VALÈNCIA. El festival Sagunt a Escena continua amb la seua programació amb la presència del clàssic de Ramón María del Valle Inclán, Divinas palabras, una producció dirigida per José Carlos Plaza, i amb un repartiment d’onze actors format per María Adánez, Javier Bermejo, Alberto Berzal, María Heredia, Chema León, Carlos Martínez Abarca, Ana Marzoa, Diana Palazón, Luis Rallo, José Luis Santar i Consuelo Trujillo. Les representacions es realitzen els dies 24 i 25 d’agost a les 22.30 hores al Teatre Romà de Sagunt.
L’obra, publicada en 1920, no s’estrenaria fins a 1933 en el Teatre Espanyol de Madrid sota la direcció de Cipriano de Rivas Cherif i protagonitzada per Margarita Xirgu i Enrique Borràs.
José Carlos Plaza: “En España seguimos dominados por ritos, miedos y la falsedad de las religiones”
Escrita en 1919 i publicada en 1920, Divinas palabras se situa en un moment en què Ramón María del Valle Inclán dona forma a la seua visió esperpèntica de la realitat. Dividida en tres jornades, l’obra se centra en la figura d’un idiota, hidrocèfal, que en morir sa mare és vist pels seus tios com una font d’ingressos i l’exhibeixen per les fires com una espècie de monstre que, d’una banda, desperta la compassió i, d’una altra, és objecte de burles grotesques.
Divinas palabras és una de les obres fonamentals del teatre espanyol del segle XX, en paraules del seu director, José Carlos Plaza, que s’ha enfrontat al text diverses vegades, “l’exponent més modern, l’engranatge més perfecte i el zenit en què el teatre espanyol arriba al seu nivell màxim, hui en dia encara no superat”.
És una obra clarament agressiva, a vegades brutal. Immersa en les arrels d’un poble que, sense perdre la seua passió, es mou per l’instint i no per la raó; un instint deformat que el porta a cometre actes inimaginables i a sacsar els pilars de la societat burgesa. I tot això, amb un àcid humor negre, des del concepte de la família, com una unió forçada que s’usa com a taula de salvació, fins al concepte del diner com a déu autèntic que ho domina tot. Des de la misèria social i moral, fins al concepte d’ordre establit, també aquest, corrupte i mesquí. I dominant-ho tot, la religió: la gran mentida que tot ho engul, ho digereix i ho domina.
