Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

VALÈNCIA SONA 

Música als bars culturals: condemnats a entendre’s

21/03/2020 - 

VALÈNCIA. Les músiques i músics tracten d’acomodar-se en un espai de dimensions més aviat reduïdes. No hi ha fossat entre ells i el públic, ni tampoc grans focus que els il·luminen. En la majoria dels casos, el set de percussió, en cas d’haver-ne, sol estar reduït al mínim. Però és allà, en les distàncies curtes, quan no es poden amagar darrere d’un gran espectacle, on les cançons passen la seua prova de foc i els artistes demostren la verdadera vàlua. I és que hui toca parlar de concerts en locals d’aforament xicotet, d’un problema que està tardant en resoldre’s més del que seria desitjable. Els concerts en bars culturals.

“Es evident que estem parlant d’una pedrera pel que fa als músics”. Ens ho explica Jose Antonio Rivas, millor conegut a l’escena musical valenciana com Jose Antonio “Commandant”. “Quan tu comences, només et coneixen la teua nóvia, els teus amics i prou. Si aconsegueixes tocar en un local xicotet per a trenta persones i realment tens alguna cosa interessant a dir, potser d’eixes trenta persones guanyes quinze fans. La pròxima vegada, potser tornen eixos quinze i porten quinze amics més. I així, a poc a poc, pots anar pujant de nivell.”

Jose Antonio, un dels programadors de concerts més veterans del nostre territori, parla amb coneixement de causa. Porta programant des dels anys 80 tant a Madrid com a València i ha treballat en produccions per a Gabinete Caligari, The Rolling Stones, Radio Futura, Michael Jackson, The Ramones i un llarguíssim etcètera. A banda de dirigir el desaparegut segell discogràfic Comboi Records o exercir tasques de management de Julio Bustamante. A més, ha programat en sales locals com Matisse, o més recentment en Imágenes, on estava fins que va sorgir l’oportunitat del pub Lala, al barri de Russafa. 

“Quan m’ho van proposar i vaig veure l’amplària de l’escenari, ni m’ho vaig pensar, me’n vaig enamorar a l’instant.”

Ara mateix ja jubilat, a aquest obrer de la professió li ha sigut impossible traure’s el cuquet de dins i exerceix com a assessor de la programació de concerts al Lala. Fins ara, de la seua mà, han passat pel Lala grups com Sigarrito, Mans de Destral (on el Premi Ovidi a la Millor Lletra va fer el seu debut en directe), Alberto Tarín o Gent del Desert. I, pròximament, si el coronavirus ho permet i les autoritats no ho impedeixen, passarà gent com Manolo Tarancón o Hank Idory.

L’impediment de les autoritats va més enllà d’una simple frase tòpica, i no només per qüestions de salut. El 12 de març de 2018, les Corts Valencianes aprovaren una reforma de la Llei d’Espectacles segons la qual es permetia la celebració de concerts en aquests locals sense llicència sempre que no sobrepassaren els 80 decibels. La reforma es va aprovar en gran mesura gràcies a la pressió de l’ABACU, l’Associació de Bars Culturals de València. Associació que es va constituir fa tres anys davant l’estat d’indefensió que patien els bars culturals de la ciutat a l’hora de programar xicotets concerts. 

Les Corts van traslladar la responsabilitat d’aplicar aquesta reforma als ajuntaments mitjançant les seues respectives normatives i, des d’aleshores, segons fonts de l’ABACU, l’associació ha mantingut fins a huit reunions amb els responsables municipals. A banda, ha dut a terme concentracions a la plaça de l’Ajuntament i ha organitzat el festival anual ABACU Week, que ja va per la tercera edició. 

No obstant aquesta activitat, les reunions i la bona disposició de les autoritats municipals, el que és ben cert és que, dos anys després de la seua aprovació, la nova llei d’espectacles encara no s’ha aplicat a la normativa de la ciutat de València. 

Aquesta indefinició legal, pot crear un clima d’inseguretat a l’hora de programar xicotets concerts en aquests tipus de locals? 

“Indubtablement, encara que nosaltres tractem de ser molt respectuosos amb el veïnat”, respon Xema Fuertes, encarregat de la programació del Centro Excursionista, al barri d’Arrancapins“Només programem concerts per la vesprada, i prenem totes les mesures per tal de no passar-nos de decibels i procurar que no hi haja gent al carrer. És una qüestió de programar amb sentit comú”.

Xema també sap el que és veure els bous des de l’altre costat de la tanca, ja que abans de programador ha sigut músic amb Ciudadano, Maderita, Alondra Bentley, etc. No ha passat un any des que va inaugurar el Centro Excursionista i ja ha esdevingut una part fonamental de la música en directe a València ciutat. Pel seu escenari no només han passat un bon grapat d’artistes locals, sinó gent com Ken Stringfellow, Dorian Wood, Joaquin Pascual i Josh Rouse, entre d’altres. 

Josh Rouse al Centro Excursionista

L’experiència que li dona haver programat vora setanta concerts fins ara li serveix a Xema per tal de desmuntar alguns mites al voltant de fer concerts en locals xicotets. 

“Se sol associar els concerts en recintes xicotets amb artistes d’escassa qualitat, i això és un error. El que nosaltres tractem d’oferir són artistes de molta qualitat en un clima molt íntim, molt més proper a la gent. És un valor afegit si t’agrada un determinat artista. Desgraciadament hi ha artistes, tant locals com nacionals o internacionals, que quan actuen a sales més grans no et trobes a més de 50 o 70 persones de públic. És prou habitual, fins i tot, amb gent de moltíssima qualitat. Al nostre local només posem a la venda 50 entrades i sempre ho tenim ple”.

Així doncs, en quin punt es troba ara mateix la redacció d’una nova normativa que done tranquil·litat a aquest tipus de locals?

L’encarregada de redactar-la i portar-la al ple de l’Ajuntament és la regidoria de Comerç i Espai Públic, ara mateix sota l’autoritat de Lucia Beamud. Des de la regidoria se’ns explica que: “Ara mateix les actuacions musicals als bars culturals està limitada per l’actual normativa de contaminació acústica. Des de l’ABACU se’ns planteja la possibilitat de fer actuacions en horari diürn, és a dir, que acaben a les 10 de la nit com a molt tard. Ara mateix, això resulta impossible d’assumir amb la normativa vigent. No obstant això, som conscients de la problemàtica i estem treballant per solucionar-la”. Des de la regidoria no s’ha volgut afegir res més a la declaració esmentada. 

“A hores d’ara estem redactant la nova normativa de contaminació acústica”, ens explica el regidor Giuseppe Grezzi des de l’altre costat del fil telefònic. Regidor a càrrec de la redacció d’aquesta nova normativa. “Aleshores, la idea és trobar un marc adequat per tal de regular aquest tipus d’activitats, marc que ara mateix no existeix. La llei que hi ha ara és molt restrictiva i engloba una sèrie d’activitats que no estan contemplades. Això fa que els bars culturals ara mateix es troben en uns llimbs legals; i la voluntat que tenim nosaltres és que això siga regulat. Per això, estem estudiant el tipus de llicència que aquests bars han de tindre, el número de decibels i els horaris en què es puguen realitzar els concerts. Volem que tinguen una normativa legal a la qual puguen acollir-se i que no hagen d’estar pendents de ser controlats. Tot plegat, que puguen realitzar normalment aquest tipus d’activitats culturals que són molt importants per a la ciutat”. 

Per tant, la predisposició és bona, encara que les autoritats consultades no han volgut xafar-se els dits a l’hora de donar una data en la qual la nova normativa puga ser finalment efectiva, podent allargar-se el termini, fins i tot, fins al 2021. 

A més, cal destacar la paradoxa que, tot i que la nova normativa es troba pendent d’aprovació, continuen imposant-se sancions als bars que realitzen actuacions d’aquesta mena. Segons l’ABACU, les més recents a l’Ubik Café, al barri de Russafa, en desembre de 2019, i a Festinar, al barri del Cabanyal, en febrer d’enguany.

I si abans parlàvem d’un local que encara no havia complit un any des que va obrir, ara passem a un que enguany compleix ni més ni menys que vint anys d’existència. 

“El balanç d’aquestes dos dècades ha sigut molt bo, perquè des d’un principi ha vingut gent. Va ser obrir les portes i sense que férem cap activitat cultural, la gent ja hi venia. Ara els temps han canviat i has de fer més coses perquè vinga la gent”. Ens ho explica Jose Carlos Esteban, millor conegut per “Guiseppo”, un dels propietaris del Tulsa Café, al barri de Benimaclet. 

Des de darrere de la barra del Tulsa, Giuseppo ha sigut testimoni de l’evolució del barri al llarg d’aquestes dos dècades. “Benimaclet ha canviat molt, sobretot pel que fa a la restauració. Els barris canvien si els locals canvien, encara que nosaltres sempre ens hem mantingut fidels al nostre estil: cerveses, cubates i molta música. No pretenem que vinga gent a tota costa, perquè hem vist casos com a Russafa o al Cabanyal on els propietaris dels locals canvien cada dos per tres. Nosaltres mantenim el nostre xicotet illot”.

Encara que al Tulsa es van programar concerts de forma esporàdica als seus inicis, “on estàvem sempre pendents de la policia”, no va ser fins fa set anys quan es va inaugurar el que potser a hores d’ara siga els cicle de concerts en xicotet format més longeu de València: l’Aperitiver. 

“Començava en aquell temps la revista digital cultural Verlanga i jo soc molt amic de Rafa Rodríguez, el seu responsable. Aleshores, li vaig proposar que programara concerts ací i, d’aquesta manera, ell feia entrevistes als grups i es nodria de contingut per a la seua publicació i jo tenia una programació regular de concerts ací i apropava més públic cap al bar. Tots guanyàvem.”

 Alberto Montero i Josep Pérez (Ona Nua) actuant al Tulsa Café

Des d’aleshores, i malgrat que va hi haver un moment en el qual Rafa s’ho va deixar per sobrecàrrega de treball, ja s’han celebrat vora 350 concerts al Tulsa, on, independentment del públic de cada grup, ja hi ha públic fidel que va cada dissabte per la vesprada sense saber qui tocarà eixe dia. 

“Ja hi ha gent que es fia de la nostra programació. Nosaltres escoltem totes les propostes que ens arriben i tractem de donar resposta a totes i tots, siga positiva o negativa. Això sorprèn a molta gent, perquè no sempre reben resposta d’altres locals. Sempre tractem de ser honestos i programar coses que ens agraden, perquè al final si programes sempre has de defendre el concert.”

Per l’escenari del Tulsa ja ha passat la pràctica totalitat del panorama pop, rock o folk independent valencià, encara que sempre estan oberts a altres estils. A banda, durant els últims temps també s’han obert a artistes forans com Lorena Álvarez i Los Hermanos Cubero.  

Al llarg de la seua estricta trajectòria, hi ha hagut problemes amb els veïns i les autoritats?

“No, cap. Des d’un principi sempre hem programat a les 20 h, per tal d’acabar abans de les 22. A banda, sempre hem sigut prou controladors amb el so del bar. Si hi ha alguna cosa que sona massa alta, no tinc cap problema en dir al llarg de la prova de so que lleven algun instrument. Tractem de no molestar el veïnat, perquè sabem que qualsevol veí et pot fotre el local.”

Fins ací el nostre repàs a la situació actual de la música en directe als bars culturals i locals de xicotet aforament. Encara que ara mateix ens trobem immersos en problemes molt més seriosos, esperem que la situació es puga solucionar el més aviat possible, ja que aquesta ciutat mai podrà ser una verdadera Music City depenent només de grans esdeveniments i descuidant la cultura i música de base. 

Esperem que tornen a obrir els bars i les sales. Que els músics no s’hagen de limitar a oferir actuacions en línia i puguem gaudir del caliu del seu art cara a cara, en viu i en directe, sense una pantalla de per mig. I, sobretot, esperem que tant elles i ells, com els i les treballadores de les sales i nosaltres, tot el públic, puguem seguir gaudint de salut per tal de gaudir de la música.  

Per acabar, volem donar les gràcies tant a autoritats com a programadors i propietaris de locals per la seua amabilitat a l’hora de respondre a les nostres preguntes en unes circumstàncies que no han sigut precisament les més fàcils. 

Salut i música. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email