VALÈNCIA. No està acostumat el sector cultural valencià a operacions com la que es va anunciar ahir. Molt menys el món editorial. El gegant Planeta adquiria el 60% de Bromera per tal de “donar continuïtat i impuls al model cultural i empresarial del grup editorial valencià”, en paraules del seu fundador Josep Gregori. Gregori es jubilarà en gener de 2024 i deixa al càrrec del grup editorial valencià més important a Bernat Bataller, actual director comercial del grup, i a Sandra Capsir, directora de màrqueting i membre de l’equip directiu. L’operació anunciada “contempla el manteniment de la independència de gestió del Grup Bromera; la continuïtat i l’impuls de les seues línies estratègiques; el compromís social i mediambiental i de defensa de la cultura valenciana, alhora que garanteix la continuïtat a Alzira de la seu de l’empresa i del seu equip humà, format per 60 persones, multitud de col·laboradors habituals i empreses auxiliars”. Això vol dir, segons ha confirmat el grup editorial a Culturplaza, que cap persona de Planeta seurà al Consell d’Administració de Bromera, que no canviarà la seua composició. A més, tots els convenis, relacions amb el teixit associatiu i sector educatiu a la Comunitat Valenciana es mantindran i es renovaran amb total normalitat.
L'operació suposa el fi d'una era, no només per a Bromera, sinó per al sector sencer. L'empresa alzirenca, que va ser fundada per Gregori al 1986, va anar guanyant pes amb el pes convertint-se en la referència editorial del País Valencià. De fet, en els últims anys ha demostrat estar en forma, amb l'adquisició d'Editilde (empresa propietària dels segells especialitzats Diálogo i Tilde) o la creació, en 2017, de Mésllibres per a competir en la narrativa internacional editada en català. Segons dades consultades per este diari, les xifres de negoci de 2021 ascendeixen als 7,1 milions d'euros, amb un resultat de l'exercici del mateix any que supera els 861.000 euros. I no només això, sinó que el grup compta amb una xarxa de relacions institucionals i culturals que abasta tot el territori i que són una de les seues principals fortaleses empresarials.
El gran actiu del grup empresarial és Bromera, la xifra de negoci del qual quasi triplica el d’Algar Libros. Animallibres i Editilde, les altres dues societats controlades per Bromera, es menegen en xifres inferiors. Al llarg de la seua vida, el grup editorial ha anat adquirint fons d’editorials que estaven en perill de desaparéixer i el seu fundador, Josep Gregori, sempre ha tingut clar que el futur del món editorial passava per la concentració d’empreses. En 2001, van adquirir Algar, que es va convertir en la seua divisió de llibres en castellà. En 2006, va crear Animallibres, especialment dirigida al públic juvenil i infantil. Ja en 2014, va integrar el fons de Tàndem en una altra operació que va servir per a salvar el segell de la fallida i que va convertir ja aleshores al grup en líder del sector. Els últims segells en sumar-se han sigut Mésllibres, de creació pròpia, i Diálogo i Tilde, adquirits en 2021.
Per altra banda, cal recordar que Planeta és una de les dues empreses (juntament amb Penguin Random House) responsables d'un procés molt agressiu de concentració editorial que s'està experimentant en la indústria en l'àmbit estatal en els últims anys. En la cartera del grup Planeta es poden contar més de 70 segells diferents, entre els quals estàn els del Grup62, líder en llengua catalana i al que pertanyen marques com Columna, Proa, Empúries, Destino, labutxaca, o el mateix Edicions 62.
Una de les claus de la compra, segons assenyalen fonts del sector, seria l'entrada a l'àmbit educatiu de Planeta, una línia de negoci del qual el grup català coixeja i en la que Bromera té precisament un arrelament molt fort, tant en valencià com en castellà, amb les marques de Bromera i Algar, respectivament. Per l'altra banda, la voluntat de ficar a la venda el 60% del grup editorial tindria com a rerefons la dificultat de conformar un procés successió familiar dins de la mateixa empresa.
En nom de l'Associació d'Editorials del País Valencià, Àfrica Ramírez, ha assegurat que veuen el projecte com un nou tret d'eixida per a Bromera, que al costat de l'empresa més important de l'indústria estatal pot donar un nou començament, amb l'esperança que es mantinguen les bones pràctiques de Bromera: "L'editorial Planeta al principi respecta la independència de les empreses, i esperem que així siga, però és una cosa que ningú pot assegurar del tot", explica. En aquest mateix sentit es manifesta Juan Pedro Font de Mora, del Gremi de Llibrers: "Encara que existisca la promesa de conservar la filosofia de Bromera, cal mantindre's vigilants de cara al fet que realment es complisca aquesta idea", que afegeix que "Des del Gremi volem defensar sempre el valencià i l'edició independent. Ens agradaria que es mantinguera una majoria així en el sector editorial".
Aquesta por que l'entrada de Planeta supose, a llarg termini, el desmantellament de la identitat de Bromera és generalitzada entre les fonts consultades, encara que hi ha diferents graus d'esperança en que això no acabe passant. A curt termini, res traumàtic passarà, i Bromera, per exemple, acaba de refrendar el seu lligam amb el teixit associatiu amb el nomenament de Marc Senabre en la junta de l'Associació d'Editorials del País Valencià.
Ramírez ha valorat el treball de Josep Gregori com una labor brillant, i li apesara perdre la seua figura com a referent: "En el sector sap una mica malament, però és la solució per a que això continue. El que va aconseguir Josep va ser fer una editorial del no-res", explica. Assegura que en aquest moment el que li tocava era retirar-se de "la primera línia" perseguint la idea de mantindre's en el sector com a editor i no tant com empresari. Font de Mora també agraeix el seu treball i ho considera un personatge fonamental en el panorama editorial de València: "Mereix tot el nostre reconeixement per la seua increïble labor, i ara es mereix un bon descans", declara.
Pel que fa a Bromera, el president del Gremi, considera que és l'oportunitat perfecta perquè Bromera arribe a altres mercats, encara que té por que aquesta "expansió" supose que la publicació en valencià disminuïsca notablement: "Publicar en valencià té un nivell ja delicat en si mateix, ja es donaven ajudes perquè això es potencie, però és un sector que no té res a veure amb el volum de vendes i presència en llibreries, al contrari del que succeeix a Catalunya. L'ideal és que es potencie això des de dins del mateix sector, però el fet que haja entrat de manera majoritària Planeta pot significar que canvien moltes dinàmiques, i probablement el primer que es transforme siga la mateixa distribució de l'editorial".
Sobre l'operació, la presidenta de les editorials confia molt en el relleu de Gregori en Bernat Bataller i Sandra Capsir: "Al final Josep ascendeix a Planeta a dues persones que han tingut una bona trajectòria en Bromera, i la gerència es passa a aquells en els quals es pot confiar". També ha assegurat que, en conversa amb Josep Gregori, el tracte entre editorials ha sigut més aviat "com un festeig", en el qual s'ha encaixat una editorial d'èxit dins d'un grup d'èxit: "Al final entre editorials ens coneixem. Jo també sabria dins d'aquest sector en qui confiar, i és en certa manera el que li ha passat a Josep amb Planeta. Per descomptat s'ha arribat a un acord econòmic que convé a tots dos, però Josep queda tranquil que l'editorial queda en bones mans, i té també la plena confiança en Bernat i Sandra", i afegeix, "a més ha venut una editorial en ple funcionament, i això és una cosa admirable".
Per altra banda, des del Gremi de Llibrers de València Juan Pedro Font de Mora creu que les llibreries seran alienes a aquests moviments editorials sempre que puga mantindre's en la distribució Gea Llibres: "És un distribuïdor més regional, però si l'assumeix Planeta igual les llibreries xicotetes sí que han d'haver d'acudir als distribuïdors d'aquests per a adquirir els llibres de Bromera", que recalca que vol analitzar la situació, "sense ferir sensibilitats".
Josep Gregori, fundador i actual director de Bromera, ha anunciat que el gener de 2024 cedirà el relleu de la direcció del grup en Bernat Bataller
El nou poemari de Marc Granell i la nova novel·la de Jaume Benavente, guardonada amb l’Alfons el Magnànim, completen les principals novetats de l’editorial