A la gastronomia valenciana gaudim del putxero, un plat hereu de l’adafina (un guisat de verdures i cigrons amb carn de corder) que ja al segle XV es menjava a la nostra terra. Els jueus sefardites ho van deixar com a herència i els cristians van adaptar-ho a la realitat de les seues creences i de la carn disponible, per tal cosa van canviar la carn del corder per carn de porc.
Les terres de Castella van adaptar la recepta i donaren vida a l’olla podrida, el germen de l’actual i famós ‘Cocido madrileño’. El nom de “podrida” no era més que pel tipus de caldero de fang que es gastava per a cuinar-la el qual rebia eixe nom.
Si ens parem a analitzar plats típics de cullera, amb base de verdures, carn i caldo, podem parlar de diferents plats per tot arreu de la península ibèrica. Al nord trobem el ‘Cocido gallego’, ‘Cocido montañés’, ‘Pote asturiano’ o ‘Cocido lebaniego’, a Catalunya ‘Escudella’ i al sud “Olla gitana”, “Berza jerezana” o “Cocido de pringá”. Però, sense cap mena de dubte, el millor plat de cullera és el putxero valencià.

La màgia de la pilota
Per tot arreu mengem de cullera, perquè en època de fred un caldo calent alegra el cos a qualsevol, estiga on estiga i ho acompanye amb el que siga. Les verdures i els cigrons aporten els nutrients i l’equilibri enfront de la contundència de les carns. El pernil del madrileny, el morro i l’orella del maragato, la pringá andalusa o la pilota valenciana, són carns contundents que aporten la força i la proteïna a la recepta. Però malgrat aportar potència i contundència, són els mossos que més ens fan feliços.
Independentment de com et menges el putxero valencià, bé siga en dos vuelcos o bé juntes tot a un mateix plat, si la cullera carrega un tros de pilota, el paladar li fa sentir al cervell una de les millors sensacions que qualsevol persona pot sentir. La carn de porc i vedella, les herbes i les espècies, tot lligat amb el caldo és una delicatessen. Ves a la teua carnisseria de confiança i fes ús de la màgia de la pilota.

Putxero de soca-rel
Si els diumenges hi ha paella o arròs al forn siga l’època de l’any que siga, als plats de cullera amb fideus a les terres valencianes l’ix un contrincant, l’arròs. Perquè el putxero se sol fer amb fideus, però quan arriba el moment de posar-los a l’olla, el sac de l’arròs et posa ullets. Te toca l’ànima. Fa que recordes els teus avantpassats anant a treballar als arrossars i ací, és on els autèntics valencians decideixen que la becadeta serà llarga. Perquè fer-te un putxero, amb els cigrons, les verdures, el caldo amb arròs i tota la carn, és jugar a la vida mode: Valencià de Soca-rel.