Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

 POLÍTIC.ES / OPINIÓN

Podem i el relat identitari

Un partit centralitzat o descentralitzat? La decisió, clau per a l'organització que lidera Antonio Montiel, marcarà el futur dels pactes d'esquerres

20/11/2016 - 

Una de les qüestions més importants de la nostra vida és la identitat. Com ens reconeixem nosaltres mateixos davant l'espill i, no menys important, com ens reconeixen els altres. Podem, la formació que dirigeix Antonio Montiel a la Comunitat Valenciana, havia vorejat aquesta qüestió de la identitat esperant l'arribada de Vistalegre II, el congrés estatal que Podemos celebrarà el proper mes de gener -una vegada acabat el llarg cicle de convocatòries electorals- i que ha de redefinir el model de partit per als propers anys.

Però, la líder de la formació a Andalusia, Teresa Rodríguez, Teresa Rodríguez, ha avançat el debat reclamant un model confederal que permeta a l'organització andalusa de Podemos plena independència. És a dir, un sistema organitzatiu que atorgue a la direcció andalusa el control de les llistes (cens propi), de les finances (CIF) i del projecte polític (estatuts) dins l'àmbit d'aquesta comunitat autònoma.

La reivindicació, legítima, hauria de ser observada amb atenció per Podem, perquè torna a recórrer a l'argument del fet que Andalusia és una nacionalitat històrica evocant la referència amb Catalunya, Galícia i el País Basc. "Som un poble que té història en la defensa de la seua sobirania i de la seua autonomia", afirma la dirigent andalusa, que no sembla tindre massa clara la diferència entre un sistema confederal i un altre federal. Ja que de fet, parla al mateix temps de convertir Podemos Andalusia en un partit autònom, mentre que simultàniament defensa un sistema "federalista" i insisteix que no vol confrontar amb el secretari general Pablo Iglesias, clar exemple de centralisme democràtic.

“Montiel afirma que defensa un model federal de partit, però no ha dit això en què es traduïx”

En qualsevol cas, la qüestió no és menor per als valencians de Podem, que tornen a aparèixer desdibuixats, amb moltes dificultats per a trobar un perfil propi en una esquerra política on competeix amb Compromís i el PSPV. Una recerca d'identitat a la qual tampoc ajuda la creixent divisió entre els partidaris d'Íñigo Errejon, encara majoria en Podem Comunitat Valenciana, i els de Pablo Iglesias, disposats a lluitar pel control de l'organització territorial.

Montiel afirma que defensa un model federal de partit, encara que no ha concretat això en què es tradueix. El secretari autonòmic prefereix que siga el congrés estatal, on ha anunciat que intentarà coordinar les seues posicions amb les d'Andalusia o Balears, entre d'altres, qui definisca com s'organitzarà territorialment la formació morada en el conjunt de l'Estat i després traslladar l'esquema a l'organització valenciana.

El sector crític, al qual pertany la exsecretaria d'Organització Sandra Mínguez, evita definir-se obertament, però emfatitza que cal que la posició de Podem sobre el model de partit ha d'estar "consensuada amb les bases i no cuinada dintre d'un despatx". Mínguez creu que cal avançar en la federalització de Podem, però donant també majors competències a municipis i comarques per tal que el Consell Autonòmic no es convertisca en un nou nucli de poder.

L'estructura que s'atorgue Podemos en el congrés del proper mes de gener serà clau per a saber com es construirà la identitat del partit morat a la Comunitat Valenciana. Fins ara, el partit de Pablo Iglesias i Antonio Montiel ha assajat distintes fórmules electorals en la seua curta vida com organització, però a la Comunitat Valenciana sempre ha estat lluny de convertir-se en la força hegemònica de l'esquerra.

En les eleccions municipals del 2015 no van presentar candidatures pròpies i Podem tan sols va acceptar integrar-se en algunes plataformes municipals com València en comú. Amb una estructura pròpia ja consolidada, d'ací a poc més de dos anys hauran de decidir, en una conjuntura distinta, si presenten llistes pròpies o mantenen l'estratègia d'integrar-se en plataformes municipalistas d'esquerres.

La fórmula per a concórrer a Corts Valencianes va ser distinta. Presentaren llistes pròpies, però quedaren molt lluny del que calia per a disputar l'hegemonia a Compromís i als socialistes. I en les darreres eleccions generals, Podem va apostar per integrar-se en una coalició ampla de partits d'esquerres amb Compromís i Esquerra Unida, anomenada A la valenciana. Una coalició instrumental de la qual eixiren prompte els diputats de Compromís en veure que PP i PSOE no acceptaven la creació d’un grup parlamentari valencià i que aconseguirien millor perfil com a part del Grup Mixt del Congrés dels Diputats.

Crec que aquests esdeveniments han traslladat la idea que Podem és un partit necessari per a formar governs d'esquerra, però que difícilment podrà ocupar un espai hegemònic a la Comunitat Valenciana on Compromís –que sí que ha construït el seu propi relat identitari- ja ocupa bona part de l'espai electoral que pretén conquistar el partit morat.

De tota manera, l'estructura que acabe tenint Podemos-Podem serà clau per a saber el rol que jugarà el partit de Montiel en les pròximes eleccions i de quin grau d'autonomia disposarà per a presentar-se als comicis amb un perfil propi o com un element més d'una gran coalició liderada per Compromís.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email