La versió pròpia d'‘El cant de la Sibil·la’ es representa a la Catedral de València

VALÈNCIA. L'Institut Valencià de Cultura, i el Capítol de la Catedral Metropolitana de València organitzen este dimecres 20 de desembre a les 19:30 hores en la Seu la representació del drama litúrgic El cant de la Sibil·la. L'accés és lliure fins a completar aforament. 

La celebració d'este concert escenificat compta també amb el suport del Conservatori  Superior de Música Joaquín Rodrigo de l'Ajuntament del València i de l'Institut Superior d'Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV) de la Generalitat Valenciana. 

El concert escenificat d’El cant de la Sibil·la serà interpretat per Capella dels Ministrers, amb la direcció de Carles Magraner, i per la Coral Catedralícia, amb la direcció de Luis Garrido, comptant amb les intervencions del xiquet solista de l'Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, Noel López, en el paper de la Sibil·la, i el tenor Jorge Morata. Els instruments que utilitzarà Capella dels Ministrers són còpies dels que figuren en els Àngels Músics dels frescos de l'Altar Major de la Catedral de València. 

En el muntatge escènic, amb la direcció de Jaume Martorell, participen alumnes de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València (ESAD) i del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo per a representar la Processó dels Profetes. En el muntatge escènic també col·labora l'Associació d'Amics del Corpus de la Ciutat de València. L'adaptació textual del Sermó dels Profetes és del professor i dramaturg Josep Lluís Sirera. 

Abans de la representació d’El Cant de la Sibil·la, a les 19 hores, es farà el Toc a Matines pels Campaners de la Catedral València. 

El cant de la Sibil·la

Com a preludi al Nadal, El cant de la Sibil·la s'interpreta cada any en la Catedral de València. Es tracta d'un  drama paralitúrgic de melodia gregoriana que fins al segle XVI s'escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la península, sobretot en l'antiga Corona d'Aragó. Després del Concili de Trento la seua interpretació va desaparéixer i hui només es manté a Mallorca i a l'Alguer.

La representació s'inicia amb el Toc a Matines de Nadal, extret d'una consueta de la Seu anònima del segle XVI. La primera part de la representació, Música Angèlica, es troba integrada per dos Cantigues de Santa Maria vinculades a la València del segle XIII. Amb la segona part del concert s'inicia el propi Cant de la Sibil·la.

De les moltes versions que es conserven, en la Catedral de València es representa la versió valenciana, segons la consueta de 1527, que està influenciada per la tradició toledana i mallorquina. El cant de la Sibil·la va ser declarat en 2010 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. 

El cant de la Sibil·la és una de les representacions més significatives entorn del naixement de Crist que es coneixen, implantada per Jaume I després de la conquesta de València. Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, totes verges i profetes. Entre elles, la Sibil·la Eritrea era l'encarregada d'anunciar el dia del Juí Final i l'arribada de Jesucrist al món. Encara que la Sibil·la és la figura per excel·lència de l'oracle grec, el cristianisme es va apropiar d'ella per a atemorir a la població amb els seus presagis sobre l'Apocalipsi.