VALÈNCIA. El pròxim 20 de setembre, a les 19.00 h, la Sala Rodrigo del Palau de la Música de València acollirà la presentació en concert d'Univers Kavafis, el nou llibre-disc d'Elies Monxolí, un projecte que posa música a quinze poemes de Konstandinos Kavafis a partir de les traduccions de l'escriptor i hel·lenista Eusebi Ayensa, i fa dialogar poesia, cançó, música clàssica, jazz i sensibilitat mediterrània.
Però la cita de València no serà simplement la interpretació en directe d'un disc. El concert ha estat concebut com una trobada d'universos creatius: artistes amb trajectòries i llenguatges propis que coincidiran al voltant de Kavafis en una formació creada especἰficament per a aquesta nit. Una confluència que difícilment podrà reproduir-se de la mateixa manera en un altre lloc i en un altre moment.
Entre els convidats hi haurà el trompetista David Pastor, una de les figures valencianes més reconegudes del jazz; el cantautor i guitarrista Borja Penalba; i la cantant grega Alexandra Gravas, que viatjarà des de Grècia expressament per participar en el concert. S'hi afegiran l'oboista Daniel Fuster, el trompista Denis González i un quartet de corda encapçalat pel violinista Fernando Pascual, amb Jordi Mataix també al violí, Francesc Gaya a la viola i José Enrique Bouché al violoncel.
El llibre-disc Univers Kavafis, editat per Edicions Cal·lígraf, incorpora aquarel·les i dibuixos del gran pintor grec Alekos Fassianós, un dels noms essencials de l'art grec contemporani. En la gravació del disc han participat, entre altres, Lluís Llach, Alexandra Gravas, Jordi Armengol, Javier Costa i Manel Camp, al costat d'un ampli grup de músics procedents de mons estètics diversos. La producció musical és de Jordi Armengol, i Jorge Pérez, que ha participat en la gravació del projecte, formarà també part de l'equip tècnic del concert.
El projecte recorre alguns dels grans territoris de la poesia de Kavafis: el viatge i el desig, el pas del temps, la memòria, la pèrdua, la sensualitat, la vellesa i la lucidesa davant la història. Poemes com Ítaca, Tot esperant els bàrbars, El déu abandona Antoni o Un vell adquireixen una nova vida a través de llenguatges musicals diferents, sense perdre mai la paraula com a centre.
