Foto: Jorge Gil
7 min, 30 seg
"No sabrem si hi haurà una oportunitat. Qui sap, potser en un futur tornem. No ho sé. Però de moment no. No n'hi ha data ni intenció", respon el cantant del grup valencià Zoo, Toni Sánchez, més conegut com Panxo, a la pregunta que es fan tots els seus seguidors des que el grup va anunciar, a través d'un vídeo difós a xarxes, que diran "adeu" als escenaris després de deu anys "immillorables".
Panxo assegura, en una entrevista concedida a Europa Press, que els integrants de la banda de Gandia es volien "desconnectar del 'monet' (símbol del grup), o el 'monet' es vol desconnectar de nosaltres". "El temps dirà, però el que sí que sabíem és que no volíem parar ara pensant que tornaríem", reconeix, i sosté que "normalment quan acabes un projecte, si saps que tornaràs, no l'acabes mai, no l'abandones, perquè sempre estàs pensant en calendari, en gires".
Afirma que, en acabar el seu tercer disc, Llepolies (2021), va començar a "sobrevolar la idea" d'abandonar els escenaris i, durant estos tres anys, han tingut temps per a consolidar-la. "Ara mateix, necessitàvem parar, perquè el grup ha tocat sostre artísticament. El tercer disc va ser una miqueta la culminació d'un procés i fer ara un altre disc ens hauria suposat empitjorar el que hem tingut fins ara", defén.
Després de l'anunci del seu comiat, afirma que estan "molt bé, tranquils amb esta decisió honesta, presa des de l'amor i l'afecte, sense que hi haja hagut cap conflicte ni res", si bé admet que es troben "una mica remoguts per la reacció de la gent". "En el 99% dels casos la reacció ha sigut d'agraïment i respecte; hem rebut missatges molt bonics dels seguidors i de la nostra gent més propera, que ens entén i ens dona suport".
Zoo: deu anys trencant sostres i un comiat en altre País
Zoo abandonarà els escenaris amb una gira d'11 concerts -amb final a Gandia- i després de publicar una última cançó, "Epíleg". El seu vocalista assevera que "de moment" no tenen pensat anunciar altres dates o treure un nou tema. "Este matí venia pensant si faríem una altra cosa més d'ací a juliol, i la veritat és que no em venia molt de gust i crec que tot ja s'ha quedat molt redó", expressa, i assenyala que una productora externa està preparant un documental sobre els 10 anys del grup.
Esta gira, en la qual faran un "recorregut per les cançons més representatives o que més han arribat i que més ens agrada tocar a nosaltres", l'afronten amb l'objectiu de "gojar i arreplegar els fruits d'una faena ben feta". "Estem molt tranquils, amb les coses molt encarrilades i les enfoquem des de la serenitat", destaca, tot i que afig que els missatges dels últims dies sumen una "càrrega emocional brutal", "un poc de pena i nostàlgia" i sense pressió: "pressió, no, perquè la faena està feta i, a més, com que ja ens n'anem, si alguna cosa ix malament, no passa res", diu en broma.
"Hem fet allò que ens agrada"
Preguntat per quin és el seu balanç d'estos deu anys, no dubta a qualificar-lo d'immillorable: "Hem fet allò que ens agrada, hem construït un projecte que a nivell personal ha estat preciós. Ha acabat molt bé i a mesura que ha anat creixent ens ha anat unint cada vegada més, en lloc de, com a voltes passa en altres projectes, crear-se tensions, a nosaltres o al revés".
Reconeix que han tingut "molta sort", per la qual cosa "qualsevol banda somiaria amb tindre una trajectòria" com la seua i disfrutar de deu anys "en els quals pràcticament tot ha sigut goig". Subratlla que el que més trobarà a faltar són els moments bonics amb el grup. "I el que menys, tota la faena que cal fer durant tot l'any. La gent veu el que s'exposa a fora, però darrere sempre hi ha una dedicació i un sacrifici, un treball que al principi no saps, perquè el que vols és tocar, cantar, ser artista o ser músic, i no vols o no creies que hauries d'aprendre fiscalitat", postil·la.
No obstant, recalca que, "més enllà d'això", la música és la seua passió i és molt difícil"que "deixe de tindre ganes de gaudir fent música". "M'ajuntaré amb quatre amiguets del poble i tocaré la guitarra sense més pretensió que xalar en un local, beure'ns unes cerveses i gaudir de la música sense nom de projecte", diu.
"No ho havíem pogut digerir encara"
Panxo exposa que no ha sigut fins a estos dies, quan ha rebut "el 'feedback' de tanta gent", que ha pres consciència de "totes les coses assolides". "Fins ara no m'havia parat a mirar. Com que jo estava tan dins, per a mi el Wizink va ser tot un any treballant i va ser l'hòstia, però crec que d'ací a uns mesos o uns anys, quan ho veja, la sensació serà encara molt més gran", explica, i insistix que no han pogut "digerir moltes de les coses que han passat en aquests deu anys. Ara ho començarem a fer", afig.
En este sentit, assegura que no li importa massa com seran recordats, i apunta que preferix que "la gent tinga un record bonic del que va ser el projecte". "Estem molt agraïts per les paraules que ens diuen, i una frase que sempre diem a la furgoneta és que ens agradaria que se'ns recorde com a gent normal; és el que hem sigut i el que volem ser també a partir d'ara", manifesta.
"Que ma mare dorma en sa casa"
Davant les crítiques per programar diversos concerts en festivals, declara que entén "esta decepció d'alguns seguidors que la banda no organitza un concert més autònom i especial". "En tres anys hem fet tres gires en les quals ens hem centrat en concerts de producció pròpia, encarregant-nos de tota l'organització de l'esdeveniment, i els últims sis mesos del grup no ens els volíem passar amb esta càrrega, perquè al final som una banda i no una promotora de concerts", argumenta.
Per este motiu, recalca que per a "disfrutar de les últimes dates" van decidir que "el millor era vendre estos concerts a un promotor que els pagara". "Jo puc entendre la gent que ho veu de l'altra manera, però moltes vegades es desconeix tota esta faena que hi ha darrere i, en qualsevol cas, és una decisió nostra que, agrade més o menys, l'hem feta des del cor", apunta.
Es despediran en el Pirata Beach Festival de Gandia -"el nostre centre de treball"-, per a que, tant els integrants del grup com els seus familiars i amics, puguen "dormir en sa casa". "No volia que ma mare haguera d'agarrar un tren a Madrid o Barcelona per a vore'm. Jo vull que ma mare vinga a vore el concert i dorma a sa casa", argumenta, i conclou que és una manera de tancar el cercle dels deu anys: "comencem a Gandia i tanquem a Gandia, i tots contents, o quasi tots".
"La gent es cansa de la carretera"
Sobre la retirada d'altres grups de música en valencià com El Diluvi, Smoking Souls i Xavi Sarrià, remarca que "els projectes s'esgoten perquè s'acaben les idees o les ganes", al mateix temps que afig que "sol ser comú que la gent es canse de la carretera, la nocturnitat o la difícil conciliació amb la família".
"Fa molts anys que veig com cada vegada que algun grup està una miqueta més amunt i té repercussió decidix abandonar, però sempre apareix un projecte nou que arrossega gent", reivindica i defensa que "l'escena no ha deixat de créixer estos últims anys". "Hi ha una generació molt bona que ve forta i que estilísticament s'ha obert molt", valora i posa d'exemple a Sandra Monfort, i planteja que, "amb el seu talent i personalitat brutal, haurà de carregar amb la responsabilitat d'agafar el relleu".
Panxo alerta que en el panorama actual de música en valencià "hi pot haver un canvi" perquè "ha arribat esta gent ací a la Generalitat", referint-se al Consell format per PP i Vox. No obstant, matisa que "és un camp de batalla en el qual, per sort o per desgràcia, els grups estan acostumats a viure i ho sabran fer bé".
