La séquia d'en Gasch on es creuen els actuals carrers Progrés i Mediterrani. Finals del segle XIX.VALÈNCIA. El plànol de la València marítima de 1796 ens mostra la puixança de la partida del Canyamelar, la que s'extenia entre els habitatges del raval del Grau i la séquia anomenada el Riuet i el Cabanyal estricte i la d'en Gasch –o de Gasch o de Gas, com apareix grafiat–. De fet, entre les fites marcades pel cartògraf apareix localitzada la font d'en Gasch, a un pas de la barraca de Josepa Gasch –Gas, segons el plànol, també–, en l'actual carrer del Rosari.
El topònim del Canyamelar apareix per primera volta a mitat del segle XVIII definit per la mateixa jurisdicció a què atenia l'ermita del Rosari. Respecte a la discrepància sobre el nom de la séquia ens inclinem obertament per la teoria de Joaquim Díez: el nom tant de la séquia com de la font provenen del propietari d'unes terres de conreu travessades pel curs d'aigua abans d'entrar al Cabanyal: en Felip Gasch. I esta Josepa Gasch, que apareix en el plànol, deu ser una descendent seua.
La vida parroquial del Canyamelar en l'any 1796 es feia al voltant de l'ermita del Rosari, annexa a la qual apareix la casa Abadia i uns horts tancats per la banda sud per la casa i barraca de don Josep Rivelles. L'Arquebisbat posseïa també dos barraques en el Canyamelar, probablement heretades per algun fidel sense descendència. Hi havien unes altres alqueries enormes, com la de don Tomàs Otero, amb hortes adjacents, o la de la viuda de Serra, amb un pati molt extens. Les cases o alqueries solien tindre totes pati i un xicotet hort i les barraques també, encara que fóra més menut i a voltes minúscul. Tant és així que, ben entrat ja el segle XX, encara existien cases i barraques amb pati o corral on vivien els animals de la casa –gallines i potser algun porc o alguna cabra– i, si donava l'espai, es conreava un xicotet hort, tot per a consum de casa.
En el Canyamelar, a banda de les propietats de l'Església ja detallades existien 19 alqueries o cases d'obra. A banda de les que ja hem anomenat estaven les de: Josep Mates, Salvador Cuevas, Josepa Bru, Pasqual Bru, Llorenç Badino, Josep Bosch, Marià Igual, Salvador Vicente, Manuel Dasí, Vicent Albert, Batiste Alabau, Manuel Monfort, don Pere Vergés, Manuel Fortea, Vicent Selma i Marià Igual. En el Canyamelar, tocant al port, vivien, a més de gent relacionada amb els oficis de la mar, persones que treballaven en el port, en un negociat distint al de la pesca, vinculades al comerç marítim i amb un cert poder adquisitiu, la qual cosa s'evidencia observant els tamanys de les cases i de les barraques i dels seus patis, més espaiosos que les vivendes més humils de les gents del Cabanyal i el Cap de França.
Atenent al registre nominal de les cases que apareix en el plànol de Urbina de 1796, en el Canyamelar els noms més comuns d'home són Josep (26) i Vicent (25) i també Manuel (11) Batiste i Francesc (10) o Pasqual (9). Ja amb menor freqüència trobem Antoni (5), Cristòfol, Llorenç i Pere (4), Bertomeu, Esteve, Maties, Miquel i Salvador (3), Blas, Jaume, Joaquim, Joan, Marià, Nicolau, Ramon i Tomàs (2). Apareixen una sola volta els noms d'Alonso, Andreu, Baltasar, Carles, Faustí, Felip, Genar, Gonçal, Gregori, Joan Antoni, Lluís, Martí, Sebastià i Ventura.
47 de les 198 vivendes del Canyamelar estan a nom d'una dona, tretze d'elles víudes. La xifra de propietàries –pràcticament una quarta part– és prou elevada per a l'època. Els seus noms són: Josepa (9), Vicenta (6), Antònia i Rosa (4), Maria (3), Francesca, Ignàsia, Pasquala i Teresa (2) i Agustina, Catalina, Esperança, Eugènia, Gertrudis, Jacinta, Llúcia, Magdalena, Manuela, Marina, Josepa i Serafina (1).
Quant als llinatges predominen els Ballester i Gallart (9); Bru (7); Bosch, López, Maria (6); Domingo, Marqués i Síster (5); Dasí i Ribes (4); Fos, Martí, Milà, Monfort i Soler (3); Albert, Albors, Alconchet, Andria, Biendicho, Blanch, Carrillo, Danza, Dasder, Fleches, García, Gasch, Giménez, Gimeno, Herrero, Igual, Navarro, Ortiz, Pasqual i Romero (2).
Apareixen una volta, per últim: Aguilera, Agustí, Alabau, Arnau, Badino, Balaguer, Barjola, Barrera, Berenguer, Borcha, Calatayud, Cano, Canós, Capilla, Carbonell, Carles, Casaña, Cases, Cerveró, Chaume, Coll, Cuevas, Das, Eleuterio, Estañ, Ferrer, Fortea, Garlí, Genovés, Hernández, Hernandis, Hilario, Jaime, Julián, Lainosa, Leyva, Llopis, Magraner, Manzanera, Martín, Martínez, Mates, Mengual, Miranda, Miret, Moll, Nadal, Oliver, Oller, Otero, Palaera, Peiró, Peix, Perelló, Peris, Plantada, Puchol, Ramírez, Rams, Real, Ripoll, Rivelles, Roca, Sales, San Martín, Sant Pere, Seguer, Selma, Senent, Sensi, Serra, Soliva, Torner, Torrent, Trilles, Vergés, Vicent, Vicente, Vidal i Viol.
Onze d'estos llinatges coincidixen amb famílies propietàries de barques de bou segons el registre existent de l'any 1821, 25 després de l'incendi de 1796 i del plànol de la població de la platja de València, encarregat per Luis de Urbina, del qual ja donàrem raó la setmana passada en estes mateixes pàgines. Són els Cerveró, Danza, Alabau, Bru, Ferrer, Gallart, Selma, Rams, Maria, Mengual i Pasqual. De tots ells els Rams, Gallart, Maria i Pasqual coincidixen amb famílies d’este cognom també vinculades al Cap de França.
