VALÈNCIA. Este dijous berenàrem la idea que l'exercici de naming de la futura Canal 9 (i del seu segon canal, les emissores de ràdio i la plataforma digital) sorgirà d'un concurs participatiu. Estan convidades al repte “empreses, entitats o persones”. Professionals, sí, i també estudiants “amb experiència” o bé “amb coneixements en disseny gràfic, publicitat i màrqueting”. La ment preclara que trobe el millor nom -qui sap si passejant per Burjassot o després de teclejar “Manuela Trasobares” a YouTube- obtindrà el “premi de 5.000 euros”. Un premi! Mira, tu... i de 5.000 euros!
Amb el 20,2% de la població activa en l'atur i el 44,1% dels joves valencians en situació de pobresa, qui pot dubtar que de la necessitat brolle un agut enginy? Eixe podria ser l'objectiu darrere de l'ocurrència del Consell Rector que tracta d'engegar la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Ells mateixos, tal com han confirmat a este diari, seran els encarregats de triar el nom brillant que servirà de “marca paraigua per a tots els canals, pantalles i suports del nou servei públic audiovisual”. Sense més assessorament que el seu propi en este tipus de solucions de naming, branding i marques, la realitat ja està fixada.
Les marques Canal 9 o Radiotelevisió Valenciana, per citar els exemples coneguts, són de manera inevitable dels més rellevants exercicis de naming per al poble valencià. El seu pes cultural, la seua presència quotidiana, la capacitat de perdurar i d'acomodar una vasta quantitat de realitats socials i drets informatius farien que eixes marques, si hagueren de fer-se hui per primera vegada, suposaren un treball d'allò més sensible. Però la situació és molt més fràgil: les marques Canal 9 i Radiotelevisió Valenciana, per citar els exemples en procés d'extinció, carreguen amb una motxilla de conflictes inassumibles. Conflictes territorials, econòmics, polítics i, fins i tot, personals. I eixa llosa pesa –i de quina manera- sobre el que ha d'arribar.
És important dir-ho perquè la creació de la nova marca per a Canal 9 o per a Radiotelevisió Valenciana, la ideació dels noms per als canals de ràdio o purament digitals (dels quals ningú en parla) és el punt de partida per a la construcció a mitjà i llarg termini d'una nova realitat comunicativa a la Comunitat. Una realitat sobre el dret a la informació d'una necessitat quasi asfixiant. Una realitat que assentarà part de les seues bases en un nom, en un logo, i que en cap cas pot permetre's el privilegi de no tindre darrere un exercici de naming –i posteriorment de creació d'imatge corporativa- d'allò més robust. Un exercici òbviament professional, d'anàlisi i investigació, ambiciós i especialment ben remunerat. En qualsevol cas, molt lluny de ser "un premi". I tan potent que el seu raonament siga indestructible, que no permeta menystenir el projecte des de la seua base.
La situació és ben estranya. Des que l'actual Govern valencià arribara al poder, les reunions amb l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana i ComunitAD (que aglutina les de comunicació i màrqueting) no s'han interromput. Desinteressadament, ambdós col·lectius han participat en el desenvolupament dels processos de convocatòria professional com l'estés ‘crida a projecte’. Ells mateixos hi han assessorat i hi han exercit de jurat –sense esquivar el vot de l'Administració. Este diari pot assegurar que no se'ls ha tingut en compte ni per idear esta convocatòria (procés, condicions, preu, tot i que sempre es proposa per baix de mercat…) ni per assessorar-los a l'hora de prendre la decisió més encertada. Almenys per a enrobustir encara més les possibilitats d'èxit d'una qüestió que no es pot permetre ser una ocurrència.
Un altre assumpte és el que té a veure amb la Generalitat en este tema. Amb el seu paper desexemplaritzant sobre un sector productiu que, després d'haver fet passos avant, ara –i via el Consell Rector de la CVMC- sembla no creure's. Haguera sigut interessant que el mateix Consell es plantejara donar “un premi” a aquelles “empreses, entitats o persones” que feren una proposta de graella. El primer contracte que van adjudicar fa ara uns dies, de quasi 18.000 euros sense IVA, va comptar amb la participació i el pressupost d'almenys tres empreses. Ni “estudiants” ni “persones”. Es va entendre que el coneixement de diferents tècnics era essencial per a seleccionar continguts. No obstant això, per a posar-li nom al grup mediàtic i els seus canals sembla que n'hi haurà prou amb ‘una bona idea’.
El desconcert és tal –a les nombroses empreses del sector, amb clients i projectes a Espanya i al món, ho és- que cal recordar que fa només uns mesos la mateixa Generalitat i l'Agència Valenciana de Turisme van presentar públicament un exercici de naming: Musix. La marca paraigua per a promoure els festivals de música en fires turístiques va comptar amb una 'crida a projecte' que, en aquell cas, va ser desenvolupada per l'agència valenciana Èxit (i convertida en imatge corporativa per l'estudi Nadadora). Aleshores? Si per a una eina de promoció cultural és viable en terminis i recursos econòmics trobar una solució professional, per donar identitat als mitjans de comunicació públics valencians no? S'és conscient del que suposa no fer bé este exercici?
Bé. Ningú semblava ahir molt preocupat en el Consell Rector per este assumpte. Al contrari, es veia amb certa il·lusió la proposta i amb ganes de complir l'etapa per a donar cos gràfic i nominal a un projecte transcendental (si aconsegueix transcendir) més enllà del cicle polític. Si res canvia, cosa que pot dubtar-se, així és el full de ruta perquè els canals i el grup tinguen un segell identificatiu. Fins un altre avís, recorde: vosté pot triar el nom de la nova Canal 9!