Spectrum: efectes òptics i cromàtics a la fundació Chirivella Soriano

VALÈNCIA. El popular ordinador dels anys huitanta Sinclair ZX Spectrum i les seues capacitats gràfiques han sigut objecte d’estudi, un autèntic must per als amants de la tecnologia i freaks. El nom d’aquest objecte ara de culte passa a donar títol a la nova exposició d’Oliver Johnson (Luton, Anglaterra, 1972), organitzada per la Fundació Chirivella Soriano (C/Valeriola, 13) en col·laboració amb la galeria Área 72, que arriba el proper 4 de novembre i es podrà visitar fins al 15 de gener. Es tracta d’una selecció d’obres, la major part realitzades en els darrers cinc anys, que conviuran amb peces anteriors que ajudaran a contextualitzar l’obra i d’altres fetes ex professo per a l’exposició.

Una vintena d'obres formen Spectrum, un lema que remet a l’espectre, la gama i els fantasmes i que segueix eixa línia en relació amb la descomposició de l'espectre lumínic i els estudis del color, com els desenvolupats per Newton, Goethe, Schopenhauer o Chevreul. De fet, Colour Composition ha sigut la forma en què Johnson ha titulat bona part de les seues obres fins fa relativament poc, quan va començar a seleccionar altres paraules per la seua sonoritat i amb alguna relació (encara que no sempre) amb el que s'ha pintat, ampliant referències a termes musicals i científics.

Després dels seus exercicis en la pintura monocroma, en la dècada dels noranta, i la superposició de trames serigràfiques, en els anys següents, Johnson destaca en aquesta nova etapa per una major concentració en els efectes òptics i cromàtics a través de quadros realitzats sobre suports d'alumini amb pintures industrials destinades a acolorir les carrosseries dels automòbils, que aplica i poleix seguint els mateixos procediments tècnics. El resultat configura una sèrie basada en el contrast entre les matèries primes i l’obra final, peces que actuen com espills del color.

Vinculada a l’extensió de la pintura de camps de color, al postminimalisme i a la perversió mateixa de la idea de monocrom, Oliver Johnson es presenta de nou a la València on viu amb una exposició comissariada per Ricardo Forriols, un artista que agafà notorietat a mitjans de la dècada dels noranta sent un dels representants de la pintura abstracta realitzada a la Comunitat Valenciana en el canvi de segle. Destaquen entre les exposicions individuals que ha protagonitzat Colour Compositions 7/10. Beca Alfons Roig 2000 (Sala Parpalló, 2002), Home Swing Home (Club Diario Levante, 2003) i Frequency & Pitch. The Dripping Tab (Área 72, 2014).

L’obra de Johnson també ha estat present en distintes mostres col·lectives i premis artístics com ara la Beca Alfons Roig l’any 2000, el Premio Tercer Centenario Caja Madrid de Arte Contemporáneo el 2003, el XXXI Premio Internacional de Pintura Caja de Extremadura, el X Premio de Pintura Gestores el 2009 o el XVII Premi Nacional de Pintura Ciutat d’Algemesí el 2011. Spectrum, a més a més, comptarà amb un catàleg que sumarà textos del crític d’art David Barro, amb Oliver Johnson. Quan la pintura conforma un espai propi; Satoru Nagoya i l’article La superfície, la brillantor i un espectre; i Ricardo Forriols, comissari de l’exposició, Pintar l’espectre. Color sexy i luxúria tècnica.