L'Horta Teatre reivindica les segones oportunitats amb 'L'últim ball'

VALÈNCIA (EP). L'espectacle L'últim ball, de Carles Alberola i Alfred Picó, arriba al Teatre Talia de València des del dimecres 8 fins al pròxim 26 de novembre per a "reivindicar les segones oportunitats" i reflexionar sobre "les coses que realment importen en la vida". La nova comèdia de L'Horta Teatre, amb la qual inicien la celebració del 50 aniversari de la companyia valenciana, Premi Nacional d'Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut, posa en valor la felicitat que aporta dedicar-se al que t'agrada "vinga o no acompanyat de l'èxit".

L'obra narra la història de dos velles glòries del teatre valencià que, després de deus anys sense actuar junts, reben la proposta de participar en un homenatge pòstum a un company de professió. Van sorgint afinitats i diferències entre els dos conforme decidixen si eixir o no a l'escenari. Han tingut una evolució molt diferent després de separar-se i un ja està retirat després d'haver remuntat un poc la seua trajectòria, mentres que l'altre refusa baixar-se de l'escenari, a pesar que malviu sense arribar a ser un actor d'èxit.

En paraules del director i coprotagonista, Carles Alberola, l'obra parla de les segones oportunitats, "de la gent que fa temps que no està al costat de nosaltres, que s'han equivocat en el camí, i del descobriment de les coses que realment són importants en la vida". "Són persones que s'estimen tant el que fan que solament són felices sobre les taules i ho transmeten donant felicitat als espectadors. Al final, esta història parla de la interpretació i de les arts escèniques, però pot identificar-se amb ella qualsevol persona amb qualsevol professió, sempre que li done sentit a la seua vida", ha relatat.

En este sentit, ha apuntat que "molts actors estan instal·lats en la precarietat i, a pesar de tindre un gran talent i capacitat, els costa molt tindre continuïtat en el treball" i precisament eixa situació és la que patix un dels protagonistes de l'obra que quan es puja a l'escenari aconseguix "vore una miqueta la llum", ja que és "el seu lloc en el món". Així, Alberola ha indicat que el mateix títol de l'obra és una metàfora en si, atés que "mai saps quan serà el teu últim ball", i subratlla que això és el que mou els protagonistes a retrobar-se en l'escenari i tornar a gaudir.

"Li vaig proposar Carles fer un muntatge abans de la pandèmia. Però diversos motius van anar retardant-ho", explica Picó, qui està convençut que la nova obra continua la línia per a adults que han marcat en els últims anys amb títols com a L'electe, firmada per Ramon Madaula; o Família normal, escrita per Pau Pons. "Va crear esta història i em va proposar que la interpretàrem junts, cosa que és un autèntic luxe perquè estàs compartint escenari amb l'autor i director de l'obra, res pot anar malament", comenta Picó, productor i coprotagonista d'esta comèdia.

Edadisme, arts escèniques, felicitat

Un altre dels temes que tracta L'últim ball és l'edadisme, una forma de discriminació social que molts actors i actrius patixen quan arriben a certa edat que fa que es deixe de comptar amb ells en el món de les arts escèniques. "Hi ha exemples de grans actors però, sobretot actrius, que una vegada complixen una edat veuen com el telèfon deixa de sonar quan encara tenen molt a aportar", ha assenyalat Alberola.

Així mateix, l'espectacle també parla de les relacions trencades per una mala paraula, per una decisió equivocada. "Qui no ha tingut una disputa familiar, diferències amb els seus amics o un problema en el treball? Pensem que molts poden vore's reflectits en esta parella d'actors que ja no s'entén. Però que, conforme avança la funció, va recordant tot els que els unia", explica l'autor i director de L'últim ball.

Parella escènica des de fa 30 anys

Un dels atractius del nou espectacle que estarà del 8 al 26 de novembre al Teatre Talia és el joc metateatral que proposa. A pesar de ser dos dels noms més coneguts de l'escena valenciana, Alberola i Picó donen vida a dos actors que no han tingut massa oportunitats en grans teatres. "El món de les arts escèniques és curiós perquè pots omplir una sala en un poble, per exemple, i sentir que les coses van molt bé. Però al sendemà anar al del costat i que solament hi haja 15 persones", ha explicat Alfred Picó.

L'elenc el conformen: Noèlia Pérez i Josep Zapater, responsables de la composició i direcció musical; Ximo Rojo, qui firma el disseny d'il·luminació; Montse Amenós, encarregada de l'escenografia i del vestuari que pren com a referències les estreles còmiques del cinema mut, com Laurel i Hardy o Buster Keaton, i Toni Agustí com a ajudant de direcció.