X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Llibreria Ramon Llull

L'amor per la literatura com a acte de resistència

19/05/2019 - 

VALÈNCIA. En mig d’un soroll ensordidor de persianes que baixen, la llibreria Ramon Llull manté l’esperit de llibertat i de possibilitats infinites que suposa qualsevol espai on habiten els llibres. A contracorrent dels temps banals que ens ha tocat viure, l’existència de llibreries com la Ramon Llull suposa un crit d’esperança i un cau de resistència cultural al bell mig del barri del Carme, al cor encara bategant de la ciutat de València.

Una certesa assalta a qualsevol ser humà que creue les portes de la Ramon Llull: no ha aplegat ací per a adquirir precipitadament un volum imprés i continuar després amb la seua lobotomitzant rutina, sinó per a descobrir noves formes de mirar la vida a través de la lletra impresa. La potència tant del catàleg exposat com de la seua programació cultural –on preval l’esperit de trobada, aprenentatge i diàleg– convertixen este espai en un bastió de resistència destinat als qui anhelen convertir la literatura en un arma per a la reflexió, la lluita i el canvi. I és que, enfront de la productivitat imposada per decret i dels atabalats ritmes contemporanis, des de la Ramon Llull plantegen la lectura com un acte de combat i salvació. No debades, la pintura de la seua persiana metàl·lica, en la qual es veuen exemplars cremant-se, fa l'ullet, de forma ineludible, a eixa oda a la bibiliofília que és Fahrenheit 451.

Situat en el Carme i regentat per Almudena Amador i Francisco Benedito, este cau transcendix el rol de botiga, va més enllà de la pura transacció comercial –necessària, òbviament, per a pagar el lloguer i omplir la nevera, no caigam tampoc en idealismes naïfs– per a reivindicar-se com un cosmos propi. D'esta forma, un plaer tan íntim com bussejar per torrents de tinta es convertix en un trampolí des del qual llançar-se a la creació de vincles col·lectius, d'un teixit social que anhela nous horitzons. Explorar les seues prestatgeries és adquirir la certesa que l'existència pot ser molt més que un grapat de dies amuntonats en calendaris.

Travessia per l'exuberància bibliogràfica

La selecció d'escrits que composen este enclavament pren l'aspecte d'un polièdric verger de cel·lulosa. Una profusió d'obres en la qual la varietat i la qualitat exercixen com a eixos vertebradors. I és que, els prestatges de la Ramon Llull, premiada en 2017 per la Generalitat com la llibreria més innovadora, desborden títols que es troben a deu mil milles del que podria considerar-se un fons llibreter convencional. Almudena ho té clar, la seua “no és una llibreria de best sellers ni cau rendida davant les novetats editorials que galopen lleugeres pels aparadors en cada temporada. “Tampoc és açò el que ens demanen els clients”, exposa. La fauna que freqüenta este paratge ve a la caça de prodigis: “Estem molt connectats, existix una simbiosi molt especial entre esta llibreria i el seu públic”. Així, els parroquians acudixen al carrer de la Corona assedegats d'assaig polític, economia crítica, gènere epistolar, filosofia, sorprenent literatura infantil, crítica literària, tones de poesia… També novel·les de tot pelatge i condició, per descomptat.

“ESTEM MOLT CONNECTATS, EXISTIX UNA SIMBIOSI MOLT ESPECIAL ENTRE ESTA LLIBRERIA I EL SEU PÚBLIC”

Este racó del Carme convida a abandonar les senderes establides pels cànons editorials de masses i deixar que desconegudes publicacions de tapa dura et tallen la respiració. I per ad això, calien metres quadrats: “A l'hora de triar local, resultava imprescindible que tinguera prou d'espai per a poder comptar amb un fons ampli, per a poder ser una llibreria de fons. Em sembla important que en les nostres prestatgeries es puguen trobar, per exemple, clàssics grecollatins. Seria una llàstima que eixe tipus de volums desaparegueren del circuit o haguérem de renunciar a oferir-los perquè es venen menys”, assenyala.

En qualsevol cas, els títols exhibits permeten atalaiar les inquietuds i entranyes de la pròpia Almudena. És el seu esperit el que impregna cada racó del local i el dota del sabor que té l'autenticitat. No pareix desgavellat afirmar que la Ramon Llull és, per damunt de totes les coses, una llibreria d'autor. “Per exemple, a mi m'encanta el conte, per això li he dedicat una secció completa i ho he separat de la de narrativa: així es destaca més i pot albergar més obres. Són decisions que vas prenent segons et naixen. Succeïx el mateix amb ta casa, la vas decorant com t'agrada”. Es tracta a més d'un procés que no acaba de trobar mai el seu punt final: “Sempre estàs imaginant, canviant coses, reflexionant sobre com fer-ho millor”, assenyala la gerent. Una evolució constant que l'ajuda a mantindre el pols, a seguir concebent el seu establiment com un astre celeste des del qual repensar la realitat que ens envolta.

Com a part de la seua faena, els llibreters afronten una labor quasi sagrada: recomanar i aconsellar als clients. Posar-los en la pista d'esta publicació que nodrirà de papallones els seus estómacs bibliòfils. “La gent pregunta molt, demana que l'orientes sobre una línia determinada que els agrada o, al contrari, sobre nous territoris perquè desitgen un canvi en els seus hàbits lectors. Però també crec que és la pròpia llibreria la que, a través dels exemplars exposats, realitza una proposta implícita. Nosaltres convidem a llegir tot allò que n'hi ha ací”. Per això, obrir les portes és per a ella llançar també una invitació al transeünt casual. “Crec que és meravellós acostar-se a una llibreria a descobrir quin univers diferent i especial oferix. A mi m'encanta que la gent passege per la Ramon Llull i trobe llibres que ni sabien que existien. Açò és el màxim per a mi”, comenta emocionada Almudena. Això sí, tampoc es lliuren del clàssic usuari que cerca un llibre el títol del qual no recorda, però té claríssim que "la portada era blava”. Una anècdota que compartixen totes les llibreries del planeta Terra. “Has de fer de detectiu”, sosté.

"No pareix desgavellat afirmar que la Ramon Llull és, per damunt de totes les coses, una llibreria d'autor"

Arribats a este punt, s'imposa una premissa fonamental: per a ser una bona llibretera resulta imprescindible exercir també de bona lectora. “T'han d'agradar moltíssim els llibres i llegir. No m'imagine a cap llibreter en el món al que no li agrade llegir. A més, crec que quan u llig en paper li permet interioritzar el contingut d'una altra manera”, sosté. En la mateixa línia, Almudena subratlla l'aposta que estan fent moltes editorials per crear llibres bells, amb un valor afegit com a objecte. Una forma més d'assegurar-se un lloc en les llars enfront dels seus competidors electrònics. Estes col·leccions presenten “una cura exquisida pel paper, el format, la impressió i la coberta. Es publica molt bé, és espectacular el nivell”.

Entre les referències literàries que han marcat a foc l'ànima lectora d'Almudena destaquen autors com Philip Roth, Lucia Berlin, Coetzee, Belén Gopegui, Marta Sanz, Isaac Rosa i Rafael Chirbes, “que per a mi és Déu”. De fet, recorda la seua visita a la Ramon Llull com “un dels moments més impactants i emocionants” de la seua vida llibretera.

© Foll

La lectura més enllà dels llibres

Ja ho hem dit, en la Ramon Llull es venen llibres, sí. Però les seues parets són també el santuari en el qual tenen cabuda tota classe d'activitats vinculades amb la paraula escrita. Des d'aules d'Humanitats, clubs de lectura o presentacions a tallers de Filosofia o Ciències Socials i cicles temàtics com el recent Literatura i Periodisme. També un xicotet festival literari amb el lema Leer en defensa propia. Activitats sempre vinculades al món de la paraula enquadernada. “Per a mi és natural dins del treball d'una llibreria. És una manera de donar-te a conéixer davant del públic, clar, però també crec que part de la nostra raó de ser és fomentar la lectura i difondre l'existència de títols, autors i editorials”, apunta Almudena. I, d'igual manera, esta aposta per la col·lectivitat aspira a trobar el seu ressò en l'espai públic: “Sabem que no anem a canviar el món, però intentem posar el nostre gra d'arena en la construcció d'una societat millor en la qual no siga tan important la immediatesa, les males condicions laborals o els problemes per a arribar a fi de mes”, assenyala. Este rol com a nucli d'ebullició cultural urbana ha estat present des que va prendre les regnes de la Ramon Llull: “Tenia clar que volia que fora un lloc on la gent poguera proposar activitats que els apassionaren”. De fet, un dels seus primers esdeveniments va ser el Club de Literatura Japonesa, sorgit precisament gràcies a una clienta experta en autors nipons.

A través de la programació diversa i vibrant, la Ramon Llull busca també portar uns quants passos més enllà la pròpia experiència lectora. “Una de les facetes més boniques d'una llibreria és la creació d'una comunitat vinculada a ella. La seua existència imprimix caràcter, és com una família. Hi ha sempre un grup de persones que formen part de la vida de la Ramon Llull perquè vénen sovint i participen en les activitats o fins i tot et recomanen llibres que els han agradat, perquè tenim uns clients amb moltíssim nivell”. Fa uns quants mesos, la ciutat es va despertar amb la notícia que tancava la Llibreria Leo, la penúltima en el degoteig de comiats que està vivint el sector en els últims anys. El totpoderós imperi d’Amazon imposa la seua llei. Quasi pareix una quimera intentar combatre al gegant del comerç online apostant per la calidesa del tracte humà i la saviesa dels qui atenen darrere el mostrador. Ens acostem a un futur en el qual les llibreries seran substituïdes per anodines pantalles? És el llibreter una espècie en perill d'extinció? Per a Amador, la supervivència passa precisament per atorgar-li al seu espai eixe caire cultural. Que la llibreria siga un lloc on succeïxen coses. “Ací compartim les nostres visions de la política, la poesia, la filosofia… I això resulta molt sa per al cap i per a l'ànima”, indica.

Expulsada en 2012 del Gremi de Llibrers per un conflicte amb la directiva d'eixa època, la Llull ha hagut de traçar el seu camí en solitari. Esta exclusió –que també va afectar a altres dos llibreries– dificulta qüestions com assistir a la Fira del Llibre: “Ens posen condicions que ens fan molt complicat participar en una cita tan important” i els impedix participar en les campanyes de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL). “Estem a la intempèrie”, explica Almudena al respecte. Malgrat tot, continuen en peu.

La preqüela

Per què en ple segle XXI algú decidix pujar la persiana d'una llibreria? Hi ha qui de molt jovenet ensomia amb una trajectòria entre lleixes plenes de novel·les, una pulsió irresistible. Vocació, li diuen. No era el cas d'Almudena. El seu flirteig amb el món llibreter va començar durant la seua època com a estudiant de Dret, quan va començar a visitar l'antiga Punto y Coma, on es feia amb els manuals necessaris per a la carrera en una època en la qual encara era imprescindible adquirir una gran quantitat de volums per a aprovar les assignatures pertinents. “Mai m'haguera imaginat que la meua vida acabaria així, jo anava per un altre camí”, exposa.

Situada en Arts Gràfiques, la companyia va obrir una segona seu en el carrer Ramon Llull, al costat del Campus dels Tarongers, i Almudena va entrar de recolzament en una campanya puntual de llibres de text (la tornada al col·le dels universitaris, ja saben). “La idea era treballar allí un mes i al final em vaig quedar quatre anys. Quan els propietaris van decidir jubilar-se, vaig començar a pensar en quedar-me-la, vaig començar a comentar-ho amb amigues, a imaginar què canviaria, quines seccions inclouria… Així que vaig decidir continuar el negoci al costat d'una sòcia amb la qual vaig estar treballant durant prop de deu anys”. Amb el traspàs va arribar també la nova denominació per a la llibreria, en este cas per raons purament pràctiques: amb el primer Punto y Coma encara obert, eixe segon local havia de ser rebatejat i l'antic propietari va proposar que així els alumnes del campus la tindrien millor situada. En qualsevol cas, no era esta la primera opció barrejada per Almudena: “Al principi no m’agradava el nom, jo m’estimava més Roig i Negre perquè m'evocava moltes coses. Però amb el temps li he agafat molt d’afecte i em sembla que Ramon Llull és un personatge meravellós i peculiar”.

Fa dos anys, la llibreria va experimentar un nou gir de timó, en este cas geogràfic: va abandonar la zona universitària per a traslladar-se al cor de la ciutat. “Era conscient que aconseguir que la gent es desplaçara fins a Tarongers costava molt. A més, allò que va sostindre la llibreria durant molt temps era la venda de llibres de text, que et permetia invertir en altres assumptes menys rendibles. Eixe sector va anar decaent per molts motius: el pla Bolonya, Internet, la crisi… I sense eixe pilar, resultava molt dur mantindre-la. Vaig intentar consolidar una clientela d'estudiants universitaris que descobriren a eixos autors que a mi quan era jove van fer que em volara el cap: Herman Hesse, Truman Capote, Gabriel García Márquez…Però no acabava de funcionar. Vaig pensar que ja no tenia sentit el que estava fent, necessitava canviar”. Va ser així com, fa dos anys, va acabar recalant a Ciutat Vella. “Volia una zona més accessible a tot el món, que la gent passara prop de manera freqüent. Este barri és palpitant, bonic, amable, té diversos museus prop… Com a usuària, crec que és molt interessant estar passejant per estos carrers i entrar a una llibreria a vore què et trobes”.

La seua presència en ple casc històric també exercix com a declaració d’intencions enfront dels excessos amb els quals el turisme massiu i la gentrificació estan enverinant la zona. Davant la proliferació d'establiments sense ànima i la creixent substitució de veïns per visitants ocasionals, l'existència d'una llibreria propera i efervescent ajuda a fer barri, a demostrar que la vida quotidiana encara és possible en estos laberíntics carrers. “Des del primer dia en què obrim, els residents es varen bolcar amb nosaltres. Es varen alegrar molt que no fora un altre bar, sinó una llibreria. Venen famílies senceres. Crec que és molt important seguir apostant pels comerços de proximitat, em donaria molta pena que tot açò s'omplira de franquícies”. 

L'ofici

Observada des de fora, la de llibretera pot semblar una professió d'allò més romàntica i bohèmia. No obstant això, la realitat, com sol ser habitual, resulta molt més prosaica. Fer i desfer caixes, tramitar comandes, tractar amb els proveïdors, realitzar comptes i balanços són algunes de les tasques menys visibles però més importants d'una llibreria. Qüestions que no resulten especialment fascinants, però que són les que permeten que el flux de llibres seguisca en moviment. “Hi ha una visió molt bonica d'este ofici però que no té res a vore amb la veritat. L'ofici és dur, molt exigent. Tenim totes les dificultats dels autònoms i totes les dificultats del sector del llibre, que viu en precarietat des de sempre. Potser ara la situació siga pitjor que quan jo vaig començar, però sempre ha sigut un àmbit precari. Cal arromangar-se i treballar moltíssim”, assenyala Almudena. A més, pel seu vessant de gestora cultural, al tràfec de comandes ha de sumar també les hores planificant una programació coherent i estimulant, així com el contacte amb autors, conferenciants i experts que vullguen passar-se pel seu territori per a embaladir a l'audiència. I és que mantindre viva la flama de la literatura no és fàcil, però algú ha d'encapçalar la resistència.

“Una persona molt volguda deia que les llibreries són refugi i trinxera: és una definició que m'encanta”, afirma Amador. Així, la Llull actua com a refugi “perquè ens reunim entorn de l'interés per la literatura, un pretext poc freqüent en l'entorn del capitalisme salvatge actual”. I d'igual manera, exercix de trinxera “davant un món que està mal constituït, davant un present nefast. La lectura com a fet íntim t'ajuda a parar, a agafar aire. Et permet abstraure't del soroll i vore les coses amb una miqueta més de perspectiva i menys velocitat. Per això és important trobar bambolles de temps per a llegir i per a reflexionar”, indica Almudena. Davant la imposició de l'utilitarisme i la productivitat, Amador és ferma: “llegir no servix per a res. No crea rendibilitat des d'un punt de vista econòmic, però així i tot, resulta una activitat fonamental. És com respirar”. Ella ho té clar: “la lectura és revolucionària, però es tracta d'una revolució que es produïx en el nostre interior”.

Els suggeriments de la llibrera

Ens pot l'ànsia lectora, així que sol·licitem a Almudena una llista de recomanacions bibliogràfiques. Com ella explica, ha inclòs un bon grapat de “llibres gojosos per excel·lència, llibres que celebren la lectura com a tal”. Bon profit!

Hace cuarenta años, Mary Van Rysselberghe (Errata Naturae).

La mujer de Martin Guerre, Janet Lewis (Reino de Redonda).

El arte de la fuga, Vicente Valero (Periférica).

Helena o el mar del verano, Julián Ayesta (Acantilado).

El paseo, Robert Walser (Siruela).

Vida de Pablo i El viaje a pie de Johann Sebastian, Carlos Pardo (Periférica).

Matar a un ruiseñor, Harper Lee (Zeta).

Andanzas del impresor Zollinger, Pablo D'Ors (Impedimenta).

Las hermanas Bunner, Edith Wharton (Contraseña).

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email