La pizza favorita dels músics valencians

Hui, dia internacional de la pizza, hem de retre homenatge a la reina de la gastronomia italiana. El menjar ràpid primigeni, que ha conquerit el món i que encara hi ha qui sosté que la invenció napolitana... potser és valenciana. Com el paper de fumar, el Sant Calze, la Coca-cola i la ràdio, els valencians sabem molt d'inventar, i també de menjar. I si hi ha un col·lectiu que per devoció o per necessitat menja pizzes, és el col·lectiu musical. Abans del concert, després del concert, durant les parades de la gira, en la sala de gravació, durant els assajos o per gust. Als camerinos i les furgos és fàcil trobar caixes blanques que han transportat el preuat menjar. Per això, demanem a alguns d'ells que compartisquen amb nosaltres la pizza més estimada de la seua pizzeria favorita.

Jorge Pérez - Tórtel

Per a mi la pizza napolitana és la reina de les pizzes. Hi ha a qui no li agrada la massa esponjosa i blaneta, però per a mi és com assaborir un núvol celestial. M'agrada la bàsica, la Margherita, amb la seua tomaca pelada, mozzarella, alfàbega i oli. Simple i meravellosa amb la seua base tendra i primeta. Modesta i poderosa. En A'Napule, al carrer Vicent Sancho Tello, pots gaudir de la màgia de Sabatí, autèntic mestre pizzer. La glòria.

Esteve Tortosa - Auxili

 Soc molt friqui de la pizza des de ben xicotet, i en menge prou. La que més menge és d'una pizzeria d'Ontinyent, Spiaggia, que has d'anar per ella perquè no té taules ni tampoc fa enviament a domicili. Cuinen unes pizzes finetes en un forn de llenya, que els dona un toc meravellós. La meua favorita és la Toscana amb extra de rocafort, que porta tomaca, formatge, bacó, pernil dolç, xampinyons... i eixe puntet de rocafort que li pose jo. Com deia la publicitat el secret està en la massa, i si està feta a llenya, molt millor!

Karma Cereza - Mueveloreina

La meua pizza favorita, la primera que em ve al cap i de la primera que tinc records, és de la pizzeria brasilera Xingú, i s'anomena Frango. De menuda li llevava la mozzarella, no m'agradava gens i, tot i això, amb la carn picadeta, la salseta, la massa fina amb la vorera cruixent... continua sent una de les meues pizzes favorites i ara ja me la menge sencera, sense llevar el formatge. És la meua pizza favorita pel record, per la nostàlgia d'anar a menjar-la al carrer Guardia Civil amb els meus pares.

Pau Roca - La Habitación Roja

Hi ha una pizza que tenen només de tant en tant en Masa Madre, al carrer de baix de València, la Vesubio. És una pizza in bianco, sense tomaca, que porta salsiccia e friarielli, em recorda la combinació a l'entrepà de faves i llonganisses, i té eixe punt àcid que li donen els grelos i la salsitxa romana fa un gust diferent. En general, m'agraden les pizzes amb pocs ingredients, i esta sorprén perquè és una combinació poc habitual, potser d'ací a uns mesos la meua favorita serà una altra... m'estan entrant ganes d'anar ara a menjar-ne! A més en Masa Madre les pizzes les fermenten 72 hores en aigua mineral, no són ni grosses ni blanetes a mitjan camí, i tenen altres com la Sorpresa que és com una margherita amb una mozzarella sencera al mig, també molt recomanable.

Tesa

 Els diumenges, quan no m'abellix cuinar-me, solc demanar per a sopar una pizza ací en Almussafes, en el Hoy Pizza. Després d'un diumenge de fartà de por en la paella familiar, per a compensar, em demane una sense carn, la Mediterrània, que porta formatge, tomaques xerri i ruca fresca. M'agrada perquè la massa és fina i està equilibrada d'ingredients, ja que m'estime més les pizzes que no porten un fum d'ingredients al damunt... en este cas no és cert allò de com més millor, molt millor un bon l'equilibri, i mai de la vida posar-li pinya!

May Ibáñez - Badlands

 Il Vulcano era una pizzeria que estava a l'avinguda Alfauir, molt prop de la rodona d'entrada a Alboraia. A Il Vulcano peregrinàvem moltíssims músics després d'assajar als locals del polígon d'Alboraia. Pizza en forn de llenya, de massa fina i les vores bombades i cruixents. Jo soc defensora total de les pizzes italianes i clàssiques; capricciosa, prosciutto... també tenen algunes combinacions pròpies delicioses. Els meus companys de Badlands sempre demanaven la 5 formatges, espectacular.

No sé si he romantitzat el lloc després de la seua desaparició o què ha passat, però era un punt de trobada meravellós. Acabàvem l'assaig i anàvem a la pizzeria, parlàvem de les noves cançons, imaginàvem un nou disc i sempre trobàvem alguna banda veïna planejant el seu futur igual que nosaltres, tots devorant porcions de pizza. He de confessar que vam arribar a canviar el dia d'assaig perquè a Il Vulcano feien "Los Martes de pizza", totes les pizzes a 6€. Res més a dir.

Fa un temps que el local va tancar, tot i això - i ara ve lo bo - Han tornat a obrir en altra localització (Av. Cardenal Benlloch, 49) encara que només amb servei per portar a casa. Ja no és el mateix, però açò anava de bones pizzes, no? Encara esteu a temps d'anar a tastar-les i portar-vos la festa a casa; bona qualitat, bon preu i bon servei.

Enric Alepuz - Meravella

No dubte ni un poc en dir que la meua pizza favorita és la Marinara. Soc del team Margherita - Marinara. Quan es gasta producte de primera i tenim un pizzaiolo amb molta mà són dos pizzes imbatibles. La pizzeria que més m'ha volat la perruca últimament i he hagut d'anar diverses voltes a tornar a tastar-la és Raíces, al centre de la ciutat de València. Una carta amb 4 Margherites, una Marinara i dos més amb una miqueta més de fantasia, dos cuiners napolitans amb pinta de gamberrillos rockstars i amb una massa contemporània més lleugera que de costum amb un nivell de qualitat espectacular. PEC. Estic salivant de recordar-les.

Carmona - La Plata

Tinc un parell de pizzeries de referència, que em pillen a prop del millor bar de València, el Gestalguinos, que com a bon parroquià freqüente molt!

Endavant, massa fina, cruixent i saboroses.  Acostume a demanar la Margarita, Prosciutto, Funghi o Napoletana. Qualitat preu increïble en un local xicotet on són molt ràpids. Té un poc eixe aire a primera cita adolescent i juvenil que li dona molt de rotllo i es troba en la Xerea. Cada volta hi ha menys locals com este en el centre de la ciutat, les franquícies estan quedant-se amb València. També recomanaria Stenfia, per a portar a casa o al teu bar favorit qualsevol d’estes quatre pizzes: 4 Formaggi, Tartufata, Cremosa o Parmigiana. Massa molt fina i ingredients de primera davant de l'Ostras Pedrín, esta pizzeria sempre et salva la vida!

Pol Rodellar - Mujeres 
*Aportació des de Barcelona

Vivim rodejats de pizzes increïbles. Últimament, hi ha una oferta infinita i exquisida de pizzes napolitanes (les meues preferides), però una pizza no és només una pizza i és per això que la meua recomanació puga ofendre a tot aquell que es considera un especialista en pizzes.

A vegades una pizza no es menja assegut a una taula, la vida contemporània ens obliga a esprémer el nostre temps i les nostres butxaques i una bona pizza ha de tenir en compte exactament estos mateixos factors, és per això que us recomane les viandes que servixen a Pizza Circus (carrer Nou de la Rambla número 40, a Barcelona), un petit indret de porcions de pizza gegants a molt bon preu i d'una qualitat superior (res a veure amb les porcions que trobem, per exemple, al carrer Joaquim Costa de la mateixa ciutat). Porcions tan grans que podries fer servir d'edredó, compte que dos porcions et poden deixar noquejat! Sempre tenen disponible una oferta molt variada de porcions de pizza acabades de fer, ideal per a aquell client que vol una pizza i la vol ARA, però també podeu demanar-ne de senceres per portar, la carta és realment àmplia.

Estes pizzes són el complement perfecte per a la"prefesta" o "postfesta" de cap de setmana, material de qualitat per degustar al carrer, drets, amb una mà agafant l'enorme pizza i l'altra brandant una llauna de cervesa comprada al carrer. En fi, el somni del mediocre; és exactament com el que passa amb els Ferrero Rocher, esta sensació falsa de luxe per al poble.