VALÈNCIA. L’univers animal forma una part indissoluble de l’imaginari de la infància, per tant, publicar un llibre infantil en el qual aquests siguen els protagonistes potser, a hores d’ara, no és cap novetat original. Amb tot, aquest no és el cas de Soc un animal, d’Alfredo Sodergui (Libros del Zorro Rojo, 2018), perquè malgrat el que puga semblar pel títol, la portada i el contingut d’aquest àlbum il·lustrat, a l’interior no hi descobrirem cap ratolí que parle, ni cap pingüí amb corbatí, ni cap guineu que viatge en tren, ni, en definitiva, cap altre animal de conte disposat a alliçonar-nos mitjançant les seues accions amb qualsevol moralitat. No, ja us dic jo que no ho trobareu això. Soc un animal, més bé, el que pretén és connectar-nos amb el més profund de la nostra natura i oferir-nos una perspectiva diferent del món selvàtic i salvatge, sobretot als més menuts, als quals tracta de fer veure des d’un discurs narratiu i visual fascinant un tret insòlit i desconegut de la seua personalitat.
És curiós descobrir en la seua biografia, com a tres anys dibuixava cotxes en la sorra i amb quatre simulava que llegia mentre veia els dibuixos dels llibres i pensava innocentment que aconseguia enganyar la mestra. Aquests records d’infantesa són només els inicis d’Alfredo Sordeguit en el món de la invenció i la creativitat, un autor que va nàixer i viu a l’Uruguai, on també va estudiar Belles Arts i Direcció d’Art a l’Escola de Cinema. Des del 1998, ha il·lustrat més de cinquanta llibres que ha publicat a diferents països, com ara Argentina, Mèxic i Noruega, i el 2016 va guanyar a Uruguai el Primer Premi d’Il·lustració de Literatura Infantil i Juvenil. Actualment, dirigeix Palermo Estudio, una productora audiovisual de dibuixos animats dedicada a la realització i el desenvolupament de sèries i animacions cinematogràfiques i, entre tot això, recentment ha publicat Soc un animal, la seua primera obra íntegra com a autor. De fet, el llibre té una estructura narrativa i uns efectes visuals tan cinematogràfics que en delaten sense pretensions el profund coneixement en la matèria.
Soc un animal és una sèrie composta per setze il·lustracions d’animals creades amb una paleta de colors terrosos i foscos que realça amb humor unes actituds tan rutinàries com poden ser menjar, riure, jugar i cantar però també altres com són oblidar i, fins i tot, somiar. Un mussol que s’entreveu en la foscor de la nit, un ós letàrgic en el seu cau; un lloro que parla sense principi ni fi; un mico que riu impulsivament i un porc que engoleix el seu menjar són només algunes de les bestioles que es troben en les pàgines d’aquest àlbum les quals reprodueixen tots aquests comportaments, en principi, més humans que animals. La història, a més, s’enriqueix argumentalment mitjançant la presència d’una imatge insòlita i misteriosa, una espècie d’enigmàtics tentacles, que s’intercala repetidament entre totes aquestes feres i les accions que desenvolupen, acompanyada sempre pel mateix text, que no és altre sinó el que dóna títol al llibre. Es tracta, doncs, d’unes il·lustracions formalment esquematitzades i alhora d’una gran expressivitat que engrosseixen aquest curiós jeroglífic amb el suport d’un text brevíssim i senzill que va creixent en intensitat i significació a mesura que la història avança.
Tots aquests trets converteixen la lectura d’aquest àlbum en un joc divertit de metàfores il·lustrades i en una endevinalla enginyosa que cal anar esbrinant sense pressa amb els senyals diferents que brinda el llibre, perquè, ¿qui és realment aquest animal? La presència d’unes petjades en les guardes inicials inicia i reforça aquesta incògnita ferotge que es manté i persegueix el lector al llarg de l’obra fins que el final revela la imatge inesperada d’un infant ingovernable, els cabells despentinats del qual s’han presentat velats al llarg de les pàgines anteriors. Sí, efectivament, el menut pot ser, com bé indica el text, un animal, i ho pot ser quan vulga, ja que l’instint forçosament ferotge que portem dins cadascú de nosaltres pot sorgir, de vegades, de sobte, sense demanar permís i, d’altres, de manera conscient. El cas és que el portem en dins. Cal destacar que les guardes finals corroboren aquest comportament, però ara, en compte de l’empremta animal, mostren la silueta de les mans d’aquest menut fent tot d’una comparació francament perspicaç.
Aquest és, en essència, un àlbum il·lustrat que permet l’intercanvi d’idees sobre les semblances entre els animals i els éssers humans gràcies a una aconseguida tensió narrativa; un llibre per a gaudir i mirar totes aquestes feres de prop i amb calma i sentir que, efectivament, nosaltres també en som una d’aquestes. El magnetisme del text, l’atractiu estètic i, sobretot, la gosadia a l’hora de publicar un llibre infantil amb un predomini del color negre, tot lluitant contra certs prejudicis cromàtics per part dels adults, al cap i a la fi, el públic que ha de comprar el llibre, fan, per tant, d’aquesta una obra excel·lent que remou no sols les nostres consciències més salvatges sinó també l’estancat i tan ocasionalment reiteratiu mercat editorial infantil. Quina llàstima el canvi en la normativa dels accents diacrítics, que aquest text compleix, i al qual ens costa encara d’acostumar-nos-hi.