Ribó amb paisatge al fons

Dos anys després de les últimes eleccions municipals, l’Ajuntament de València ofereix una fotografia insòlita. Tres dels cinc caps de llista que obtingueren representació en el ple municipal han desaparegut. La primera que va dimitir va ser la popular Rita Barberá, just abans de la presa de possessió de l’alcalde Joan Ribó de Compromís. Un any després els socialistes dissenyaren una jugada interna a quatre bandes per a substituir Joan Calabuig i donar visibilitat a la regidora Sandra Gómez com a alternativa a la primera autoritat municipal. I aquesta setmana ha sigut Jordi Peris el vicealcalde de València en Comú qui ha presentat la seua dimissió, fart de les maniobres internes de la plataforma política. Únicament Ciudadanos manté el cartell amb el qual es va presentar a la convocatòria municipal encara que són evidents les dificultats del seu portaveu, Fernando Giner, per a construir un espai polític propi mentre es mantinguen les desercions de càrrecs en el seu partit.

Així les coses, i després d’haver deixat clar que no faria com Manuela Carmena que va anunciar que renunciava a un segon mandat, la figura política de Joan Ribó ha anat creixent a lloms d’un govern de coalició on els socis de Compromís troben moltes dificultats per a construir un perfil propi.  

En aquests dos anys, el govern municipal de València ha desenvolupat una política de gestos eficaç –obrint el balcó de l’Ajuntament a la ciutadania, feminitzant els semàfors o penjant pancartes en la façana en record de la segona República o de Miguel Ángel Blanco i les víctimes del terrorisme- i ha traslladat la idea de canvi amb decisions de molta repercussió ciutadana com el pla de  mobilitat o la reforma de les estructures de la festa de les Falles. Dos anys en els quals l’alcalde ha adoptat un rol d’home bo, allunyant-se de les polèmiques veïnals i dels embolics de partit, mentre populars i Ciutadans no aconseguien col·locar en l’agenda política local cap tema de gran repercussió política.

Un breu repàs a la situació permet confirmar que, malgrat les tensions entre els socis del pacte de la Nau, cap dels partits d’esquerres està disposat a ficar en perill el primer govern  progressista que té la ciutat després d’un quart de segle d’hegemonia conservadora. De fet, són els socialistes i València en Comú els més interessats per no obrir la porta a una revisió de l’acord de governabilitat, com ho demostra els dos intents sense èxit de l’alcalde Ribó per reordenar les competències –algunes de les quals es varen repartir d’una manera ineficaç des del punt de vista de la gestió- aprofitant la marxa de Calabuig, primer, i de Peris, aquesta setmana. Una proposta de reordenació de competències que rebutgen els socis minoritaris, convençuts que Ribó aprofitaria la situació de debilitat orgànica de socialistes i comuns per a proposar un nou repartiment de funcions més d’acord amb els seus interessos.

De tota manera, aquestes tensions entre els partits que conformen el pacte de La Nau no ha estat rendibilitzada per l’oposició. Si la situació de Ciudadanos és complicada, la del PP encara ho és més. Els populars continuen submergits en una greu crisi interna.

Governada l’estructura municipal dels populars per una gestora presidida pel diputat Luis Santamaría, els regidors imputats en el cas Taula –tots a excepció d’Eusebio Monzó -han decidit plantar cara a la presidenta regional, Isabel Bonig, que voldria que marxaren silenciosament a sa casa.

Però és que, a més a més, la constitució d’una altra gestora en el PP de la província de València ha obert un nou escenari intern. Hi ha càrrecs que consideren que caldria aprofitar la situació per a  acabar amb una estructura de partit que es va fer a mida d’un lideratge com el que tenia Rita Barberá, ara desapareguda. En altres paraules, hi ha qui pensa que la gestora de València hauria de quedar supeditada a la gestora provincial i a l’estratègia global del PP per tal desbloquejar la situació d’impàs en què es troba el partit a la tercera ciutat d’Espanya.

Una idea que no comparteix Santamaria, qui assegura que té el diagnòstic fet i les solucions preparades per a traure el PP local del laberint on es troba, encara que necessita autorització per a convocar el congrés local i ser elegit formalment com a president per a posar en marxa l’operació. Un argument que fiquen en quarantena  els qui consideren que, des que va ser nomenat president de la gestora local el febrer del 2016, Santamaria no ha obtingut grans avanços i que amb aquesta situació no hi ha raons suficients perquè València convoque el seu congrés local abans del congrés provincial i els comarcals.

Mentrestant, la imatge que apareix en la retina dels habitants de la ciutat és la de Joan Ribó en primer pla amb paisatge al fons. Un paisatge desenfocat.