L’Euroregió Pirineus Mediterrània, un tren que no podem tornar a perdre

El darrer 6 de desembre es publicava en la premsa valenciana que el Consell havia decidit “congelar” l’ingrés en l’Euroregió Pirineus Mediterrània, tot i haver-se aprovat una moció a favor en Les Corts Valencianes. Euroregió de la que formen part, ordenats de nord a sud, els territoris d’Occitània-Pirineus-Mediterrània (que inclou la Catalunya Nord), Catalunya i les Illes Balears. Aquesta Euroregió va ser creada en 2004, els valencians vam ser convidats a formar-ne part, però la miopia estratègica i el fonamentalisme nacionalista espanyol propi d’un pensament basat en els estats-nació del S.XIX del partit que en aquell moment governava la Generalitat Valenciana ens va auto-excloure. Eixe pensament basat en l’idea de l’estat-nació està quedant cada vegada més obsolet en un món globalitzat, on les estructures federals estan demostrant la seua millor adaptació i operativitat. Pensen vostès a quins estats europeus hi ha actualment conflictes sociopolítics i a quins no n’hi ha, és senzill als estats amb més pulsió centralista hi ha conflictes i inestabilitat, en contrast a la República Federal Alemanya hi ha estabilitat.

De fet, hui en dia els esdeveniments internacionals, incloent-hi els econòmics entre d’altres, pivoten entre els grans blocs polític-comercials en els que està actualment organitzat el planeta. El nostre bloc és la Unió Europea, per si a algú encara no li havia quedat clar. 

Així, per exemple, Galícia forma part junt amb els territoris del nord de Portugal de l’Euroregió del “Eixo Atlántico”, Andalusia de la “Alentejo-Algarve-Andalucía”, i el País Basc i Navarra participen de la “Nouvelle-Aquitaine, Eusfadi, Nafarroa”. Estrany? NO, gens ni miqueta. Se’n diu posicionar estratègicament la teua terra en un món globalitzat dins del context europeu.

El que si que és estrany i constitueix una autolesió irresponsable per part de les generacions presents és no auto-centrar-se i posicionar-se a l’Europa de les euro regions en l’eix que ens pertoca geogràficament. Hi ha diversos esdeveniments que feien i, segueixen fent, necessària la nostra incorporació a l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Anem a intentar anomenar els que poden resultar més rellevants per al nostre desenvolupament futur, més tenint en compte l’evolució de la renda per càpita valenciana comparada amb la mitjana de l’estat espanyol. Així si en 1955 la renda per càpita valenciana era deu punts percentuals superior a la mitjana espanyola (tot i l’autarquia), en contrast actualment es troba uns quinze punts percentuals per davall de la mitjana de l’estat. Ens hem empobrit una barbaritat i això vol dir que moltes coses s’han fet malament pel camí, hem fet malament, ens han fet i , el pitjor, ens hem deixat fer.

Comencem pel principi, quan als inicis del S.XXI comencen a configurar-se les euro regions la UE estava en un procés d’expansió cap a l’est que suposava incorporar territoris amb renda per càpita inferior al nostre. Amb això era clar que el territori valencià anava a deixar de ser catalogat com a d’objectiu 1 a efectes de l’assignació de fons europeus. Traduint, molts fons europeus dels que ens estàvem beneficiant fins eixos moments ja es sabia que anaven a deixar d’arribar de la manera que ho feien fins eixos moments.

En aquells moments, la UE de la mà de la Comissió Europea va propiciar la creació de les euroregions per la via d’un reglament que preveia una dotació competencial, humana i econòmica que ha permès a aquestes beneficiar-se’n de les directrius pressupostàries desenvolupades després que la UE s’ampliara cap a l’est. De manera que aquelles regions europees incloses en euroregions tenien un instrument per defensar els seus interessos a la UE. Ara facen un xicotet pensament i pensen en totes les actuacions públiques (incloent-hi infraestructures) cofinançades amb fons europeus, doncs això molt de fonamentalisme i cap visió estratègica.  L’alternativa intel·ligent haguera sigut posicionar-se en una Euroregió i cooperar i coordinar-se amb altres territoris veïns per a defensar interessos comuns en el disseny i finançament de les polítiques europees. És a dir fent aliances entre iguals.

Ara els demane que observen aquest mapa del Corredor Mediterrani, no veuen alguna cosa estranya? Doncs si, el Mediterrani ara sembla ser que passa pel port Madrid i no pel port d’Alacant, per suposat ara tinc el mode ironia on. I això també té a veure amb la capacitat política que tenim el poble valencià d’influir en les grans decisions que ens afecten i que ara es prenen a Europa.

De fet, altre aspecte pel que resulta molt útil la integració en l’Euroregió Pirineus Mediterrània és a l’hora d’influir i aconseguir que es tinguen en compte les necessitats valencianes en el disseny de les grans infraestructures europees perquè ens fa visibles i ens dona veu. De fet, la renúncia valenciana a participar en l’Euroregió Pirineus Mediterrània va suposar que quan s’estava dissenyant la gran xarxa de corredors ferroviaris europeus l’únic interlocutor a Europa era Madrid. No cal que els recorde que el Corredor Mediterrani, que tant ens va costar incloure en aquesta xarxa prioritària, encara està incomplet i que els trams que discorren pel nostre territori els que estan per acabar. Tenint aquesta infraestructura un ús fonamentalment de mercaderies, el seu correcte disseny i funcionament impacta directament en la competitivitat del teixit productiu valencià més exportador, és a dir en la nostra capacitat de generar renda. Això ens llasta i ens empobreix perquè no ens deixa desenvolupar-nos.

El fet que l’actual Consell Valencià puga renunciar a formar part d’aquesta Euroregió és un luxe que no ens podem permetre. Personalment, aquesta manca de visió estratègica seria una gran decepció.