Les cadenes de subministrament circulars, el punt de partida

La setmana passada encetaven una sèrie d’articles on em propose anar reflexionant i analitzant amb vostès al voltant de cóm implementar un model de negoci basat en l’economia circular. Així, assenyalàvem la necessitat de deslligar el creixement econòmic del consum dels anomenats recursos verges que suposen una major pressió extractiva sobre els recursos del planeta. El punt de partida sobre el que va a pivotar la columna d’aquesta setmana és la concepció i disseny d’una cadena de subministrament circular.

Una cadena de subministrament circular hauria d’estar dissenyada de tal manera que permetera a les empreses l’ús de materials i altres subministraments plenament renovables, reciclables o biodegradables en substitució dels materials i subministraments anomenats lineals. Sent els materials i subministraments lineals aquells que són d’un sol ús, no procedeixen de fonts renovables, no es poden reciclar o no són biodegradables. L’objectiu, per tant, seria dissenyar cadenes de subministrament que reduïren a la mínima expressió els impactes negatius des del punt de vista mediambiental i social. Ara la pregunta seria, i cóm es fa això?

Pel que fa a l’ús de matèries primeres i fonts d’energia, sabem que un dels subministraments claus per a una empresa de qualsevol sector i grandària és l’energia. La font d’energia més utilitzada sol ser l’energia elèctrica, la segon el gas natural. L’energia elèctrica pot procedir de fonts renovables, de fet economies tan potents  i industrialitzades com l’alemanya ja fa anys que decidiren canviar el seu mix energètic (ací ja sabem que fins fa quatre dies teníem un “impuesto al sol”). D’altra banda, en termes de proporció de costos el subministrament energètic representa un mos importantíssim en totes les empreses. Aquest fet es veu agreujat al cas de l’estat espanyol que té l’electricitat més cara d’Europa, cosa que minva la competitivitat de tot el teixit empresarial, però especialment el d’aquells territoris on les empreses estan més internacionalitzades com és el cas de les valencianes. Per tant, dotar al teixit empresarial d’estratègies per a fer front a la posició dominant que ostenten al mercat les empreses de l’oligopoli tant elèctric com del gas és fonamental per dos motius: per la sostenibilitat ambiental, apostant clarament per les fonts d’energies renovables i per reduir-ne el consum, així com per la sostenibilitat econòmica, atès que estem davant d’un mercat oligopolístic amb una regulació estatal fortament centralitzada que ens ha dut a pagar l’electricitat més cara d’Europa. A moltes localitats valencianes existeixen, algunes des de fa més de 100 anys, Cooperatives elèctriques. Si es troben en un d’aquests municipis són vostès afortunats. Tot i això, en els últims 10 anys han anant sorgint cooperatives elèctriques més grans (algunes operen a tot l’estat) que són capaços de subministrar electricitat de fonts renovables a més quantitat de socis-clients. Tanmateix, podria ser interessant la creació de xarxes de cooperació que donaren lloc a cooperatives elèctriques especialitzades en el subministrament a empreses, especialment a empreses del sector industrial organitzant-se per clústers. D’aquesta manera les empreses guanyarien poder de negociació tant pel que fa al preu com a la procedència de l’energia elèctrica que consumeixen. De manera que ser més sostenible ambientalment no implicaria assumir majors costos. Si a aquesta organització en torn a estratègies de cooperació, li sumem el articular mecanismes per a que l’energia sobrant en un punt de la xarxa puga o bé tornar a la xarxa de distribució o bé emmagatzemar-se en bateries (ja existeixen algunes bateries que ho permetrien), necessitaríem generar menys quantitat d’energia i, per tant, es consumirien menys matèries primeres per a generar energia.

podria ser interessant la creació de xarxes de cooperació que donaren lloc a cooperatives elèctriques especialitzades en el subministrament a empreses

Altre dels subministraments que cada vegada va resultar més crític va a ser l’aigua, el canvi climàtic s’espera que faça que cada vegada hi haja disponible menys aigua potable i, per tant el preu d’aquest subministrament anirà escalant en els propers anys. Per això és important preparar-se per al canvi abans que el canvi ocórrega, cal configurar ja les cadenes de subministrament de manera que es reduisca el consum d’aigua a la mínima expressió possible. Aquest punt és especialment important als sectors tèxtil i agro-alimentari (ací incloc la transformació industrial de productes agraris i ramaders), ambdós d’importància estratègica per a l’economia d’un territori mediterrani on plou poc com el valencià. La recerca aplicada de solucions tècniques pròpies mitjançant la cooperació entre els centres de recerca públics i l’empresa privada seran claus.

Finalment, i si el que són residus en una cadena de subministrament pogueren esdevenir matèries primeres en altra/es cadenes de subministrament? A la costa oest dels USA ja estan desenvolupant relacions creuades entre diferents cadenes de subministrament. Tot comença per avaluar les potencialitats de relacions entre diferents aquestes, inclòs entre diferents cadenes de subministrament de diferents sectors. Una de les errades que es sol cometre en termes de management és pensar en relacions verticals quan es pensa en cadenes de subministrament. Pot ser ha arribat el moment de pensar en cadenes de subministrament en xarxa (interrelacionades entre elles) que traguen el màxim partit als recursos mitjançant una segona, tercera... utilització dels mateixos de manera que es traguera profit de les sinèrgies potencials. Això, a banda de aconseguir la sostenibilitat de les cadenes de subministrament de diferents sectors, també milloraria l’estructura de costos de les empreses.  El món dels negocis amb l’acompanyament d’una Conselleria d’Empresa hauria de pensar, entre d’altres coses, en qüestions com aquesta.