X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Sobre costos laborals i renda disponible, un tast europeu

Foto: VP
16/12/2018 - 

Aquesta setmana que ara acabem, una de les notícies que sacseja l’actualitat econòmica de l’estat espanyol és la possible reversió de part de la reforma laboral aprovada per l’anterior executiu del PP amb el Sr. M. Rajoy com a president del govern espanyol. En el seu dia l’executiu del PP va assegurar que eixa reforma serviria per reduir els costos laborals i d’eixa manera es crearia ocupació de qualitat. Però, quines han sigut les conseqüències? No se vostès, però jo quan escolte suposades solucions simples a problemes complexos em ve al cap el “bálsamo de fierabrás” i em ric per no plorar.

I és que encara que semble que no tinga connexió, la literatura ens diu molt de les cultures que la protagonitzen. Així com el Tirant diu molt de la cultura valenciana, de les filies i fòbies dels valencians, el Quijote diu molt de la cultura castellana i de les fílies i fòbies dels pobles de Castella. No se'n rigue’n, però per alguna cosa Cervantes quan va descriure l’escena de la crema dels llibres de cavalleries, que embogien el seu protagonista fent-lo viure fora de la realitat, va decidir salvar el Tirant escrit pels nostres Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Cervantes sabia el que es feia, intentava contraposar la humanitat carnal del Tirant al seu Quijote, que enbogit per viure en una realitat paral·lela i només veient el que volia veure sempre acabava trasquilat perquè la realitat és el que és i qui no en vol ser conscient sol prendre decisions equivocades basant-se en la percepció selectiva que el fa veure només el que vol veure. 

Així, per tal de fer una anàlisi de l’evolució dels costos laborals d’una economia ens caldria en primer lloc defugir de caure en la percepció selectiva. Què ens diuen les dades?

Els economistes quan ens referim a l’evolució dels costos laborals prenen com a referència els costos laborals unitaris (CLU). Això és, els costos total per hora de treball d’una persona treballadora (incloent-hi càrregues impositives) dividit per la productivitat per hora de treball d’una persona treballadora. EUROSTAT ens facilita dades sobre l’evolució dels CLU a tots els estats d’Europa. El gràfic 1 que tenen a continuació l’he generat a través del web d’EUROSTAT.

Al gràfic 1, podem observar com els CLU varien any a any seguin la mateixa tendència a Espanya que a l’Euro àrea (19 països), Alemanya, Països Baixos i Suècia fins l’any 2011. A partir de l’any 2012 Espanya segueix una evolució que no segueix el patró de l’entorn europeu. Aquesta baixada dràstica dels CLU a Espanya es deu principalment a dos factors. El primer és la devaluació salarial que a partir de l’any 2012 (any de la reforma labora del Sr. Rajoy) es produeix a Espanya degut a la pèrdua del marc de referència de la negociació col·lectiva. El segon factor que també fa baixar els CLU és la destrucció d’ocupació que va experimentar l’economia espanyola a partir de l’any 2009, especialment.  Per tant, si els salaris nominals baixaren (baixa el numerador dels CLU) i a la vegada també puja la productivitat, atès que la destrucció d’ocupació va ser més intensa que la pèrdua de PIB (puja el denominador). El resultat és que les dues tendències es van reforçar produint un ajust bèstia de l’economia. Cosa que només va passar a Grècia, però la resta de l’Eurozona en termes de CLU a partir del 2012 evoluciona de manera diferent a Espanya. A això ací a València li diguem fer quadrar els nombres amb martell i escarpa, en castellà li diuen a lo bruto...

Tenint en compte que la renda funciona en termes de flux circular, és a dir que el que per a uns agents econòmics són despeses per a altres són ingressos, caldria donar-li un cop d’ull a què va passar amb la renda disponible de les llars. Per què ens interessa la renda de les llars? Doncs perquè tant el consum com l’estalvi depenen de la renda disponible de les llars, en tant que la inversió està relacionada amb el retorn esperat per la mateixa, en última instància també té una dependència de la renda de les llars. Per tant, és interessant veure que va passar amb la renda de les llars i comparar l’evolució de la mateixa en diferents regions europees. Al gràfic 2 que hi trobem a continuació tenim representada l’evolució de la renda disponible de les llars en diferents regions europees.

Al gràfic 2, hi ha un Lander alemany, un territori dels Països baixos, altre de Suècia i tres Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. En cap dels territoris està localitzada la capital de l’estat per evitar possibles distorsions de les dades per l’efecte capitalitat. Com es pot veure, en termes de renda disponible, Catalunya estaria al nivell d’altres regions europees com la d’Utrech (Països Baixos) o Östra Mellansverige (Suècia), mentre que Hamburg és una de les regions europees amb més renda disponible del continent. Ho era abans de la crisi i ho segueix sent després. D’altra banda Extremadura, que estaria dins del conjunt de les regions amb menys renda per càpita del continent, seguiria sense prendre volada tot i els més de 30 anys de solidaritat regional provinent d’altres territoris de l’estat i de la UE. Per la banda valenciana, seguiríem en pla amb una renda disponible per davall de la mitjana espanyola i europea. Tot i això, els valencians seguim sent aportadors nets al sistema de solidaritat.

En definitiva, allò que es va prometre amb la reforma laboral no ha esdevingut realitat. Atès que, tot i els vents de cua que suposaven els baixos tipus d’interès, el baix preu del petroli i una major arribada de fluxos  turístics. Tots aquests factors NO s’han traduït en una millora significativa de la renda disponible de les llars, encara que el PIB (tant de l’estat espanyol en el seu conjunt com en les CCAA assenyalades) si que ha enregistrat pujades per damunt de la mitjana europea. Per tant podem concloure que la reforma laboral del Sr. M. Rajoy ha possibilitat que tots els agents econòmics NO es beneficiaren en la mateixa mesura del creixement registrat durant els darrers quatre anys.  

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email