VALENCIA. Quan Penny Harrigan va eixir de Nebraska rumb a Nova York per a triomfar com a advocada, mai es va imaginar que acabaria tirada sobre una catifa d'estil oriental amb la falda alçada i la part de darrere a l'aire, tota xopada, ruboritzada i pantaixant. Molt menys que es voria en esta tessitura al costat de l'home més famós i ric del món, el magnat C. Linus Maxwell, més conegut com a C. Li. Max o el Gran Clímax, una versió per a adults del Gran Gatsby. Mai hauria pogut imaginar que una cosa tan senzilla com pujar uns cafés de Starbucks als seus col·legues de bufet -una de les seues ocupacions habituals- acabaria, per una estúpida pèrdua d'equilibri, amb ella tirada en terra, tota banyada de café, als peus de l'home més poderós del planeta, el llegendari amant de presidentes, princeses, actrius de fama internacional i hereves de fortunes d'incalculable valor que es trobava enmig d'un litigi amb la seua última parella, a la qual com a totes, havia abandonat exactament després de 136 tòrrids dies.
Penny era així, capaç de tindre la sort de coincidir amb algú com C. Linus Maxwell i alhora capaç de desbaratar-ho tot fent el ridícul vessant-se una safata de cafés moca calents per damunt. Un autèntic desastre, un fracàs més en el seu currículum. Últimament se sentia en punt mort. Les seues ambicions, però sobretot, el seu talent per a materialitzar-les, semblaven haver tocat sostre. Sempre havia aspirat a trobar el seu propi somni, una opció per al seu futur que fora més enllà del feminisme en si, que no fora una meta de segona mà, una rèplica del que ja havien aconseguit milions de dones abans que ella. Penny volia realitzar-se seguint un camí diferent, només que a hores d'ara ja no tenia la més remota idea de quin. Per això, quan el Gran Clímax la va convidar a sopar tot i el desafortunat incident en el despatx, va sentir que començava a buidar-se.
Sobra dir que ni es va plantejar la possibilitat de refusar l'oferiment, malgrat sentir vertigen davant la perspectiva d'estar en el punt de mira de la premsa mundial. Per fi la vida li donava una oportunitat, l'ocasió de ser algú, i ho feia a través del mascle alfa de la gran gossada que és la Humanitat. El que no aconseguia entendre era que podia haver vist ell en ella, la xica d'Omaha, la taujana, com l'anomenaven amistosament -o tal vegada no tant- els seus companys de treball. El seu físic era d'allò més corrent, no era cap geni i la seua vida amorosa tendia a zero. Però qui sap! Potser havia arribat el temps de creure en ella mateixa i en la seua vàlua. Penny estava disposada a acceptar qualsevol cosa: si eixa cosa era provar en les seues pròpies carns els arcans del plaer, les més ocultes i misterioses tècniques per a portar a l'orgasme a una dona, que anara avant. Si a més totes eixes jornades de masturbació extrema que ell li anava a procurar, tindrien com a fi testar revolucionaris joguets sexuals femenins, millor que millor. Seria partícip d'un fenomen que canviaria la vida de totes les dones de la Terra. El món estava en les seues mans. El futur del benestar sexual femení es gestava espasme a espasme en el seu entrecuix...
El sexe poc convencional i Chuck Palahniuk (Washington, 1962) són vells coneguts. Al llarg de tota la seua carrera li ha dedicat pàgines i pàgines al tema; si en Asfíxia el protagonista patia una insaciable set de sexe que l'obligava a acudir a teràpia, en Snuff, una actriu de cinema porno en l'ocàs de la seua carrera decidia polvoritzar un rècord abans de retirar-se protagonitzant un gangbang amb ni més ni menys que 600 hòmens. En Beatiful You (Eres hermosa, Random House, 2016), la quinzena novel·la de Palahniuk, el sexe és un vehicle per a ridiculitzar certes tendències eròtiques mainstream que semblen fer-lo traure de polleguera, així com determinades exhibicions de llibertat que en el fons són tot el contrari. Des de les cinquanta famoses ombres fins a les sagues de vampirs crepusculars: Palahniuk no deixa canya dreta. La nostra protagonista, una becària anònima, cau en les xarxes d'un inquietant magnat que la porta a conéixer territoris del plaer només una miqueta menys intensos que els freqüentats pels cenobites de Hellraiser. Cinquanta ombres de Chuck? Més o menys, perquè després d'eixe principi paròdic i sensacional, la història comença a entortillar-se i a seguir rumbs inesperats, amb sorpreses marca de la casa, menys reeixides que altres vegades.
El nostre coprotagonista masculí és una espècie de Batman que s'ha format per tot el planeta fins a convertir-se en un superheroi de l'orgasme femení, un Ozymandias que, com el superdotat de Watchmen, també amaga un fosc secret. La seua saviesa, com comprovarem, procedix dels racons més insospitats: “M'agradaria rasurar-te. Això ajudaria al fet que les proves siguen més precises. […] Per a això usava una fórmula especial que havia perdurat durant mil·lennis en el si de les tribus uzbekes, una loció d'àloe vera i puré de pinyons que la deixaria per sempre més suau que un bebé”. Encara que Palahniuk és un escriptor irregular, i això s'aprecia en el llibre, que a partir de la mitat a vegades sembla acabat amb urgència, no ens ha privat en este títol dels seus senyals d'identitat. Així, no falta ni la seua mirada esmolada i irònica, ni el seu humor negre i escatològic, ni la seua predilecció per les emocions fortes -sense anar més lluny, el llibre arranca amb una violació-.
Diuen que en alguns sectors va alçar bambolles, que hi hagué qui es prengué el llibre malament. Eixe tipus de reaccions tampoc són res nou: tots els seus llibres són una sàtira que té per objecte traure a relluir les misèries de les nostres societats primermundistes. El consumisme, la pèrdua de la identitat, la confusió ideològica; en les seues novel·les hi ha per a tots i totes, per la qual cosa sempre hi ha algú que ofén. Esta vegada, Beatiful You, amb ressons al Clic de Manara -i fins i tot a Vagina dentata- ens enfronta a una hilarant apocalipsi derivada d'una necessària voluntat d'independència i autoconeixement que, no obstant això, se'ns acaba anant de les mans en un lleva'm d'ací estes palles.