La calor extrema reescriu la cultura: dels museus ‘refugi’ als concerts cancel·lats

VALÈNCIA. Aquests dies, mirar per la finestra és tornar a recordar que la crisi climàtica ja no és una advertència del futur. L’incendi declarat fa una setmana a la Vall d’Uixó, i que es va estendre ràpidament pels diferents pobles que conviuen amb la serra d’Espadà, és l’última imatge d’un estiu travessat pel foc, la calor persistent i les alertes roges. Durant els últims temps, aquests fenòmens han sigut motiu de reflexió en l’art, davant l’evidència que aquell futur incert estava cada volta més a prop. Ara, la cultura està veient com també canvien les condicions en què es produeix i es gaudeix. Més enllà de l’estudi i la creació, la cultura valenciana tracta d’adaptar-se a una realitat en què augmenten els concerts cancel·lats per les altes temperatures i els museus i centres culturals comencen a convertir-se en refugis climàtics, és a dir, en espais on protegir-se de l’asfíxia.

La cultura com a refugi

“No ens queda una altra que fugir d’una calor absolutament anòmala, una calor que no és la de sempre, desgraciadament”, adverteix Andreu Escrivà, tècnic de València Sostenible. L’augment dels espais adherits a la Xarxa de Refugis Climàtics de València evidencia aquesta necessitat: quan el projecte es va posar en marxa, el 2024, comptava amb deu equipaments; l’any passat n’eren 18 i enguany ja en són 41, després de la recent incorporació de l’IVAM i el Centre del Carme. 

Però què diferencia un refugi climàtic d’un edifici que simplement té aire condicionat? Escrivà explica que aquests espais han de ser d’accés gratuït, garantir unes condicions determinades de confort tèrmic i disposar d’aigua potable, zones de descans i una certa capacitat d’acollida. També han d’oferir alguna activitat o possibilitat d’ocupar el temps. Escrivà puntualitza que no són centres d’atenció sanitària. Davant d’una emergència o de símptomes d’un colp de calor, cal telefonar al 112 o anar a l’ambulatori més pròxim. La seua funció és preventiva, és a dir, oferir un espai fresc on descansar i hidratar-se abans que l’exposició a les altes temperatures comporte un risc per a la salut.

En aquest sentit, els centres culturals tenen un potencial particular: disposen de climatització, aforaments amplis i una programació que permet convertir l’estada en alguna cosa més que una pausa davant de la calor. “La cultura també pot ser un refugi en tots els sentits: tèrmic i intel·lectual”, resumeix el tècnic.

La xarxa, tanmateix, encara es troba en fase d’expansió i consolidació. “El repte immediat és que la ciutadania conega aquests espais, els identifique com a llocs als quals pot acudir sense necessitat de consumir i els incorpore a la seua vida quotidiana”. València Sostenible preveu avaluar-ne l’ús, especialment després del notable augment d’equipaments d’enguany. Una anàlisi que també haurà de considerar com s’estén el calendari de la calor. Actualment, els refugis obrin de juny a setembre, si bé les temperatures elevades arriben cada vegada abans i poden prolongar-se fins ben entrada la tardor.

Mentrestant, un dels espais que la ciutadania ja pot incorporar a aquest mapa quotidià és l’IVAM. El museu es va sumar a la xarxa aquest mes de juliol i va obrir gratuïtament les zones de descans, la biblioteca i els espais infantils. Entre aquests destaca el Racó de Llum i Color, una instal·lació de joc lliure per a la primera infància que incorpora Suimenka, una obra d’animació de Ruth Gómez ambientada en un ecosistema submarí. Tanmateix, la seua directora, Blanca de la Torre, insisteix que aquesta funció no acaba en les condicions materials de l’edifici. “No som només un contenidor que funciona com a refugi: la idea de protecció és molt més àmplia”. La sostenibilitat i l’ecologia, explica, travessen tant la programació com el funcionament intern del museu amb l’objectiu d’anar més enllà d’una declaració d’intencions.

Aquesta mirada es fa visible en Radix, la instal·lació immersiva de l’artista mexicana Tania Candiani. “És un altre microrefugi en si mateix. És com endinsar-se en un món subterrani, en una selva o jungla imaginària on les plantes reals conviuen amb les escultures. L’oxigen que hi ha en aquesta sala és meravellós. Les plantes estan vives, felices i creixen moltíssim”, celebra De la Torre, que sovint recorre a la idea del “museu com a bosc” per explicar el projecte. 

Radix forma part de Museu Amfibi, una línia de treball que la mateixa responsable defineix com “una parainstitució, un museu dins del museu”. La iniciativa no consisteix en una simple successió d’exposicions -remarca- compta amb identitat pròpia, una línia editorial en desenvolupament i la voluntat de crear relacions amb altres institucions i territoris. “Busquem entendre l’IVAM com un amfibi, com un organisme que connecta territoris físics i simbòlics”. En aquest marc s’inscriu també L’Albufera, una exposició que no es limita a revisar les representacions del paratge, sinó que incorpora projectes desenvolupats específicament sobre el territori. “No treballem únicament des de la representació o la iconografia: ens endinsem en el territori i hi treballem de manera activa. L’Albufera no és un paisatge estàtic, sinó un lloc viu”.

Per a De la Torre, aquesta és una de les responsabilitats de les institucions culturals davant de la crisi climàtica: transcendir la protecció física i convertir-se en espais de producció i creació de nous imaginaris. “M’interessa fugir del catastrofisme i abraçar l’optimisme climàtic. Sabem que la crisi existeix, però hem de treballar des de les possibilitats i les alternatives”, defensa. Els museus, conclou, poden contribuir a imaginar “mons més sostenibles, futurs més habitables i nous desitjos i anhels”.

Aquesta doble condició de la cultura, com a espai de protecció i de reflexió, també té continuïtat a Castelló. L’Auditori acull enguany la segona edició del seu refugi climàtic cultural, instal·lat a la sala Magic Box i obert fins al 14 d’agost amb una programació pròpia de tertúlies i exposicions. A aquesta iniciativa estacional se sumen l’Espai d’Art Contemporani de Castelló i el Museu de Belles Arts, que funcionen de manera permanent. En aquest últim, la protecció física i la reflexió artística es troben en Terra erma, una mostra de l’artista borrianenc Vicent Carda sobre la transformació del paisatge agrícola valencià, l’abandonament de la terra i la memòria del món rural. L’espai on resguardar-se de les temperatures també convida, així, a pensar els canvis ambientals i socials del territori.

Quan la cultura queda a la intempèrie

Ara bé, mentre els museus es converteixen en llocs on protegir-se, una altra part de la cultura queda completament exposada. Aquest estiu, l’alerta roja per temperatures extremes ha obligat a suspendre el concert d’UB40 als Jardins de Vivers i l’actuació d’Antoñito Molina al festival FAR, prevista a la Marina de València. A Tavernes de la Valldigna, el concert de No Som de Seattle que havia d’obrir el festival Sete Sóis Sete Luas es va ajornar perquè la calor i el risc d’incendi impedien celebrar-lo al paratge del Clot de la Font. Les altes temperatures afecten muntatges, calendaris, contractacions i mesos de treball.

“La seguretat de l’assistent és el primer”, remarca Joanvi Díez, president de Promfest, l’associació de promotors de festivals de la Comunitat Valenciana. El sector, assegura, està disposat a complir qualsevol decisió administrativa, però reclama criteris compartits per al conjunt de les activitats. “Si es cancel·la un concert perquè fa calor o per les altes temperatures, s’hauria de cancel·lar absolutament tot. Es tanquen els concerts, però la vida continua exactament igual a les platges, els restaurants, els centres comercials o fins i tot els esdeveniments esportius”, qüestiona.

Quan una alerta arriba amb poc de marge, explica Díez, la capacitat de reacció del promotor és pràcticament nul·la. “Portem quatre mesos preparant un concert i, quan arriba el dia, es decreta l’alerta i ja no tens res a fer. Tot el que has venut cau, perquè has de complir amb el que determine l’Administració”. 

La cancel·lació afecta les entrades venudes, els artistes, els proveïdors i tot el treball previ, però també està generant una incertesa que comença a traslladar-se a les assegurances. “Les companyies són cada vegada menys receptives a l’hora d’assegurar esdeveniments”, adverteix el president de Promfest. El problema, explica, és la mateixa imprevisibilitat de l’oratge. Es pot decretar una alerta per altes temperatures o per una ciclogènesi i que finalment el fenomen es produïsca amb la intensitat prevista o no. Aquesta dificultat per anticipar-ne l’impacte està complicant la contractació de cobertures i augmentant la vulnerabilitat econòmica dels promotors.

Per frenar la calor, els festivals també estan començant a adaptar les seues instal·lacions amb punts d’aigua gratuïta, zones d’ombra, espais de descans i concerts nocturns. Zevra, celebrat a finals de juliol a Cullera, va reforçar enguany aquestes mesures i va concentrar les actuacions principals durant la nit i la matinada. Tanmateix, traslladar els horaris no sempre és senzill. 

El president de Promfest assenyala una contradicció: a València els grans concerts difícilment poden començar abans de les huit de la vesprada, però tampoc poden prolongar-se més enllà de la una de la matinada per garantir el descans veïnal. “No pots fer-los abans per la calor, però tampoc després. Si començàrem a les 22h, hauríem de poder acabar a les tres de la matinada. És un problema que tenim tots els anys”, afirma Díez. 

Els horaris són, en definitiva, una altra de les peces que el sector cultural comença a revisar davant de l’augment de les temperatures. Mentre els museus amplien la seua funció social i ofereixen nous espais de protecció, la música en directe tracta de mantindre l’activitat amb unes regles que deixen poc marge per a l’adaptació. En tots dos casos, la crisi climàtica ha deixat de ser una circumstància excepcional per convertir-se en una condició més a l’hora de pensar, organitzar i gaudir la cultura.