El passat dia 28 de maig el Ple municipal de València aprovà per unanimitat l’acord pel qual se suspenia la tramitació i atorgament de llicències d’edificació per a la implantació de nous usos terciaris hotelers, allò que s’ha vingut anomenant com la moratòria per a nous apartaments turístics.
Compromís ho férem des de la responsabilitat amb la ciutadania i des de la congruència amb allò que veníem reclamant i que fins els darrers dies de maig es venia negant de manera constant des del govern del PP i Vox. En este sentit resulta paradoxal que l’expedient administratiu es va construir en les escasses setanta dues hores anteriors a la celebració del Ple, tot i que l’informe que constitueix l’eix del mateix estava a un calaix de la regidoria d’Urbanisme des de maig de 2023.
Tot i això, el nostre vot va ser afirmatiu encara que allò que aprovàrem resulta manifestament insuficient i parcial però sobre tot per que és una autoesmena que fa l’alcaldessa a tot el que havia mantingut fins ara.
Començant pel final, els informes apunten a que la moratòria ha de tindre per objecte la protecció del medi ambient i l’entorn urbà que l’efecte de la turistificació amenaça la saturació dels serveis públics, la desaparició del comerç tradicional, l’orientació al turisme de la prestació dels serveis urbans o els problemes de convivència. Igualment els informes indiquen que es persegueix un segon objectiu que és garantir el dret a la vivenda que es veu afectat per la disminució de l’oferta residencial, la gentrificació i l’increment dels preus. Tots estos efectes s’imputen al sector hoteler sense distincions.
Ben al contrari, les declaracions tant de l’alcaldessa com dels regidors d’Urbanisme i Turisme havien vingut menystenint aquells efectes i ha vingut intentant dimonitzar a l’oposició i el veïnat com agents de la turistofòbia que acabaria amb la nostra primera indústria económica.
La realitat és tossuda i demostra que la moratòria aprovada demostra la seua insuficiència per neutralitzar aquells efectes de la voraç implantació de noves places hoteleres en qualsevol de les seues modalitats: vivendes d’ús turístic, hotels i albergs. Curiosament només s’estén a les vivendes d’ús turístic en planta baixa i als situats en primera planta sense accés independent al carrer i exclou els blocs d’apartaments, hotels i albergs. La lògica del govern municipal imputa els efectes perversos de l’hoteleria només a la clientela dels apartaments en plantes baixes mentre reserva un efecte virginal als qui freqüenten els apartaments situats en blocs exclusius. Per a Catalá, la seua clientela no impacta en el comerç local, en l’ús dels serveis públics ni tampoc en el preu de la vivenda. Com a mínim resulta curiós.
D’altra banda la moratòria es centra únicament en l’anomenada “Ciutat central” i alguns pobles de València, ara anomenades “pedanies”, excloent per exemple La Torre, on ara mateix hi ha en marxa la construcció d’almenys un bloc d’apartaments i un nombre indeterminat de vivendes d’ús turístic. L’efecte “taca d’oli” que ha servit per estendre la moratòria a alguns barris de la ciutat amb baixa afectació pel fenomen hoteler, no ha servit al govern per estendre-la a tots els pobles de València que, sense dubte, tindrà un efecte de crida per a la implantació de noves places en apartaments turístics allà on la moratòria no arriba.
Menció especial mereix la constant imputació de l’actual situació a l’herència rebuda. Només una dada que el propi govern publica a la resolució aprovada: entre 2019 i 2023, la mitja de sol·licituds destinades a vivendes turístiques va ser de 92 per any. En allò que duguem de 2024, han estat 733 sol·licituds de les quals 506 s’han presentat en maig, escassos dies abans de l’aprovació de la moratòria. Un curiós fenomen que algú hauria d’explicar i que genera dubtes sobre la circulació interessada de la informació.
En definitiva, la moratòria aprovada no va adreçada a l’arrel de la problemàtica creada per la creixent turistificació de la ciutat i la seua plasmació en la proliferació de noves places hoteleres en qualsevol de les seues modalitats. Hauria requerit d’una moratòria integral però sobre tot requereix d’una profunda reflexió sobre la necessària ordenació dels recursos turístics en el conjunt de la ciutat que ni tan sols s’insinua a l’acord municipal.
L’onada es va gestar durant 2023 i ha eclosionat en 2024 sense que el govern municipal haja donat senyals de que haja entés que estem davant d’un canvi de paradigma sobre la gestió del turisme i els seus efectes sobre els serveis públics i la ciutadania i que afecta un dret fonamental com és la vivenda, sense distinció de barris ni entorns socials. Les respostes a estos reptes configuraran la ciutat i la societat del futur i una simple rentada de cara de les normes urbanístiques no pot ser la resposta.
Ferran Puchades es regidor de Compromís en l’Ajuntament de València.