VALÈNCIA. La XXII edició del Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola oferirà el dimecres 9 d'agost, a les 22:30 hores, un concert de l’Accademia del Piaccere. El lloc elegit és el castell del Papa Luna i el títol del concert és 'Les violes du ciel et de l’enfer. La viola de gamba a la cort del Rei Sol’ on s'interpretaran peces de Marin Marais (1656-1728), Antoine Forqueray (1671-1745) i Jean Philippe Rameau (1683-1764).
L' Accademia del Piaccere està formada per Fahmi Alqhai (director), viola da gamba i direcció, Rami Alqhai, viola da gamba i Javier Nuñez, clavecí.
La valentia dels seus projectes i la forta personalitat artística del seu director Fahmi Alqhai, nascut a Sevilla en 1976 de pare sirià i mare palestina, han fet d’Accademia del Piaccere el grup d’avantguarda de la música antiga espanyola i un dels punters a Europa, gràcies a la seua concepció de la música històrica com quelcom viu, ple d’emocions que els seus músics interioritzen com a pròpies i transmeten a l’espectador. Fahmi Alqhai es considerat un dels més importants intèrprets de viola de gamba del món, i un dels majors renovadors de la interpretació de la música antiga.
Quan en 1661 assumeix de forma definitiva el poder Lluís XIV , França es va convertir en la primera potència d’Europa. Per això, per salvaguardar la dignitat de la seua majestat en un entorn solemne i per tenir sota la seua mà als poderosos decideix traslladar la cort de París a Versalles, on convertirà el vell pavelló de caça en el més sumptuós i imponent palau. Com es tractava d’impressionar el visitant, el rei va atraure a la seua nova residència als més il·lustres intel·lectuals i als millors artistes de França. En aquest fastuós ambient, en el qual convivien l’aristocràcia de la sang i la de l’art, havia de produir-se a finals del segle XVII la trobada entre els dos més grans gambistes que conegueren els temps. Marin Marais que als vint anys ja estava a Versalles i en la cort faria tota la seua carrera artística i Antoine de Forqueray que pertanyia a una família de música i als 17 anys ja estava a Versalles, enlluernant a tots pel seu virtuosisme i provocant freqüents baralles pel seu caràcter colèric.
Marais i Forqueray xocaven en tot. El primer era un artesà amb aspiracions d’ascendir en l’escala social i deixar testimoni del seu art com va fer en el seus cinc llibres de viola. Forqueray era un revolucionari de la improvisació, que es vanava de no haver escrit mai una nota, si les seus peces han sobreviscut ha sigut gràcies al seu fill Jean-Baptiste que les va publicar pòstumament. Marais encoratjava l’esperit clàssic, Forqueray el de l’excés. Però cap dels dos va poder evitar el declivi de la viola, que ja era molt accentuat en 1740.
