GRUPO PLAZA

CAFÉ DEL TEMPS / OPINIÓN

Sogres

8/06/2024 - 

La Regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Castelló de la Plana havia presentat una campanya publicitària que era cosa de no creure. Amb el suposat propòsit d'incentivar el comerç local, i jugant amb l'eventual celebració d'un "Dia de la Sogra" el pròxim diumenge 16 de juny, la iniciativa publicitària incloïa eslògans que mereixien ser llegits més d'una volta per a comprovar que no ens estàvem equivocant, i que deien allò que deien. Heus ací —traduïdes al vernacle— algunes de les perles encunyades a la salut de la referida campanya: "Somriu, ta sogra està vigilant". "Ordena ta casa abans que ta sogra ordene la teua vida". "Els bebés arriben amb un pa davall del braç, ta sogra arriba sense avisar". "Pensa-ho bé, qualsevol opció serà millor que menjar a ca ta sogra". "Regla núm. 1 de convivència: 'El joguet de la sogra serà el millor'". "La puresa de l'or s’expressa en quirats. Ta sogra s'expressa massa".

Em punxen i no em trauen sang! Amb diners públics i a l'empara d'una corporació pública com la de l’Ajuntament de Castelló. "Però... Com pot ser? Qui és el responsable d’això?", em vaig preguntar mentalment, de seguida, quan la notícia va començar a circular despús-ahir, dijous, per les xarxes socials. De seguida ho vaig poder aclarir: l'artista d'una tal cosa sembla que és un xicot de Vox, Alberto Vidal Guerrero, que té delegades les competències de la Regidoria de Comerç i Consum en l’Ajuntament de Castelló. "Però quina necessitat d’açò?", me'n faig creus...

La reacció, naturalment, no es va fer esperar, i ahir al matí en baixava ple un riu mediàtic de declaracions condemnatòries contra aquesta campanya publicitària tan denigrant. I és que, certament, no cal haver fet una tesi doctoral sobre anàlisi del discurs per a comprendre que tot aquest reguitzell de tòpics airejats des d’una institució pública són —aquests van ser alguns dels adjectius que van fer servir amb major recurrència des de l'oposició, des dels mateixos comerços implicats i des de la societat civil castellonenca— "vergonyants", "rancis", "masclistes", "misògins", "patriarcals" i "retrògrads".

Fet i fet, ahir mateix els (ir)responsables de tan suspecta campanya en l'Ajuntament de Castelló van haver de reaccionar cametes valeu-me, i de seguida van anunciar públicament que s'hi suprimirien les frases més controvertides i se substituirien per altres "sentències políticament correctes que busquen evitar malentesos". Aquestes sembla que en són les noves propostes, edulcorades: "Feliç dia de la segona mare!", "Mare no hi ha més que una, i com la meua sogra cap" i "Ja has pensat què regalaràs a la teua sogra?".

Uf! No ho sé... S'hi podria sucar un pa. Però m’estalviaré comentar ara i ací el biaix de gènere que hi ha al darrere de les actituds que han fet possible tota aquesta controvèrsia, tan impròpia d'una institució pública com és l'Ajuntament d'una ciutat com Castelló de la Plana. De veritat que cap polític, cap tècnic ni cap publicista no ha sigut capaç d'invertir ni un segon del seu temps a sospesar si una campanya equivalent seria concebible substituint el femení sogra pel masculí sogre? O, fins i tot, d’estimar la possible gerontofòbia provant de modificar el parentiu sogra (o sogre) per una hipotètica alternativa de l’estil nora (o gendre), filla (o fill) o neboda ( o nebot)?  No. No val la pena fer sang de l’assumpte per aquest camí tan obvi... D’aquest cas —com un cabàs!— de la campanya comercial del Dia de la Sogra a Castelló m'interessa més destacar la immediatesa de la resposta política i cívica, i la celeritat en la resposta correctiva per part de l’Ajuntament de Castelló i del regidor de Vox que hi té delegades les competències de Comerç i Consum.

Sí. La iniciativa de promoure el comerç a força de ridiculitzar i denigrar la figura de les sogres recreant tòpics de mal gust —això crec que queda fora de qualsevol discussió— és, tal com efectivament s’ha denunciat, vergonyant, rància, masclista, misògina, patriarcal, retrògrada. Però és, encara, una cosa més... Potser la més rellevant de totes: que és una acció basada en una concepció extemporània de les sogres i els sogres. Vull dir: que es tracta d'una campanya anacrònica, del tot impròpia del temps que vivim, perquè ja fa temps que ha canviat el paradigma quant a l'estimació de les sogres i els sogres. Potser fa un temps tenien una mala premsa, les sogres i els sogres. Però ara no. Recorde que ja l’any 1993, quan vivia a Itàlia, vaig llegir un article d'opinió en premsa en què s'observava perfectament aquest fenomen de capgirament en la percepció de les sogres (i els sogres): el fet que aquestes (i aquests) havien passat de tenir una mala fama recalcitrant i unes clàssiques connotacions negatives a ser estimades de manera inequívocament positiva per part de nores i gendres en la societat contemporània. Venia a explicar aquell article —"Le suocere si ribellano", crec recordar que es titulava el paper en qüestió, però no ho podria jurar— que ja no era el gendre i la nora qui defugia la sogra o del sogre, sinó que ara, amb els nous models d’organització social i familiar (l'ocupació laboral dels dos cònjuges, l'augment de la longevitat, les bones expectatives de vida en l’edat jubilar, el paper decisiu que els pares requereixen als iaios en l’educació i la criança dels nets, etc.) eren les sogres i els sogres els qui havien de fugir dels gendres i les nores! I que la de la sogra (com la del sogre) havia passat a ser una figura estimada, benèvola, protectora, preada, cobejada, benefactora.

Això —hi insitisc— l'any 1993: fa més de 30 anys! I no hi ha dubte que aquest canvi de paradigma quant a la fama i l'estimació de les sogres i els sogres —com també en matèria d'igualtat i de no discriminació per raó de gènere— s'ha consolidat per complet: per això, crec, la brometa de la campanya publicitària contra les sogres per part d'una institució pública com l'Ajuntament de Castelló se'ls ha anat immediatament de les mans als polítics de Vox i la reacció social s'ha fet sentir de seguida eficaçment, fins al punt que els ha fet retractar-se i rectificar en un temps rècord. Vull pensar que la grandesa, la sensatesa i l'estabilitat democràtica de les societats avançades funciona així: amb l'autoregulació de les excentricitats, les aberracions i els despropòsits polítics gràcies al sentit crític de la ciutadania, que —com és sabut— té la capacitat d’exercir una pressió efectiva i una influència positiva en pro del sentit comú, etc.

Siga com vulga, supose que en açò de les sogres i les sogres, com en tants altres aspectes, hi deu d’haver de tot en la loteria de la vida. I que cadascú explica la festa com la viu. Però és el cas que a mi em van tocar en sort com a sogres unes persones excepcionals, sense les quals —no exagere ara gens ni mica— no hauria pogut surar en els moments difícils: com tampoc no hauria pogut ser tan feliç en els moments bons i millors. I si la cosa anava pel cantó del Dia de la Sogra, tinc per a mi que la meua —ma sogra, vull dir— és sens dubte una de les persones més admirables, estimables, alegres, sensates, prudents, despreses, sensibles, sàvies i generoses que he tingut l'oportunitat de conéixer mai. Mai! No sé com devien ser les relacions amb les sogres en el segle XIX o en el XV, però em poden creure que en ple segle XXI, el respecte, l'amor i l’agraïment que li professe a ma sogra no mereix de cap de les maneres una campanya publicitària tan vergonyant, rància, masclista, misògina, patriarcal i retrògrada —anacrònica i extemporània— com la que, des d'una institució pública com l'Ajuntament, han volgut escudellar a Castelló de la Plana. Que haja quedat tan prompte en evidència —diria— no deixa de ser un indici que invita a l’optimisme.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas