VALÈNCIA. Com ja ocorregué en el 2022 amb Mireia de Puri Mascarell i Els inútils d’Andreu Sevilla, els Premis Lletraferit tornen a optar enguany per un guardó ex aequo, "reconeixent dos novel·les molt distintes però igualment ambicioses i brillants. Una decisió que subratlla l’esperit que ha mantingut el certamen des de la seua creació: donar visibilitat a noves veus literàries, sovint inesperades, que aporten aire fresc i noves maneres de contar", segons explica una nota. En particular, segons el jurat, les dos obres premiades coincidixen en la seua "ambició i execució excel·lents" i en la capacitat d’obrir camins nous dins del panorama literari valencià. 

D’una banda, Magdalena Añon Espert (Alginet, 1961) és una de les guanyadores del Premi Lletraferit de Novel·la per l’obra presentada amb el títol Ai, Mília, que "irromp com una sorpresa radical". "Davall l’aparença d’una història rural i costumista ambientada en la República, la Guerra Civil i la postguerra, la novel·la desplega uns personatges profundament inquietants i uns fets d’una brutalitat colpidora, més propis del gòtic nord-americà que de la narrativa valenciana tradicional". Segons han destacat els membres del jurat, la prosa d’Añon és “lleugera, trepidant i desacomplexada, plena de girs i canvis d’orde que mantenen el lector atrapat en un univers tan fascinant com pertorbador”. 

En un registre absolutament diferent, l’altre guanyador ha sigut Francesc Server Mut (Benissa, 1991) per l’obra presentada amb el títol La novel·la sense nom, una peça "d’alta volada literària" que explora, amb sensibilitat i lucidesa, el procés de convertir-se en escriptor. En concret, l’autor combina una veu polifònica amb una mirada profunda sobre la creació artística, l’admiració, el dubte i la recerca d’una veu pròpia. En este sentit, el jurat dels Premis ha valorat especialment la seua ambició estructural, la capacitat d’homenatjar la tradició literària i artística, i el retrat íntim d’aquells que entenen la vida com una prolongació de la cultura.

La decisió s’ha fet pública en l’acte organitzat per l’editorial Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit, amb el suport de la Diputació de València, el divendres 5 de desembre en la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València. L’acte, conduït per la presentadora Laura Grande, ha comptat amb l’assistència de més de cent cinquanta persones, amb la presència d’autoritats de la Generalitat Valenciana, com el director general de Cultura Miquel Nadal, de la Diputació de València, com el diputat de Cultura Francisco Teruel, i de l’Ajuntament de València, com els regidors José Luis Moreno, Maite Ibáñez i Ferran Puchades, o nombrosos membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Pel que fa al Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, la guanyadora ha resultat Karol Jabaloyas (València, 1991) per Esperança Badia: la fetillera, una obra que ha seduït per la seua combinació d’estil, profunditat i fantasia. No debades, la novel·la proposa un viatge a la València del segle XVII, poblada d’inquisidors, dones de coneixement antic, esperits i fantasmes, en una aventura que conjuga ritme, emoció i sensibilitat. Concretament, el jurat ha destacat "el seu estil vibrant i la capacitat de mantindre un equilibri perfecte entre intriga, imaginació visual i càrrega emocional". En conjunt, és una proposta poderosa que, segons els organitzadors, “augura una veu destinada a tindre un llarg recorregut dins de les lletres valencianes”.

Aquesta ha sigut una altra edició marcada novament per l’alta participació, amb més d’una seixantena d’obres presentades.

Marc Granell, el reconeixement a un vida de poesia i compromís

En l’acte s’ha atorgat també el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana, que, després d’haver estat concedit a Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet, Ferran Torrent i Rodolf Sirera, enguany ha recaigut en el poeta Marc Granell (València, 1953). En paraules de l’editor Toni Sabater, que ha fet una lloa de la seua figura, “dins dels seus poemes està quasi tot: una presència enorme de la mort i el seu horitzó inevitable, però també la celebració dels dies senzills, la memòria individual, la col·lectiva, la resistència a tantes coses indesitjables, la defensa de la valencianitat i del valencià, la lucidesa, o eixe conjunt de veritats incòmodes però tan necessàries que el convertixen en el cantor del coratge de viure, a pesar de tot, a pesar de tant”.