GRUPO PLAZA

de categoria

Nadal sense llums, Nadal més autèntic

22/12/2020 - 

VALÈNCIA. Moltes festes, i entre elles totes les del període nadalenc, estan vivint des de fa dècades un procés de monetització o comercialització. Un llavat d'imatge general per fer la festa més atractiva, popularitzar-la i fer-ne negoci. Com va fer Lucky Strike amb els cigarrets i l'eslògan "It's toasted", a nosaltres ens venen el Nadal com "és màgic". I la màgia va acompanyada de llumenetes, moltes llumenetes de colors fetes a la Xina. I les llumenetes van acompanyades d'aparadors decorats, d'ofertes especials i d'invertir diners en la loteria per si toca ací. Com si cada ciutat rebera una fira itinerant anual, s'omplin els carrers de paradetes, de catifes roges, de garlandes i arbres de plàstic decorats amb boles lluentes. Tot lluent, tot brillant, tot perfectament alineat, tot pensat per a l'alegria de la vista i fer tremolar el compte corrent.

Acaba l'any i sembla un canvi de cicle, que històricament s'ha aprofitat a l'hemisferi nord per motius naturals per a celebrar que els dies tornen a ser més llargs. És ben sabut que ni Crist va nàixer el 25 de desembre, ni és una festa només cristiana, de fet, com hi passa amb tantes altres té un origen pagà. En este cas les festes romanes en honor a Saturn, que ja incloïen l'intercanvi de regals. També les estrenes tenen un origen romà, amb uns regals que es feien a les calendes de gener en honor a la deessa sabina Strenia. El tema del Pare Noel, els Reis d'Orient (no dir reixos) o l'arbre també tenen tots un origen llegendari, que a poc a poc s’ha escampat i ha derivat en el que són estes festes actualment. Que no crec jo que Sant Bonifaci pensara quan va tallar un arbre per a evitar un sacrifici humà, plantar un avet al seu lloc i decorar-lo amb pomes i ciris, que ara no hi haguera poble al món sense arbre de llumenetes a la plaça Major. Ni tampoc pensava Sant Nicolau quan li varen caure unes monedes dins d'uns calcetins, que Coca-Cola li posaria panxa i barba, i volaria amb uns rens més mediàtics que l'ase i el bou del pessebre.

Foto: JAVIER ETXEZARRETA/EFE

Són llegendes que han evolucionat, ara bé, gràcies a les peretes LED la cosa se n'ha anat de mare últimament. Celebracions que han anat adaptant-se perquè tot el planeta, independentment de la seua religió, commemore el naixement de Jesús. Tot i que en realitat cada volta són menys els que es posen un barret de Pare Noel, s'afarten de gambes roges i corder o es bufen amb xampany la nit de Cap d'Any o de Nadal pensant en el Jesuset. Perquè més enllà de la missa del Gall i els naixements —alguns desmesurats i caríssims— que apareixen per tot arreu, la festa ha anat perdent el seu epicentre religiós. És una festa d'estar en família, d'ajuntar-se com més millor, de celebrar que hem passat un any més i encara estem ací, de recordar moments i de brindar pels que no estan. Passa com a les falles, que Sant Josep està cada vegada menys present i, en canvi, les traques i el divertiment hedonista són el motor de la festa.

I com que els valencians associem festa a fartar, el Nadal va acompanyat del putxero, dels torrons, el massapà, les peladilles (cada volta menys), carn i peix al forn, un poc de marisc, tonyes i pastissets de moniato. Després ja cada poble o cada casa té els seus costums particulars, i està qui menja canelons o qui el 25 també cuina arròs. Però, una bona taula parada és sinònim de Nadal, i sempre amb bona quantitat de menjar perquè en sobre i poder menjar restes un parell de dies. Menjar, decoració, la vaixella bona, llumenetes a la finestra, un arbre ben decorat, un naixement... Coses que enguany estan com la gasosa oberta fa hores, desventades. I no perquè no vullguem, més bé perquè no devem. Ja que l'ingredient fonamental de tot açò és la família, sense família el Nadal perd la raó de ser, i ajuntant-nos molts, la posem en risc.

Hi ha valencians que l'únic dia que mengen amb tovallons de tela és per Nadal, que només va a casa des des de l'estranger estos dies o, fins i tot, que és l'únic dia de l'any que s'atrevix a cantar en públic. Normalment una nadala, perquè si el menjar acompanya sempre la nit de Nadal, la música tampoc pot faltar. Com tampoc solen faltar estos dies regals, estrenes i amics invisibles. Això se sumava als sopars d'empresa, als sopars d'amics, a la festa de Cap d'Any, a la visita a la cavalcada dels reis, a les visites a la família, a encarregar al forn dos setmanes abans un cabàs de pastissets o un espai per a coure la carn per a vint-i-cinc comensals. Coses que trobarem a faltar, però que ens poden ajudar a replantejar-nos un poc les festes, i no contribuir a tant de dispendi superflu ni tant d'estrés amunt i avall.

Sopar bé, cantar nadales, donar i rebre estrenes, comprar al negoci del barri, visitar el betlem que munta cada any l'Ajuntament... són coses que es poden seguir fent. I tal volta si comencem a reduir despeses, a reduir visites protocol·làries, a col·locar menys llumenetes i Pares Noels de plàstic als balcons, tal volta, vivirem un Nadal més intens. M'explique. La llum moltes voltes ens enlluerna i no ens deixa vore més enllà, per això, si ho pensem bé, un poc més de foscor i menys d’aglomeracions ens ajuden a passar un Nadal més autèntic. Sense tant de plàstic ni el fet de fartar per fartar, ni riure les gràcies del cunyat per compromís. Unes festes on no cal anar mudat al sopar d'empresa —els que tinguen encara empresa en la qual treballar—, ni a visitar aquell tio bavós que et mira sempre el cul dissimuladament.

Enguany les festes arriben a deshora, amb la gent molt farta de la nova normalitat, i amb ganes de ballar i cantar. Arriben amb menys llum al carrer, amb menys previsió de saraus i amb la nostàlgia multiplicada, l'habitual per a estes dates més la nostàlgia acumulada del Nadal de tots els anys. Però, fins i tot, es presenta una oportunitat per a fer un sopar diferent, eixir d'excursió amb els xiquets a la serra o per a passar més temps amb la família més propera. I el més fonamental, per a donar-los als nostres majors tot l'afecte possible des de la distància, perquè ells són els qui patiran més les absències estes dates, i ells són els que tenen dret a queixar-se. I no aquells que demanen més llumenetes al carrer, poder anar-se'n de viatge de plaer o que exigixen anar a una discoteca la nit de Cap d'Any. Per això cal que fem més Nadal tot l'any, fem més família, cuidem més dels nostres, sense necessitat de llumenetes i coberteria de plata, i si fem això, serà Nadal tot l'any i no només quan marca el calendari. Perquè Nadal és estar a prop dels nostres éssers estimats, i això es pot fer sense gastar-nos un dineral en la factura de la llum.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email