VALÈNCIA. El 13 de gener del 1981 un comando d'ETA político-militar va assaltar la fàbrica de gelats d’Avidesa a Alzira, a la Ribera, i va segrestar el propietari, Luis Suñer, l'empresari que més havia pagat a Hisenda poc abans. El segrest es va allargar durant tres mesos i els seus responsables directes mai van ser identificats. Ho arreplega ara la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València, a través d'una investigació del periodista Sergi Moyano Hurtado, que ha reconstruït una història mai contada, "trepidant, que es llig com una novel·la, fruit d'una investigació minuciosa que compta amb el testimoniatge exclusiu d'un dels segrestadors", comunica l'editorial. Les pàgines d'Operació Apolo descobrixen aspectes inèdits d'un cas que va sacsejar la societat espanyola en ple camí a la democràcia.
Per exemple, és la primera vegada que es relata la participació de valencians en el segrest i l'enclavament on va passar la majoria del temps en captivitat. Cap valencià va ser identificat ni jutjat pel cas Suñer i només van ser condemnats i posteriorment indultats els etarres del segon amagatall on l'empresari d'Alzira va passar els últims dies de segrest ja que van haver de canviar-lo perquè el primer era molt xicotet i Luis Suñer començava a mostrar problemes de salut al no poder moure's. La investigació descobrix les històries dels integrants del comando que van idear el rapte i que el van sostindre durant dos mesos i mig. Eren una mescla de joves desencantats amb la Transició i terroristes que havien causat víctimes mortals. Al principi eren dos bascos, Mari i José, tres valencians i un madrileny. Quan va quallar la idea de dur a terme un segrest, dos dels valencians van desertar i va quedar un, Nel·lo, que era parella de Xavi, el madrileny que és la veu exclusiva entrevistada per a este llibre.
A més, l'estudi també revela el lloc exacte on estava l’amagatall, on es va produir l'intercanvi, el recorregut terrorista dels protagonistes o dades com en què va invertir ETA els 325 milions de pessetes que es van pagar pel rescat. El segrest va discórrer enmig d'un panorama polític i social convuls, amb el colp d'Estat pel mig i en plenes negociacions per a la dissolució d'ETA político-militar, que es va fer efectiva en 1982. De fet, el segrest condiciona i és condicionat per eixe procés, fet que explica que invertiren els diners del rescat en projectes culturals, com ara revistes o una pel·lícula.
Sergi Moyano Hurtado (Carcaixent, 2000) és periodista de TVE en la Comunitat Valenciana. Graduat en Periodisme per la Universitat Jaume I, s'ha format en mitjans com Levante-EMV i TV3 i ha col·laborat amb el Diari La Veu, eldiario.es i Mèdia.cat. Interessat en la memòria democràtica, els drets humans i la cultura, amb dèsset anys va publicar un documental sobre la República i la dictadura al seu poble.
