VALÈNCIA. Onada de calor, la que fa ja cinquanta-quatre mil, i cada volta arriba abans i cada volta és més intensa. Encens la televisió i només fan que parlar de la calor, la basca, la xafogor, la torridesa, la cremor, la flamerada o com canta la Gossa Sorda, la calitja. La calor la patim tots, encara que sigues negacionista climàtic com El Niño de Elche o el cosí de Rajoy. Ara bé, alguns tiren d'aire condicionat o de piscineta privada, mentre que altres, per culpa de la pobresa energètica, s'han de conformar amb un ventall i obrir les finestres per a intentar que córrega l'aire. Ací tenim algunes opcions tradicionals per a lluitar contra la calor, i algunes assignatures pendents al respecte. Més enllà d'hidratar-se, no eixir a fer esport durant les hores de més calor, buscar l'ombra i tancar-se a casa hi ha altres opcions. Alternatives d'anar per casa, que potser només són temporals, però que poden ajudar-te a fer que estos dies siguen menys durs.
Què voleu que vos diga? A mi una orxata granissada o mixta —meitat gel, meitat líquida— em soluciona una vesprada de calor. Perquè és refrescant i lleva la set, ajuda a combatre l'anèmia i és producte de proximitat, sempre que tinga la denominació d'origen, això és fonamental. En definitiva, és una beguda ideal per a estos dies que es pot alternar amb un aiguallimó de llimes alacantines o un café granissat. Ací no som tant de granissats com a Sicília on la granita és tradicional, i en tenen, fins i tot, de figa de pala o de moro, que fa les delícies de grans i menuts. Però sí hem sigut sempre de botija, i no estaria malament recuperar eixe invent que manté l'aigua fresqueta.
És religió entre els valencians aprofitar l'estiu per a passar el temps més gran possible a remulla. Ja siga en una bassa, en un riu, en la mar o en la piscina, la qüestió és estar dins l'aigua. Ara hi ha cues per a accedir els caps de setmana a molts paratges naturals fluvials, i anar a la mar, tot i que refresca, també suposa afegir sol i calor a la pell. Així que agafa una mànega i a qualsevol pati fes una guerra d'espases làser aquàtiques. Això sí, amb coneixement que tampoc està l'assumpte com per a malbaratar aigua. El millor amic durant una onada de calor és l'amic amb piscina. Si a més fa ell fa la fideuà, aleshores escala posicions cap al lideratge de la classificació de l'amistat. Molts pobles tenen piscines municipals, aprofita-les, i una poalada d'aigua freda sense necessitat que siga un challenge, també és mel.
Hi ha ara molts arquitectes que copien la forma de la barraca valenciana per a fer habitatges climàticament més sostenibles. Pintura blanca per fora, ventilació creuada, sostres alts, finestres menudes i materials naturals que no acumulen tanta calor, són alguns dels secrets que expliquen per què s'està tan a gust dins d'una barraca quan el sol arrepreta. Els xalets moderns, tots envidrats, funcionen com a hivernacles i fan impossible que es puga viure dins sense haver de gastar una fortuna en electricitat durant l'estiu. Passa al Palau de la Música o passa al Mercat Municipal de Paiporta que es va fer sense aire condicionat fa només sis anys, i són forns.
Ara estan posant-se de moda de nou els ventiladors de sostre, i ací hi ha diverses empreses que els fabriquen. Però més enllà dels ventiladors elèctrics, que són molt eficients i refresquen prou i tot això, ací hem sigut sempre de palmito o ventall —depén del poble— i fins i tot tenim museus que ho certifiquen. Tant per a sufocar la basca dins de les discoteques, com per a acudir a l'església i les bodes d'estiu, passant pel transport públic o el teatre. No és una solució definitiva, però xica, xica, xica, un poc d'aire manual no va gens malament quan estàs acalorat. I ja que estem amb els complements, un bon barret de palla i unes espardenyes clàssiques són molt més fresquetes que qualsevol calcer plastificat.
A Xixona saben el que és fer gelats des dels temps de Maria santíssima, i a Alzira crearen els millors gelats que mai han existit, els Avidesa. Ací tenim tradició gelatera i això, sense dubte, ajuda a passar millor les flamerades saharianes que ens ataquen. També som capital mundial de fer melons de qualitat, des dels d'or d'Ontinyent als d'Alger o de tot l'any de Xilxes. Una tallada de meló fresquet, això no hi ha aire condicionat que ho millore. El preu ja és una altra cosa, perquè els primers melons es cotitzen a preu d'angula, de caviar rus i d'oli de gira-sol, tot junt, en una factura a pagar en tres mensualitats. Que et compres un meló d'Alger de cinc quilos i has de deixar al Monte de Piedad l'anell de boda i la coberteria d'argent! En fi, que acabarem tots buscant bancalets d'eixos que ara estan abandonats per a poder plantar quatre melons i no arruïnar-nos.
La bona ombra que fan les carrasques, les figueres, els desmais o les garroferes, i hem de plantar palmeres i gràcies. Parcs infantils amb el pis de cautxú que pots fregir un ou damunt a les tres de la vesprada perquè ningú ha plantat cap arbre. Places on només hi ha tres palmeres que més que ombra fan un poc de llàstima. Carrers on els escocells estan buits o directament s'han tallat els arbres per a fer més llocs d'aparcament. En fi, que és normal que el Parc Central encara no tinga tota l'ombra que tindrà d'ací uns anys, els que no està gens clar és fer parcs nous sense pensar que ací, durant més de cinc mesos, només es podran utilitzar les parts —escasses— d'ombra.
Una altra opció, molt habitual en estes nits on el termòmetre no abaixa ni amb subvencions del govern, és eixir a la fresca. Entre els joves es fa en una terrassa cervesa en mà, i entre els iaios amb unes cadires plegables a la porta de casa. La qüestió, més que xarrar, és fer temps fins que es puga dormir. No tot el món s'ho pot permetre, però tots els pobles haurien de facilitar-ho.
D'acord, ara ve la part de burrera. Mirar els comptes del València Club de Futbol també genera feredat. Un flac, o flash, o flaix, o com s'anomene això de xuplar gel de sabors, però enmig de l'esquena, també funciona per un temps prudencial. Anar a la part de congelats del teu supermercat de confiança mitja horeta és pràctic, i agafes suficient gelor per a haver d'estar al sol, com una sargantana, la resta del dia. Pots refugiar-te al Zara, al Corte Inglés o l'Fnac o a Nuevo Centro, ningú et mirarà malament per passar allí de la sauna exterior a la nevera. També diuen que un plat de putxero en estiu et trau la calor de dins... Però això és més una llegenda urbana.