Omplir l’armari amb ‘slow fashion’ i moda ètica: el mapa de les tendes de ‘roba neta’ en València

VALÈNCIA. Cada 15 dies, els expositors de roba de les grans cadenes de tèxtil canvien la col·lecció. En dos setmanes, tenda nova, consumidors nous. La mateixa falda un poc més llarga, aquella camisa però ara en 14 colors diferents o un abric d’un estil abandonat fa dècades que torna per  quedar-se. Sorprendre per a vendre. És el boom del ‘fast fashion’, una roda de la qual la industria tèxtil espanyola es felicita de/per ser líder. Segons l’informe de l’Observatori de la Moda a Espanya en 2016, el sector tèxtil representa ja el 2,8% del PIB, vora 30.000 milions d’euros anuals i “España és un imant per als operadors que es barallen en la franja més baixa d’ofertes i gangues”. Però no tot el sector treballa així. Centenars de projectes creatius, tallers i dissenyadors treballen ja per a reduir la participació en la roda d’autofàgia del ‘comprar, avorrir-se, tirar, comprar’. Es pot trobar a València roba conscient, roba ‘neta’? Bona noticia: la resposta és sí.

“El concepte de ‘roba neta’ va més enllà del comerç just: és la roba que respecta drets humans i respecta el planeta”,explica Heidi Gil Pelayo, membre de l’Associació SETEM i responsable dela campanya ‘Roba neta’. La campanya internacional ‘Clean Clothes Campaign’ col·labora amb més de 200 organitzacions de treballadors de tot el món i té presència en 17 països, entre ells Espanya.

“En la vessant social, a més d’erradicar l’explotació infantil, el que suposa la ‘roba neta’ són salaris dignes, jornades dignes, dret a sindicar-se, dret a la baixa laboral i cobertura social... Drets que fins i tot estem perdent a Espanya!”, critica.

Dissenyat ací, tallat allà, cosit més enllà

La campanya treballa per la conscienciació de consumidors, per empoderar treballadors locals i també per aconseguir incidència política, és a dir, aconseguir que els governs canvien la legislació. L’objectiu final? La transparència. “Algunes empreses posen a les etiquetes que estàfet a Espanya però l’únic que han fet és el disseny, ho han tallat i cosita Bangladesh i han cosit ací l’últim botó. I et col·loquen el ‘Made in Spain’. Moltes peces de Zara i Inditex ho fan així. Nosaltres estem treballant per a que a les interminables etiquetes de la roba, a més de posar la informació en mil idiomes, pose de veritat tota la cadena de països i procesos pels quals ha passat la peça abans d’arribar a la tenda”, explica Gil.

La globalització ha permés deslocalitzar la producció per a evitar costs, però no només els costs de material: els costs mediambientals, socials i laborals en són eliminats. “El Parlament Europeu al mes de juny ens acceptaren una proposta pera debatre que les empreses que fugen d’ací per a evitar les normatives, hagen d’aplicar-les també als països on tenen la producció”, explica. “A Bangladesh per exemple, un salari digne està en 200 dolars i s’està pagant uns 30€. Les persones que treballen a laIndia, per exemple, solen ser persones pobres que viuen molt llunt de les fàbriques i diuen que paguen per les habitacions a la fàbrica vora 40 dolars i açò, guanyant-ne un salari de 50 o 60”, relata.

Vestir-se sense explotació és possible prop de casa

Les alternativesper vestir-se i calçar-se amb consciència estan molt més a prop del que sembla.Les propostes, només a València, en són molt nombroses i inclouen el reciclatge i reutilització, el “m’ho he fet jo”, el “fet ací” i la segona mà. El blog “Tejiendo alternativas” en recull desenes de propostes.

Idees creatives noen falten: La dissenyadora Nastasianash crea col·leccions amb la tècnica del patronatge ‘zero waste’ [zero residus], amb la qual aprofita cada centímetre de tela dissenyant roba i complements que no malbaraten material; labotiga d’Esperanza Recicla, al barride Benimaclet, fa classes per customitzar la roba, canviar-ne l'aspecte i renovar l’armari gastant només la creativitat; el taller de Sonia Sempere on pinta i confecciona a màla roba ella mateixa...

Xicotetes botigues de roba feta ací com les creatives germanes d’Encarnis Tomero, de complements handmade com El Artesanario o de roba infantil com La Caotique són part de les propostes que es poden trobar a la ciutat de València. Les botigues de roba de segona mà com La Señora Henderson, al barri del Carme; Madamme Mim o Kauf Vintage al barri de Russafa o lesbotigues Arropa de Cáritas, són algunes de les propostes per no perdre’s una tardor sostenible.

Les botigues de comerç just de productes ecològics com les d’Oxfam Intermón o la Tenda de tot el món, que es pot visitar fins i tot virtualment són altres de les propostes que s’inclouen a la guia, on es poden trobar fins i tot botigues d’altres ciutats com Alacant, Madrid o Barcelona.

Comprar per internet està de moda

La roba és ja eltercer producte més venut a Internet, només per darrere dels viatges i transport.El 3% de la facturació de marques com Tous o el 7% de la facturació de Mangoarriben darrere d’un click. Però és possible trobar marques sostenibles?

“Al consumidor sel'ha desinformat per a que pense que no hi ha alternativa i no és cert. La roba neta també està en Internet”,assegura Àngels Biosca, fundadora de Slowear Project, un projecte que defén la idea del slow fashion en totes les seues formes. “Ens han maleducat per a triar tenint en compte només el preu però és impossible fabricar roba ecològica, amb un procés just, i una materia prima orgànica per 5€. Hem de canviar el criteri de selecció”,critica.

Amb la seua Guia Slowear de marques i productors espanyols, Biosca vol solucionar una necessitat. “Les grans cadenes de roba tenen les millors ubicacions, la millor publicitat... Les marques sostenibles més menudes també necessiten un lloc on la gentles puga trobar, un lloc on es done servici a qui vullga conéixer on estan i qui són”, conta.

Roba de criatura, moda per a home, dona o complements formen part d’una guia que no només busca el comerç just sinó que la producció i els materials siguen ecològics i defibres orgàniques. Amb tallers de formació i conscienciació en escoles i institutstreballa per educar amb un objectiu: “Hemde crear consumidors actius. Molta gent està conscienciada en el plànol dela alimentació i la cosmètica, ara és el moment de la moda. El futur va cap ahí”.

Les sabates, part del repte

Un dels sectors enels quals la Comunitat Valenciana eslíder nacional és el sector del calcer. En 2016 s’exportaren des de laComunitat Valenciana sabates i components que assoliren un valor de 1.249milions d’euros, el 55% del total d’Espanya, convertint a la ComunitatValenciana en la primera regió exportadora de sabates d’Espanya, segons lesdades de l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (IVACE).

Este és un sectorque la campanya Roba Neta està monitoritzant amb detall internacionalment perdemanar compromisos, transparència i exigint vore les auditories dels gransfabricants que, en moltes ocasions es neguen a col·laborar. “Ens hem adonat queamb el sector de les sabates estàpassant el mateix que amb el sector tèxtil però potser pitjor perquè en lesblanqueries els treballadors estan exposats a productes tòxics”, afegix.

El consumresponsable, la reutilització o donació de la roba quan ja no es gasta i lacompra de tèxtil local per vestir-se i calçar-se amb productes d’origen conegutsón part de les alternatives a esta màquina consumista de la moda ràpida.