Lletraferit 11, ja en quioscs i llibreries! Lectures i històries per a calfar el trimestre hivernal

VALÈNCIA. El número 11 de la revista Lletraferit ja està en els quioscs i llibreries amb una premissa d'allò més disruptiva: Carib carnal i literari. D'alguna manera, els articles s'arremolinen front a les històries de mar, amb la suau idea dels tròpics al fons de les lecrures i alguns personatges d'actualitat protagonitzant algunes de les seues més de 80 pàgines. Històries, literatura i noms propis amb una cuidada selecció de textos i autors.

Del Carib i fins a casa podrem navegar per totes les llegendes insulars d'aquells paradisos: en Els països de sobrevent, Felip Bens mostra 'la benedicció d'Amèrica' a través de les seues múltiples sobiranies i cultures. Un espai proper però dispers en identitats. Alguns dels països més xicotets i fotografiables del món, sotmesos a les tensions del mar i d'alguns dels –precisament– països més poderosos. Un entramat de llocs que a voltes esdevenen en paradís financer i en tots els casos ho són sense este últim cognom.

Lletraferit no s'oblida de Toni Cruanyes i enllaça un dels possibles finals de la novel·la El tinent anglés a través d'un text d'Eduard Mira, mentre que Alexandre Serrano ens aproxima a la no tan coneguda i caríssima illa de Providència (Carib colombià) i Toni Sabater ens dóna la màper a recórrer la millor literatura escrita en este espai mític. Alejo Carpentier, José Lezama Lima o V.S. Naipaul van poder assaborir les cuines dels tròpics, però és de nou Alexandre Serrano qui ens mostra la polièdrica cuina del Carib. Del coco impulsat amb l'arribada dels esclaus africans a l'adjectiu crioll i el calòric pas per la gola de roms, el channa punch triniteny o l'orxata de sèsam tan típica de Cuba i Puerto Rico.

Textos que són viatges per a salivar. Especialment als qui somien amb viatjar al Carib en un sentit físic, però també literari. Textos que, per mar i aire, es complementen amb l'últim dels articles del 11 en el qual l'historiador i medievalista Vicent Baydal ens aproxima als Pirates de la Mediterrània. De fet, els relats embastats a través de la seua prosa fixen la pirateria molt prop del lloc on s'edita la revista que, per imitació, uns segles més tard, acabaria traslladant-se fins al Carib a la trobada de millors botins (i menor competència). La gran quantitat de pirates valencians amb nom sorprendran als lectors per les seues llegendes.

Abans, el lector de Lletraferit haurà conegut una poc més a María Fuster. El futur-present del reporterisme valencià (ara en Tv3) li explica a Vicent Molins les seues contradiccions en una carrera enfront de la càmera que sembla que acabe d'obrir-se, però que porta anys gestant-se. També ens confia una negativa davant la primera gran oportunitat en Televisió Espanyola on va preferir no deixar-se portar per la fama a canvi de fer una cosa que no li venia de gust. Les distopies, més de moda que mai, obrin l'edició amb una reflexió que va des de El conte de la criada (Margaret Atwood) a Submissió (Michel Houellebecq); Les sàtires i la farsa, de Miquel Nadal.

El futur de les restes de les muralles en la ciutat de València ressona en l'article de Kristin Suleng (En busca de les petjades de la muralla àrab). D'eixos espais anomenats a dividir i que ara alberguen interès i vida, passarem a un temple de la identitat dels valencians durant els dos últims segles: Casa Montaña. El propi Emiliano García confessarà a Lucía Márquez els seus plats i vins preferits en una 'casa de comidas' que en les pròximes dècades serà considerada com a part de l'essència de la ciutat, especialment ara que ésta abraça de nou al Cabanyal.

El periodista i escriptor Josep Vicent Miralles ressenya el preciós Atlas de las islas remotas i entrevista a la seua autora, la molt premiada i més jove Judith Schalansky. El seu treball ha sigut una de les novetats editorials més inspiradors al món dels últims anys i ella admet que va acabar optant per l'escriptura en comprendre que ja no quedava món per descobrir. Mitjançant la seua bella obra i esta entrevista, el lector tornarà a l'ideal romàntic de l'aventurer i és difícil que no replantege les seues pròximes vacances d'una altra forma.

Pepa Santmartí ens recorda el millor que ha deixat Xàbia Negra, Jorge Salas celebra amb entrevista el gran any de Gener i el seu disc Oh! Germanes (concert de fi de gira esta nit en el Palau de la Música), Anna Moner ens acosta al París del metge Jean Martin-Charcot per a trobar una barreja entre la hipnosis, el teatre i el suposat tractament clínic en un hospital de malalts mentals (a la fi del segle XIX). I molt més, entre el que potser també destaque, un sentit i argumentat homenatge a la Vall d'Albaida, territori quasi verge en el coneixement dels valencians capitalins i que posseeix una part del seu ADN assaborida a l'article de Marc Gomar del Lletraferit 11.