GRUPO PLAZA

ACIDESA VALENCIANA / OPINIÓN

Posar tots els ous en la mateixa cistella, el cas Ford

Foto: VP
18/11/2018 - 

Durant les darreres setmanes es ve parlant molt de la situació delicada per la que està passant la multinacional Ford a Europa i que pot comportar la pèrdua de molts llocs de treball, directes i indirectes, en torn de la factoria d’Almussafes. Tanmateix, moltes empreses proveïdores de la factoria poden tenir també problemes seriosos si aquesta redueix la seua producció i/o cancel·la acords de subministrament. Els tancaments per aquest motiu ja han començat al polígon de proveïdors de Ford, aquest ha sigut el cas de Zender que tancarà el 31 de desembre de 2018.

La situació descrita és fruit d’una època, durant el tardo-franquisme (anys 70’s) moltes multinacionals opten per instal·lar-se a l’estat espanyol atretes per uns costos laborals molt més baixos que a la resta de l’Europa occidental i una situació geogràfica de proximitat amb els mercats europeus més importants. Així, duen la seua tecnologia i comencen a operar des d’ací. Aleshores, on està la pega?

Doncs la pega està en el fet que les multi-nacionals quan desapareixen els motius pels quals van localitzar una o varies de les seues plantes en uns llocs determinats, igual que s’instal·laren es poden des-instal·lar. Per això, no és convenient que cap territori base la major part del seu teixit empresarial en la instal·lació de plantes d’empreses multinacionals.

Aquesta afirmació significa estar en contra de la instal·lació de multi-nacionals al territori valencià? De cap manera. El que vull dir és que cal ser conscients que no podem fiar el desenvolupament de la major part del teixit empresarial del territori valencià a les decisions de les multi-nacionals. Som un territori on al voltant del 90% del teixit productiu són PIMES d’origen i capital valencià que a la vegada són les que generen la major part de l’ocupació. Tampoc crec que hi haja que triar entre unes o altres. Crec que són compatibles sempre i quan no pergam de vista que  quan les multi-nacionals se’n vagen (perquè és així, unes venen i altres se’n van) les PIMES de capital valencià seguiran operant des d’ací perquè aquesta és sa casa.

La rellevància de les PIMES valencianes és encara més destacable perquè, a banda de ser un territori de PIMES, també som un territori de clústers on les PIMES s’aglutinen geogràficament i aconsegueixen els avantatges que donaria una major grandària a través de la cooperació amb altres PIMES i de la concentració espacial de l’activitat. Trobem diferents clústers de diferents sectors productius al llarg de tot el territori valencià i, quan parlem de territori valencià, la paraula llarg l’entenem en sentit literal.

Foto: VP

Per tant quin podria ser l’escenari en el que ens podem trobar pel que fa a la factoria Ford d’Almussafes? Doncs bé, sabem que una de les raons que dugueren a la multi-nacional a instal·lar-se, els costos laborals molt més baixos que a la resta de l’Europa occidental, ja no és tan determinant en l’estructura de costos de l’empresa. Així, he examinat els comtes anuals de Ford España de l’exercici 2016 i he analitzat l’estructura del compte de resultats, els costos laborals representaren només el 4,2% dels ingressos totals de la companyia a l’Estat espanyol. Aquest percentatge és lògic si tenim en compte que l’automatització de tot el procés productiu és un tret comú dins del sector de productors de l’automoció a nivell global. Cosa que implica que amb menys operaris els productors de cotxes cada vegada són capaços de produir major quantitats de vehicles.

Tanmateix, pel que fa a la proximitat dels mercats de destí (Europa occidental) el fet que l’Estat espanyol no haja apostat i executat el corredor ferroviari del mediterrani deixa a la planta d’Almussafes sense una dels seus principals arguments competitius, sense corredor mediterrani moltes de les activitats actualment localitzades al territori valencià es podrien localitzar al Magreb que també compta amb ports des dels que exportar fàcilment com per exemple el de Tànger.

Açò és especialment rellevant quan la companyia té pèrdues als mercats europeus (245 milions de $ durant el passat trimestre), les plantes de fabricació de vehicles produint al 75% de la seua capacitat i les de motors i transmissions al 60%. Cosa que implica tenir una quantitat important de costos fixes que no estan poguent ser traduïts en majors ingressos.  Qualsevol economista sap que en aquest context han de reaccionar i prendre mesures. Pot ser sone cru, però s’han de dir les coses com són. Amagar o no voler veure els problemes potencials no els farà desapareixer si no tot el contrari, els farà créixer i no estarem preparats per fer-los front.

En definitiva, les perspectives per a la planta d’Almussafes i la resta de plantes europees no sónesperançadores. Des d’una òptica valenciana ja fa molts anys que hauríem d’haver tingut dissenyada i implementada una política industrial que enfortira el nostre teixit de PIMES i clústers. La diversificació del teixit empresarial propi és clau. Malauradament durant 20 anys es va apostar pels grandes eventos i de aquellos polvos estos lodos.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email