VALÈNCIA. L’Institut Valencià de Cultura programa, este cap de setmana, en el Teatre Rialto de València, De l’amistat, del col·lectiu Las Huecas, que va obtindre en 2024 el Premi Timeout al millor espectacle.
De l’amistat és una comèdia amb tints surrealistes que aborda els errors i problemes d’un grup d’amigues que fan teatre juntes. Així, portant fins al límit els codis de l’autoficció i del metateatre, la proposta permet reflexionar entorn de les identitats de grup i els excessos de l’ego a través d’un humor fresc, satíric i, a vegades, delirant.
Esta obra, que forma part d’un tríptic sobre la pràctica amistosa, és la segona peça d’una tríada que inclou una conferència performativa i un documental, este últim, en fase d’edició.
Amb un repartiment format per Júlia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Corominas, Núria Dalmau, Nora Baylach, Blanca Javaloy, Andrea Pellejero i Laura Roig, Las Huecas utilitza, en esta peça, l’autoficció per a parlar de l’amistat.
En un joc d’espills i desdoblament identitari, Las Huecas proposen explorar la forma de la seua pròpia amistat a través d’un exercici d’autoficció que s’obri a les convencions escèniques, als codis del metateatre i, en última instància, al deliri.
“És una peça còmica sobre els errors, les impossibilitats i la persistència de la pràctica amistosa, una proposta de caràcter vitalista que s’adscriu als versos que clausuren Humà, massa humà de Friedrich Nietzsche”, apunten des de la companyia.
Las Huecas és una de les companyies emergents amb més personalitat artística. Este col·lectiu està format per les creadores i actrius Júlia Barbany, Núria Corominas, Esmeralda Colette i Andrea Pellejero. Després de l’èxit Aquellas que no deben morir, estrenen en Temporada Alta De la amistad, amb totes les localitats de la temporada esgotades en la Sala Beckett el gener del 2024.
Amb una trajectòria de huit anys en la qual han rodat per diferents festivals i sales de la Península, Las Huecas es consoliden com a companyia amb llenguatge propi, una companyia que aposta per estètiques del teatre contemporani europeu, però també per la tradició còmica i satírica catalana.
