X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

ACIDESA VALENCIANA / OPINIÓN

La dignitat humana i els límits del mercat

9/09/2018 - 

Aquest estiu entre molts altres assumptes polèmics, hi ha hagut un que no sempre se li dona la importància i la dimensió que té. I és que aquest estiu la Dirección General de Trabajo va legalitzar un “sindicato de trabajadoras sexuales”.

Anem a pams, la primera cosa que ha d’existir per a que es puga parlar de l’existència d’un sindicat és que existisca un treball remunerat. Ací entrem en el quid de la qüestió, si el sexe i per tant el cos humà (quasi sempre són cossos de dones i/o xiquetes) poden ser objecte de compra-venda.

Per a reflexionar en torn a aquesta qüestió, els propose que posem l’atenció en aquells que compren cossos de dones per a tenir sexe, aquell que es creuen en el dret de comprar el cos d’altra persona. Que per cert, quasi sempre són hòmens. En la meua opinió no és acceptable que hi haja un percentatge important de la població masculina que es crega que té dret a comprar el cos d’altre ser humà. Els posaré un exemple, veurien acceptable que una persona llogara a altra per a que li fera d’estoreta de la porta de casa durant unes hores? Segurament la imatge els horroritza tant com a mi, aleshores per què es veu com a inevitable que un percentatge  important d’hòmens lloguen durant unes hores el cos d’altre ser humà?

On vull arribar amb el meu raonament és al principi ètic que diu que les persones són un fi en si mateix i, per tant, no poden ser utilitzades com a un mitjà per a res ni per a ningú. Perquè les persones NO són propietat de ningú ni venen a aquest món a satisfer a ningú que no siga a elles mateixes. De fet, l’article 1 de la Carta de Drets Humans (DDHH) de Nacions Unides (UN) diu que tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets i que dotats, com estan, de raó i consciència s’ha de comportar fraternalment els uns amb els altres. Així qualsevol intercanvi que supose una desigualtat manifesta en dignitat i drets entre qui compra i qui ven, com és el cas, no s’hauria d’acceptar com a un intercanvi lícit de mercat. Això implicaria també que tot l’enriquiment provinent del proxenetisme s’hauria de considerar il·lícit. Tanmateix, l’article 4 de la carta de DDHH de UN estableix que ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud. Sent com és la relació entre persona prostituïda i “puter” una relació en la que la persona prostituïda està sotmesa a servitud i sotmetiment, doncs la persona prostituïda perd la seua llibertat de triar si vol tenir sexe, quan, com i amb qui vol tenir sexe mentre que el “puter” que compra un cos per tenir sexe té total llibertat i sotmet a l’altra persona. Per això, NO considere la prostitució un treball si no un abús de poder d’unes persones sobre altres. Per tant, si no hi ha un treball no pot haver-hi cap sindicat.

D’altra banda, tots vostès recordaran casos de esclavisme sexual. La premsa en parla tots els dies atès que és un problema, el de les esclaves sexuals, generalitzat arreu del món. La qual cosa ens indica que les nostres societats estan fallant estrepitosament en la protecció dels drets humans ja que no són capaços d’establir clarament els límits d’allò que es pot comprar i vendre en un mercat: les persones i els seus cossos NO haurien de poder-se comprar.

En aquest sentit, en massa ocasions s’ha penalitzat a les persones prostituïdes quan, baix el meu punt de vista, s’hauria d’actuar protegint a les persones que estan en la posició dèbil: les persones prostituïdes i des incentivant els comportaments abusius de “puters” i proxenetes prohibint la compra de sexe i l’enriquiment dels proxenetes.

De fet el negoci que proxenetes i “puters” fan amb el cos de les persones prostituïdes és totalment incompatible amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Concretament amb l’objectiu 5, igualtat de gènere, quina igualtat de gènere pot existir en una relació de sotmetiment i servitud on el cos de les dones (en la major part dels casos) només és un mitjà d’usar i tirar per als “puters” i un mitjà per a enriquir-se per als proxenetes?

Fins que les societats no miren malament als “puters” i als proxenetes i els governs actuen contra el fer negoci prostituint el cos de les persones, seguirà existint l’esclavitud en ple S.XXI.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email