Maybean: prendre café en Algirós com si estigueres al Upper East Side

Alex Kotov darrere de la barra ens recomana tastar el café chai dirty, una especialitat poc vista en València que barreja té amb llet, i el resultat és un líquid un poc "brut", d'ahí l'apel·latiu de dirty. Perquè nosaltres hem anat a tastar un café d'origen que s'està fent famós a la zona. Café, tes, infusions, i menjar saludable que a més resulta molt fotografiable en les publicacions d'Instagram dels seus clients. Perquè les torrades d'advocat, els ous escaldats, els bowls d'amanides amb proteïnes, i els batuts de fruites, són visualment preciosos. Com ho és esta cafeteria, que sembla més treta d'un barri novaiorqués com el de Gossip Girl, que d'un barri obrer de València. Allí entre algun turista, molts estudiants, veïns de la zona, i autònoms dels quals es fan anomenar freelance i passen allí el matí mirant el portàtil, s'està molt a gust.

En realitat la idea d'este negoci que va obrir en octubre de 2020 era oferir menjar de qualitat i saludable "sense fregidora", en una zona on no hi ha pràcticament alternatives d'este estil. I clar, "no podien tindre un café qualsevol, només comprem aràbic 100% i anem canviant d'orígens segons la temporada i el feedback dels clients". Alex, de només 27 anys, ho va haver d'aprendre tot sobre el café, i ara la seua cafeteria és un referent al barri d'Algirós. Ell t'assessora segons els teus gustos, abans que agafes taula o sofanet. De fet, només entrar, et sents com transportat a un altre lloc, molt menys atrafegat que el carrer Manuel Candela. Especialment, si passes a la part de darrere, en el tranquil carrer de Beatriu Tortosa, que és on tenen la terrasseta, i on sorprenentment la calma impera mentre els clients beuen lattes XXL. Uns clients majoritàriament estrangers "el 70% són de fora, estudiants o turistes, mentre que la resta són veïns del barri que en la seua majoria es convertixen en clients habituals", comenta Àlex mentre ens dona a tastar un bombó de coco.

Sí, per a acompanyar el café sempre va bé un dolcet, i allí fan trufes, bombons de coco i de cacauet, pastissets, i tortades ben fotografiables com la red velvet o la carrot cake. Gasten poc de sucre, majoritàriament el dolç l'aporten els dàtils o el xarop d'agave. A més cada dia fan dos menús, un sempre vegetarià i en altre poden aparéixer productes com el pastrami o el salmó. "Nosaltres som flexetarians" afirma Alex, així que al seu local apareixen aliments que no són vegetarians per a no limitar el públic, ara bé "molta gent que a priori rebutja la idea de menjar vegetarià, una volta tasta les nostres propostes, queda gratament sorprés". Entre eixos clients molts van a la recerca d'un brunch el cap de setmana, menús on l'advocat, l'hummus i el púding de xia no falten. Això sí, Alex ho té clar, "vegetarià no té per què significar saludable, de fet nosaltres tenim crema holandesa que és molt calòrica i pesada en alguns plats. Ara bé, tot ho fem ací, no tenim res processat, i també hi ha moltes opcions poc calòriques i plenes de nutrients".

Li preguntem a un dels clients pel seu dolç favorit, i ens recomana la cassoleta de xocolate "per a mi és droga", i també la de gerds "es nota molt el sabor de la fruita, i que és fresca", a més destaca "ací, no sé per què, hi ha sempre molta gent guapa". Alguns poden intercanviar llibres, ja que practiquen el bookcrosing, altres arriben en la seua tassa de Reusa'm per a carregar el café i seguir amb la jornada, altres "gasten açò com un coworking, de vegades fins i tot abusant un poc", comenta Alex, un poc molest pels comentaris en Google d'uns italians que muntaren allí l'oficina un dissabte de matí i després posaren una mala ressenya. De fons sona música de Phoenix i Tame Impala, un poc més tard és Regina Spektor i un poc de jazz són qui acompanyen el cafenet. Entren dos estrangers que demanen ice caputxinos enormes i automàticament li fan foto a la floreta de la crema de café. Flor i Jesús, així com Alex, et fan sentir a casa, una casa que podem qualificar d'universal, ja que Maybean és el prototip de cafeteria amable i propera que apareixeria en una sèrie de Netlix.

Per als amants de la llet d'avena, com jo, allí tenen la que probablement tinga el sabor més neutre de totes, la de Minor Figures, "les hem tastat totes i de moment ens queden amb esta, que a més de bon gust, fa bona crema". Estan en procés de conquerir el barri a força de menjar anomenat popularment com saludable, però "la meua idea seria obrir més locals com este per tota Espanya" confessa Àlex, nascut en Rússia i que fa deu anys que està a Espanya, i cinc d'ells a València. Cafés d'especialitat, una filosofia clara, joves emprenedors amb ambició, i un local dog friendly decorat amb bon gust, on fer-se un café tranquil·lament mentre el món discutix sobre banalitats. Per cert, també tenen café cold brew, tan de moda últimament i que de segur els molt cafeters sabran apreciar com cal. Sense necessitat de ser fill d'un magnat de Manhattan, ni de formar part del gossip -xafardeig- de la joventut adinerada de la televisió.