Pepet i Marieta celebren 20 anys als carrers: "Les festes majors ens han permés tindre una bona gira"

CASTELLÓ. Pepet i Marieta no es perden quasi cap festa. És molt habitual encontrar-los al cartell de qualsevol poble de les Terres de l'Ebre, però també acostumen a tocar en la Comunitat Valenciana, especialment a la província de Castelló. Ahir mateix actuaren en la primera jornada del Feslloc i se'ls podrà veure més endavant, el 28 de juliol, en l'Aplec dels Ports, i el 27 d'agost, en Eslida. Una extensa gira que, en realitat, es presenta molt més especial que la resta. Fou l'any 2002 quan la banda va treure al mercat la seua primera maqueta, 4 xispis i una canyeta, per això avui festegen vint anys de carrera.

En aquest temps, Pepet i Marieta han publicat ni més ni menys que vuit àlbums, col·laborant amb altres formacions claus en l'escena catalana com La Gossa Sorda, Mireia Vives, Oques Grasses o The Tyets. Pel que fa a la seua, la defineixen com una proposta alegre i on caben músiques tan diverses com l'afropop, el reggaeton, la bossa nova i el rock. Un repertori que, com les seues lletres, ha anat canviant i madurant. Josep Bordes, cantant i líder, conversa amb Castellón Plaza per a fer repàs d'aquest llarg viatge i parlar, a més, de tot allò que els ve.

-Després de vint anys de trajectòria, en què s'ha convertit Pepet i Marieta? 
-En una manera de viure. Un projecte i una passió que va començar de manera naif i innocent i que al llarg dels anys ha continuat sent passió, però també una ocupació. Ens agrada fer música, perquè coneixes a altres músics i molta gent. 

-Amb quin moment de tots els viscuts et quedaries?
-És complicat triar un. Recordo amb molta nostàlgia els principis, perquè érem molt jóvens i innocents. Vam tindre sort de quallar. Hi havia una necessitat de tindre referents propis, perquè en aquells temps no hi havia tants, sobretot pel que fa a la música que escolta la joventut. I vam tindre una rebuda molt bona, fou un moment dolç. També ha fet falta picar molta pedra, però hem tingut nits glorioses com els primers Aplecs dels Ports o el Feslloc, que ens amollaven a l'escenari i podíem demostrar el que valíem.

La nostra popularitat va aplegar arran de la cançó 'Corre l'estiu', per a TV3. Molta gent ens va conéixer per ella i des d'aleshores seguim fent concerts. També hem pogut registrar discos, perquè hem pogut estalviar.

-Les festes majors han jugat un paper fonamental en les gires. Són aquestes el principal canal d'exhibició?
-Diria que sí, sobretot si fas música festiva com la nostra. Altres compositors com Manel o Esther, que fan música més d’autor, no tenen tanta necessitat d'actuar en les festes majors, perquè encaixen als teatres o les sales. Però a nosaltres les festes majors ens han permés tindre una gira com déu mana. Sales no hi ha tantes, però festes tenen tots els pobles. Llavors diria que sí, que aquestes ajuden a la música festiva a tindre gires més llargues i donar continuïtat als projectes.

-Quina direcció està agafant la música en català ara mateix? 
-Està ocorrent una cosa molt guai. Hi ha interés per la joventut i gràcies a projecte com La Fúmiga, s'estan trencant més fronteres encara. Zoo i Oques Grasses van donar com el preàmbul, però The Tyets és un grup català super recent que té més d'un milió d'oients a Spotify. Això mai havia passat. I què vol dir? Què ho fan molt bé i, a banda, que hi ha una escena molt potent de pop i música urbana, que trenca fronteres i que fa una cosa molt important que és captar al públic més jove. Els jóvens són els que després mantenen els grups. Oques Grasses i Zoo van omplir el Palau de Sant Jordi i The Tyets tenen quasi un milió i mig de seguidors. Són fites que evidencien que la música en català trenca fronteres i que està tenint demanda. I això és bo que ocórrega, perquè la música és un negoci. Quan hi ha demanda, hi ha interés i mercat.

-A principis d'any publicàreu una cançó contra la MAT. Com es va gestar aquest tema?
-'No a la MAT' va sorgir per les nostres actuacions als Ports i la nostra afinitat amb la gent d'aquesta comarca. Hem estat sempre molt a prop d'ells arran de l’Aplec i hem volgut aportar el nostre granet d’arena. Ens van explicar que s'estan agafant línies de molt alta tensió i les estan portant a l'interior de Castelló. I aquestes infraestructures tenen un perjudici per al territori. Com que allí la densitat de població és més baixa i el preu del sòl també és més baix, preveuen fer aquestes instal·lacions a la comarca d'Els Ports, sense importar els efectes. Així que vam parlar amb artistes com Xavi Sarrià, El Diluvi, Tesa i Ebri Knight per a fer una cançó en pro a una transició més ecològica, i on totes les parts tinguen més implicació.

-Tot i que se us identifica com una banda festiva i bon rotllera, aquestes lletres us posicionen en un lloc polític. Sempre ha sigut la intenció?
-Una volta vaig tocar a Vinaròs, a l'Aplec del Sénia, i un home se'm va acostar i em va dir que fèiem política sense voler-ho. És cert que quan et manifestes contra una causa, fas política, però mai hem sigut pamfletaris. La música és un canal perfecte per a fer-te ressò de la vox populi. Pese a ser gent amb bon humor, també ens agrada cantar les quaranta. Som com aquell gos que se li apropa a algú i fot a lladrar, però no fa mal.

-I bé, quina meta té la banda actualment?
-Ara mateixa un dels projectes que més ens il·lusiona és un show familiar que naix de Pepet i Marieta: La Colla Pirata. Quan hem anat a festivals ens hem adonat que hi ha seguidores amb criatures i creiem que la idea pot funcionar. El 60% del repertori serà nostre i altre del cançoner popular. Ho encetarem el 9 d'agost en les Festes de Gràcia. Aquest mateix dia tocarem també com a Pepet i Marieta. Confluirem. A més està previst que l'espectacle recórrega Mallorca amb una formació semblant, però amb músics mallorquins. Així podrem girar tant per ací com al País Valencià.

-El directe del 20 anivesari serà especial...
-Serà explosiu. Quan vas a un festival et dona poc de temps, has de tocar de tot. Repasarem el millor d’aquests 20 anys i també tocarem 'Crida Yé!', que és l'últim tema. Farem un show de festa, de disbauxa i de crítica, per què no. Posar el dit a la llaga sempre ens ha agradat. Hi haurà molt d'humor.