Montoro/Montero

Molt ha plogut al nostre País Valencià des de 1918. Cent anys fa de la Declaració Valencianista que fou publicada a La Correspondencia de Valencia. Esta declaració, que hui en dia encara és ben vigent, va tindre una vocació certament modernitzadora de la societat valenciana. Unes bases per al valencianisme del segle XX que parlaven bàsicament d’organització política i cultural. Ara cal fer un pas endavant i revisitar esta Declaració Valencianista per a adaptar-la als nous temps.

La centenària declaració fixà en un dels seus punts la necessitat d’ "una divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions", un punt que està de plena actualitat i que també recull la Constitució Espanyola a l’article 156: "les comunitats autònomes gaudiran d’autonomia financera per al desenvolupament i execució de les competències seguint els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre totes i tots els espanyols".

Els valencians i valencianes hem patit durant molts anys una solidaritat mal entesa. Som un territori empobrit que lluny de ser receptor és contribuïdor i això, any rere any, ha generat un deute històric que ens ha ofegat financerament i ha perjudicat seriosament la nostra qualitat de vida. Som un territori infrafinançat, tractat durant dècades com un territori de segona; per fer un símil molt valencià: hem sigut espremuts com una taronja.

Ara fa un any, però, i després de molts anys de reclamar un #TracteJust, la Plataforma per un Finançament Just va aconseguir un gran pacte entre partits polítics, patronal, sindicats, associacions culturals i polítiques. Este pacte es va materialitzar en una gran marxa de milers de persones que sota el lema Per un Finançament Just va recórrer els carrers de València, una gran fita històrica per al poble valencià, en la qual el Partit Popular va decidir quedar-se fora. Ho tenim clar, som solidaris però ja hi ha prou que ens prenguen el pèl.

Des d’eixe moment moltes coses han canviat. Mariano Rajoy ja no és president del govern de l’Estat gràcies als vots de Compromís en la moció de censura que va fer Pedro Sánchez president amb la promesa de la reforma d’un sistema de finançament. Montoro fou substituït per Montero. I des d’aleshores les paraules i les promeses se les va emportar el vent i els valencians i valencianes vam vore com els nostres anhels d’un finançament just, unes inversions justes i la condonació del deute històric es veien de nou ajornades.

Però des de Compromís ho tenim clar, mentre el govern d’Espanya no reforme el sistema de finançament i ens col·loque, ni més ni menys, al lloc que ens pertoca ens tindran cara a cara exigint un tracte just. Un tracte just per a desenvolupar les polítiques botàniques que rescaten persones i milloren la nostra terra. Un tracte just per a dignificar la vida de tantes dones que es troben en situació de vulnerabilitat i desprotecció, de tants infants que mereixen la felicitat. Un tracte just perquè les inversions a la nostra terra s’ajusten al nostre pes poblacional, tot compensant els anys d’infrainversió, i així vertebrar el nostre territori.

Exigírem un tracte just davant de Montoro, exigim un tracte just davant de Montero. I calen compensacions concretes mentre no es reforme el sistema de finançament perquè només demanem el que és de justícia, siga qui siga qui governe a l’Estat espanyol. El valencianisme fa cent anys que reclama recursos per a desenvolupar les seues polítiques i la seua autonomia perquè el valencianisme és benestar i el seu horitzó, la vida digna.

Àgueda Micó és portaveu de Compromís i membre de la Plataforma Per un Finançament Just