Recuperant l'Horta de La Punta i Tres Camins

La transformació de la València tradicional de cavall i tartana en la ciutat industriosa, vital, connectada i moderna en la que avui vivim ha tingut un territori màrtir: Els pobles i les hortes del Sud.

Si tots avui disfrutem de l’antic llit del Túria per a passejar i relaxar-mos, és gràcies a que estes persones varen ser despullades de les seues hortes i a què Castellar i Pinedo varen quedar separats de la resta de la ciutat, per fer un nou llit al riu, que dóna seguretat enfront de les avingudes a tots, però que fou criminal per a ells.

Per a situar la xarxa moderna de vies i estacions per al ferrocarril, que la comunicació i l’economia de tots necessitava es va utilitzar en Sant Lluís, deixant els llauradors sense bancals per conrear.

Quan calgué ampliar el port per a fer-lo competitiu a nivell mundial, tots els criteris tècnics indicaven que Sagunt era el lloc idoni. Ciutat i territori òptims, i necessitats d’inversions per a pal·liar els efectes de la reconversió industrial; però els directius del port preferien viure a València i tindre la feina prop de casa (cap altre motiu hi havia per al desficaci comés), així es va ampliar el port al Sud i van des-fer les Platges de Natzaret i La Punta.

No volies caldo, dos tasses!!! Anys després la Zona Activitats Logístiques era precís fer-la allà, si no es feia, el port anava terra, però la incapacitat de tramitar correctament el projecte, ha provocat que encara no es puga gastar per a res…i el port no ha parat encara de créixer i més créixer.

Calia un lloc per a dur les aigües del clavegueram, no de tota la ciutat no…de tota l’àrea metropolitana, i va parar a Pinedo i Tres Camins. Recordeu valencians, cada vegada que després d’aliviar-vos, tireu de la cadena, lo vostre s’ho menja esta gent en forma de pudor, en forma d’estigma, en forma de degradació espantosa del seu barri.

Al voltant de les vies de comunicació i el Port comencen a créixer indústries i activitats de tot tipus, després desapareixien, o marxen als polígons industrials, però la desídia política sempiterna en València en l’aplicació de la disciplina urbanística fa, que les ferralles en degradació es queden, i que el territori s’ompli de cadàvers improductius.

Tenim així doncs el que em provocat: l’horta més productiva i amb més història d’Europa, a tocar d’una platja verge i corredor territorial entre la ciutat i el parc natural de l’Albufera convertit en un paisatge de distòpic i una societat aïllada, marginada, despersonalitzada i entre tots enfonsada.

Vergonya cavallers!… i damisel·les; sols un poc de vergonya, i dos dits de front, era el que calia per a reaccionar i començar a revertir la situació: fa uns anys la Llei i el PAT del Horta creen instruments legals com: la protección territorial, el Consell de l’ Horta, els Sectors i Enclaus de Recuperació etc per a posar les bases de la recuperació... i ara, per fí... Poden arribar els diners!!! Els diners no per a expropiar, tombar cases i des-fer bancals… sinó per a refer-los, per a reconstruir-los, per a compensar la infàmia història que fent a este territori, ens hem fet tots els valencians.

L’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana i Rural (ARRUR) que promou el govern municipal es un fet històric, que donarà una ajuda econòmica a cada propietari per a restaurar les cases tradicionals dels seus pares i iaios. El govern del Botànic no pot fallar ací, tots els grups municipals i les Conselleries d’Agricultura, de Territori i de Habitatge, deuen anar units i donar suport a esta proposta històrica de l’alcalde de València.

Este territori posat en valor, retornarà en qualitat ve vida, en verdures fresques, en qualitat territorial i turística, i en dignitat i orgull com a poble, multiplicat per deu cada esforç que li dedique'm. A treballar Plegats!!!

J. Lluís Ferrando i Calatayud és advocat urbanista, ex secretari autonòmic d’Habitatge, Territori i Paissatge