Restaurant Espinosa, esmorzars arrelats al barri d'Extramurs

Igual els més majors encara recordaran un bar a Benicalap anomenat La Esquina, el primer que va obrir la parella formada per Catalina i Juan a finals dels 70. Ells decidiren molt joves dedicar-se a este negoci, i el seu amor per l'hostaleria s'ha transmés als seus fills, Carlos i Javier, que continuen amb la tradició familiar. Una família que va arribar a la zona del Mercat de Rojas Clemente el 1996, quan muntaren el Bar Carri's. Un parell d'anys més tard, com la cosa anava bé, decidiren obrir la Cafeteria Espinosa, on Carlos ja ajudava sense haver complit la majoria d'edat, i poc després es va sumar Javier, el germà major. Des de 2013 van unificar esforços per a crear el Restaurant Espinosa, on podem vore a pares i fills repartir més de 200 esmorzars cada dia, en un dels locals més animats de tot el veïnat.

"Des que el meu germà i jo fórem pares, ja no fem sopars" sentència Carlos, el menor de la família Carrilero, l'horari d'Espinosa és des de les 9 del matí fins que acaben de servir dinars. Tot i això, la seua jornada laboral comença a les 3 del matí, quan van a Mercavalència a pel gènere més fresc. En la compra diària no poden faltar els calamars "en Madrid no els fan millor" presumix Carlos que ens relata com "hi ha gent que ve aposta des de Paterna per l'entrepà de calamars, fins i tot telefonen abans perquè els guardem alguna ració i no quedar-se sense". El secret, com quasi sempre, producte fresc, comprat eixa mateixa matinada, a més d'un bon pa, "el pa del forn de Tonet i Roseta és molt bo, per això només gastem eixe". Pot semblar una obvietat, però la base de l'entrepà, és el pa, i això no tots els locals ho tenen en consideració.

Hora de demanar, en la barra et miren amb cara de "salva'm d'ofegar-me" unes mandonguilles a la jardinera que saps que satisfaran els teus anhels de sucositat. Si t'abellix més un entrepà clàssic, pots demanar-te brascada, chivito o qualsevol truita "fem 8 o 9 diferents cada dia, a banda de les clàssiques amb ceba i sense ceba, tenim de carxofes, faves o d'alls tendres, anem canviant segons la temporada". El seu producte i la seua carta va evolucionant, hi ha dies en els quals ens podrem trobar alguna novetat, ja que s'adapten al que poden trobar fresc. Ara bé, hi ha un parell de coses que mai falten, com el secret ibèric amb creïlles acompanyat de salsa ximixurri, o el rellom de porc amb salsa de pebre negre, sempre amb bona cosa de creïlles -casolanes-. Un dels més demandats per la clientela, que també s'ha convertit en indispensable: pit de pollastre arrebossat amb salsa de mostassa i mel. Són els reis d'un aparador ben assortit on pots fer-te el teu combinat amb pisto, albergina arrebossada, embotit, pernil... a gust del consumidor.

Mentre parlem amb Carlos, observem com Juan prepara les taules per al servici de dinars, al patriarca dels Carrilero encara li queden uns anyets per a jubilar-se i molta corda. Mentrestant Catalina, més coneguda per amics i familiars com Cati, prepara els dolços a la cuina. Ells vingueren amb només 14 anys a València, des de La Roda va arribar Juan, mentre que Cati va traslladar-se des d'Alcalá del Júcar. Dos manxecs que com tants altres s'establiren durant la dictadura a la ciutat de València, en este cas de la mà dels seus pares, buscant una vida millor. I que com ha passat en molts casos, el que ha fet la seua presència és millorar els barris, com el d'Extramurs, on han creat escola, o millor dit, família.

Abans anomenaven a Catalina, la matriarca i pastissera de la família. A molta gent li agrada menjar-se un dolç per a rematar l'esmorzar, doncs bé, si eres d'eixos, estàs d'enhorabona. La tortada de formatge fa una pinta exquisida, també ens fa ullets la de dulce de leche, i per ahí asoma una tatin que oh, la, la! Brownie, red velvet, carrot cake i també tortada d'ametles per als que no saben anglés, tenen una varietat considerable i tot fet allí mateix. Abans feien més dinars de menú -encara fan molts-, i a migdia hi havia dies que calia esperar un poc per a trobar taula. Des de fa uns anys estan agafant fama els seus esmorzars, i això sense caure en la moda dels entrepans XXL, "si et quedes en fam, te'n faig un altre, però no cal omplir una barra de pa", comenta Carlos, no sense raó. El ritme sembla que ha parat un poc quan passen uns minuts del migdia, hi ha una horeta entre esmorzars i dinars on cal preparar-ho tot i agafar forces per al següent servici.

En la seua terrasseta cantonera hi ha uns dependents del supermercat proper fent-se un cafenet, xarren animadament en els seus minuts de descans. Un altre veí lleig un diari mentre s'acaba els últims cacaus, una imatge cada volta més difícil de aguaitar en l'època digital. Com també és cada volta més difícil trobar famílies senceres que tiren endavant tots junts un negoci familiar. El Restaurant Espinosa pot semblar molt allunyat a sentir-se a casa: un lloc impersonal, de decoració moderna estandarditzada i sense cap element diferencial, quan és tot el contrari. Un lloc familiar, de tradició, amb solera, sense pretensions i de cuina feta amb humilitat. Per això ha aconseguit conquerir al seu barri, i celebrar que enguany complirà 10 anys en la nova ubicació, en plena maduresa. A més els preus són populars i la zona convida ara a fer un passeig, anar al mercat del barri o al parc de Rojas Clemente. Un pla sense fissures.