X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 13 de diciembre y se habla de cerveza ribera salud concesiones rocafort generalitat EMPRESAS à punt
GRUPO PLAZA

bestiari 3

La beata - /religiosus falderus/ - espècie amenaçada

25/09/2018 - 

VALÈNCIA. És la ninja de l’església, l'ombra del senyor retor, està però és capaç de ser invisible, la beata passa més temps en la sagristia que en sa casa i és una peça fonamental en el mecanisme de funcionament de totes les parròquies. Normalment es tracta de dones d’edat avançada, moltes d’elles matxutxes o viudes, que han passat d’ocupar-se dels quefers de la llar a fer també els quefers diaris de la seua església: els mundans, que no els celestials. Eixos estan reservats al seu cap, el capellà. De fet, hi ha capellans que són com Charlie, aquell dels Àngels, i tenen diverses devotes que obeïxen les seues órdens; uns altres, en canvi, no tenen eixe carisma i han d’ocupar-se ells de tasques tan poc espirituals com cuinar o escurar.

Però no penseu que qualsevol pot convertir-se en beata. Cal ser discreta, silenciosa, eficient i mai contradir el destí que el senyor en sa infinita intel·ligència ha triat per a elles. El seu treball no és remunerat en diners, però té una remuneració molt superior, la vida eterna, i una parcel·la més gran i amb vistes al paradís en eixe cel que els han promés. L’equivalent al Valhalla, però en versió adaptada a senyores que en una toqueta passen estiu, tardor, primavera i hivern.

Alguna beata, en la seua immensa devoció, pot pecar d’efusivitat en la relació amb els retors. Però són casos molt aïllats, i això que deien abans que alguna beata tenia fills que se semblaven al senyor retor, eren només xafarderies del dimoni, no ha passat mai… La relació entre els retors i elles sol ser exclusivament laboral, això sí, sense remunerar, són com becaries d’una empresa que mai les contractarà.

Ara bé, elles tenen accés a una barbaritat d’informació privilegiada. Les parets són molt fines i entre gent que confessa els seus pecats, absències i presències sospitoses en l'església, i unes vistes privilegiades de la plaça Major, la beata és una vasta font de coneixements. D’ahí la necessitat de discreció, perquè ja sabeu que algunes capelles guarden més secrets que casulles.

A banda de llavar, planxar, ordenar, agranar, netejar… les beates poden també ocupar altres llocs de responsabilitat dins de la comunitat. De fet segons avancen en la seua experiència van pujant de nivell. Recaptadora d’almoines en seria el bàsic; el segon nivell és el de catequista de comunió o confirmació; el tercer nivell t’atorga la capacitat per a donar la comunió en dies de molta afluència a missa; i el nivell màxim les capacita per a impartir cursets prematrimonials. On, com és sabut per tot lo món, retors i devotes donen les claus per a la felicitat matrimonial eterna: anar al llit només per a dormir o amb fins reproductius. 

Entre les seues capacitats està la de recitar de memòria passatges sencers de la bíblia, cantar en millor o pitjor to les cançons eclesiàstiques, i conéixer vida i miracles dels sants i vèrgens que omplin les parets de la seua església. Però el seu superpoder és altre, són les úniques que saben què respondre al retor en eixos moments on la gent parla en veu baixeta durant la missa. És un secret que guarden com si fos la fórmula de la Coca-Cola i que no compartixen amb ningú més. De fet hi ha retors en problemes de memòria que consulten parts de la missa a les seues beates, parauleta del senyor.

La seua vestimenta és pulcra i decorosa. Mai duran colors histriònics, mai mostraran el muscle o els genolls, de fet pot ser que mai mostren els turmells, ja sabeu que la carn vol carn i, com menys en mostres, millor. Són amants de la llana, les faldes llargues, sabates negres de forma ampla i tacó mitjanet que mostren dos dits al forat central, i tot tipus de mitges curtes o llargues que lluiran independentment de la temperatura exterior.

Estat de l'espècie: es troba en seriós perill d’extinció, com les seues amigues les monges. De fet si continuen en este nivell de mortalitat i desaparició, podrien deixar d’existir durant este segle. El Sálvame, els pocs incentius laborals, la crisi de fe, i l’envelliment dels membres del clero ha provocat esta dramàtica situació que només podria revertir-se en una epidèmia com la pesta negra, o en la radical modernització de l’església. Les dos coses prou improbables.

Capacitats: són éssers extremadament ordenats i organitzats, que gasten molt pocs diners en vicis com la perruqueria o restaurants, i que són capaces en alguns casos, inclús de restaurar eccehomos.

Depredadors: tot i que en són poques, les seues habilitats les convertixen en l’objecte de desig d’altres espècies. Entre els seus depredadors naturals estan els matxutxos, els retors que abandonen la fe i les amigues que les conviden a la Golden. Este lloc és l’equivalent a l’infern per a les devotes, allí entre dimonis i temptacions, moltes han perdut el camí de la fe i de les nits en soledat.

Fòbies i fílies: són implacables amb la pols, les mosques i les aranyes que intenten ocupar els racons oblidats de l'església. I encara que no demostren massa les seues emocions, solen agrair en la intimitat, les estranyes ocasions en les quals un retor jovenet es fa càrrec de la seua parròquia.

 

 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email