Pastisseria Galán, una llum d'esperança després del desastre

Ens donava l'avís el Gremi de Forners i Pastissers de València, que compta amb 17 forns agremiats, alguns amb més d'un despatx de pa, entre els establiments més afectats per la DANA. "Molts forns hauran de jubilar-se a la força, uns altres no saben si tornarà a obrir, i alguns ja no tornaran a ser els forns que hem conegut", comentava resignat Juanjo Rausell, president del Gremi. Els forns de Paiporta, Benetússer, Aldaia, Massanassa, Catarroja, Alfafar, i també d'Algemesí, Xiva o Utiel són els més afectats per la força destructora de l'aigua. Però nomenar pobles, fer un llistat de forns no farà que tornen a obrir les portes de vidre i a oferir-nos, com fan molts d'ells, centenars de productes acabats de fer cada dia. El que cal són ajudes: "fan falta molts diners per a obrir un forn des de zero" confirma Rausell. De fet, han obert un compte solidari on tots els diners aniran destinats als forns afectats: BBVA-ES18 0182 7710 48 0202582082

Un dels casos més dramàtics per a la seua població, Albal, és la Pastisseria Galán, que juntament amb el Don Pa Artesans, ho han perdut tot. En el cas de Don Pa han començat una recaptació de diners per a poder tornar a funcionar, i ja porta recaptats -en el moment d'escriure estes línies- uns 18.000 € dels 100.000 euros que necessiten, com a mínim. Ells tenien 9 despatxos de pa en la zona catastròfica, dels quals 7 s'han vist greument afectats. Mentre que Galán, forn premiat en moltíssimes ocasions per la seua excel·lència, ha passat per moments de molta frustració, que ens relata el mateix José Vicente Galán.

"En un primer moment ho donava tot per perdut, ara, gràcies a la gent, vull intentar reobrir".

La cronologia dels fets va ser similar a la de molts negocis de la zona. "Com ja ens digueren que hi havia jaleo, tancarem abans de les set. Estàvem en la porta esperant la meua germana i jo, quan veiérem la llengua d'aigua arribar. Ja no poguérem creuar a casa i anàrem a cals pares que viuen ací al costat a passar la nit, a mirar per la finestra". El resultat és fàcil d'imaginar, "la pastisseria va quedar destrossada, a les quatre del matí, com ja havia baixat el nivell de l'aigua baixarem a vore'la i ens adonarem del fet que no quedava res. Neveres bolcades, metro i mig d'aigua, tota una vida desfeta en un instant". No és estrany que es plantejaren tancar: "el xoc va ser molt fotut, ho veia tot molt cru i sí, ens plantejàrem tancar".

Però a poc a poc desenes de voluntaris els ajudaren a llevar el fang dels 1000 m² d'instal·lacions que tenia el forn, "hi havia quatre dits de fang per tot el forn, que havia sigut casa nostra durant tant de temps, maquinària i records totalment arrasats". I llavors va arribar el caliu de la gent, les forces en forma d'afecte de "no podeu tancar mai"; de missatges d'estima, "estarem allí els primers quan torneu a obrir"; i d'un pensament compartit amb la seua dona i la seua germana: "la història de Galán no pot acabar així". Els seus pares inauguraren el negoci fa 52 anys, i José Vicente finalment reconeix que vol intentar-ho, "és la meua professió, és el que sé fer, així que ara ja estic plantejant-me reobrir".

L'esperança ha tornat, arribaren els bombers de la Junta d'Andalusia el dimecres a llevar la maquinària de dins. També l'exèrcit els ha ajudat, però sobretot els voluntaris i els veïns amb els seus ànims han sigut clau per a recuperar la il·lusió. Ara bé, no serà com abans, "si torne a obrir serà una pastisseria diferent. Fins ara servia salons de bodes, als mercats medievals, tenia una gran infraestructura i ara no puc plantejar-me fer-ho tot tan gran, és una inversió massa important. Mon pare i ma mare començaren amb un obrador xicotet i una tendeta, i la meua idea és tornar als orígens, un poc per obligació". A banda de tot el que han perdut al forn, la família Galán també s'ha quedat sense tres cotxes, i la furgoneta de repartiment, però són coses materials i "per sort, víctimes properes no hem de lamentar".

Per fer-nos una idea del mal que ha fet la DANA, tota la maquinària, aparadors, neveres... "Estem parlant d'uns 400.000 euros de mal al forn". Per tant, la nova vida del Galán que comença a albirar-se passa per "reduir les instal·lacions i començar de nou amb un concepte més xicotet. Intentarem tornar en les mateixes característiques de primar la qualitat en la matèria primera i el bon servici, però només servint a l'aparador". Al carrer tot està encara ple de fang, de tones de deixalles, una barreja de ferros, fem i fang. Però ja està net el forn i es veu el piso, com es veu la llum. Tant de bo puguen reobrir prompte per tornar eixe afecte que els ha donat "les forces necessàries per a tirar endavant a tota la família, perquè açò és un forn familiar", i no es perda un forn històric de la comarca i del poble d'Albal. Fins i tot, que puguen mantindre els setze treballadors de la plantilla, un desig també de Galán: "serà difícil mantindre tota la plantilla, però ho intentarem". I nosaltres anirem a tastar la seua casca, la seua mocaorà premiada fa un mes com la millor de València, i els seus deliciosos pastissos.