, Cortina, Mongrell o Benedito. El que suposa, com Pérez Rojas recalca, "una oportunitat única" per a contemplar obres fins ara desconegudes per al públic de Castelló. Les pintures que s'exposen han sigut cedides per part del Museu Sorolla, la Fundació Bancaixa, l'Escola d'Artesans, el Museu de Belles Arts de València, el Museu Benlliure, la Diputació de València, així com col·leccionistes particulars.

 Tot el sorollisme 

Tot i que no es pot abraçar l'obra completa de Sorolla en una única exposició, aquesta mostra ha buscat representar tot el sorollisme. Fins i tot, manifesta el seu comissari que podrien haver sigut quatre exposicions en lloc d'una. I és que el Museu de Belles Arts establix un viatge temporal pels treballs del pintor. Des de les pintures històriques o aspectes més acadèmics de la seua primera època, passant per la pintura més identitària, de tint costumista o regionalista, fins al paisatge urbà, rural i agrest que va assolir al final de la seua carrera.

Sorolla va centrant, d'esta manera, els diferents apartats de la mostra amb autèntiques joies com la Festa valenciana (Sorolla, 1894), una pintura que feia tres dècades que no s'exposava i que el passat any va recalar a Alacant també en una exposició dedicada al pintor valencià. "S'està representant tot el que era Sorolla. És una exposició més concentrada que altres, però hi ha obres molt selectes i d'una gran qualitat", afirma Pérez Rojas.

Alhora, el valor diferencial d'este projecte és que permet conèixer com l'artista es va construir com a pintor gràcies al seu entorn. Els artistes antecedents i conseqüents de la pintura de Sorolla s'entremesclen amb les obres del valencià per a donar una visió àmplia de la pintura de l'època i també de cada canvi de pinzellada que el mestre va fer. Són, en efecte, quatre les seccions que dividixen l'espai: Sorolla i els seus mestres, Entre el costumisme i la inquietud social, El calidoscopi humà del retrat i Agrest, rural i urbà.

En este sentit, un dels diàlegs més especials que s'establix en la mostra és el de Sorolla amb Francisco Domingo i la representació d'ambdós de la crucificació de Jesús. "Sorolla va emprar una gamma molt similar i també va usar la tècnica de la pinzellada solta i expressiva. En este quadro es nota molt la influència de Francisco Domingo en eixa etapa de la seua vida", explica el comissari.

Sorolla i el renàixer de l'Escola Valenciana tancarà, d'esta forma, un cicle. Un any carregat de molt d'art i també molta investigació. L'Institut Valencià de Cultura té previst publicar un catàleg específic de l'exposició amb una àmplia contextualització expositiva i acadèmica de l'obra del pintor, com d'altres artistes de l'època. Amb tot, l'exposició a Castelló romandrà oberta fins al pròxim 7 d'abril.