Tu també pots declarar la independència

ALCOI. En un context en què l’actualitat política ens bombardeja fins l’extenuació amb els episodis de tensió entre l’estat i les entitats territorials que conté, llegir sobre processos separatistes no sembla l’activitat més abellidora del món. Encara així, qualsevol que haja tingut el recentment publicat Atles de micronacions (Males Herbes, 2017) entre mans haurà pogut comprovar que alguns dels moviments secessionistes recollits per Graziano Graziani (Roma, 1978) contenen un voltatge argumental molt més elevat que la millor de les ficcions. De fet, l’autor es veu obligat a explicar en la introducció del llibre que les històries que hi arreplega són totalment reals «fins i tot quan poden semblar inventades». En format de reportatge narratiu, el periodista italià fa un repàs per l’existència, sovint fugaç, de 56 micronacions, entitats creades per una persona o un grup reduït que pretenen ser considerades nacions o estats independents però que no són reconegudes com a tals per la comunitat internacional. Els textos de Graziani, que ens arriben gràcies a la traducció de Lucia Pietrelli, alberguen una bateria de motius extravagants per a declarar la independència que poden resultar inspiradors per a qualsevol i entre els quals podem destacar els 10 següents:

Perquè hi ha una plataforma de formigó a la mar que ningú ha reivindicat com a estat. És el cas del Principat de Sealand, probablement la micronació més coneguda. Sealand va ser fundada el 1967 pel britànic Paddy Roy Bates i el seu territori es correspon a una estructura de 550 m² construïda per a defensar la costa britànica durant la Segona Guerra Mundial. Bates la va ocupar per tal d’iniciar les emissions d’una ràdio pirata i s’hi va acabar instal·lant amb la seua família. Després de causar més d’un problema diplomàtic per l’emissió de passaports i d’haver patit un colp d’estat, es va posar a la venda i va estar a punt de ser adquirida per la pàgina web de descàrregues The Pirate Bay.

Perquè vols que Javier Marías siga el teu rei. El conegut novel·lista és el monarca del Regne de Redonda, una xicoteta illa caribenya. Esta micronació va existir breument a finals del segle XIX. El seu segon rei, Matthew Phipps Shiel, va ser també escriptor de novel·les de ciència ficció. Quan el Regne Unit va decidir tornar a integrar en els seus dominis l’illa, que més avant formaria part d’Antigua i Barbuda, Shiel va posar en marxa una aristocràcia intel·lectual de Redonda, que comptava entre els seus nobles amb Lawrence Durrell o Henry Miller. Quan Marías va accedir a la corona, el 1997, Redonda era ja poca cosa més que un regne imaginari.

Per amor a l’art (i al medi ambient). Enmig del pacífic hi ha una illa de residus plàstics que també va declarar la seua independència i va passar a anomenar-se Garbage Patch State. Ho va fer el 2013 per iniciativa de l’arquitecta i artista italiana Cristina Finucci amb l’objectiu de conscienciar la societat sobre l’abocament de fem a la mar. La constitució de la micronació, que té la seua capital a Garbàgia, estableix els drets i les obligacions dels residus i considera els humans ciutadans de segona.

Perquè no t’agrada la teua ciutat. A la capital de Lituània, Vílnius, hi ha un barri que va declarar la independència el 1997. Es tracta de la República d’Užupis, el centre de la vida artística de la ciutat. Esta micronació troba les seues arrels en la polèmica instal·lació d’un bust de Frank Zappa, una iniciativa veïnal en ple procés de dessovietització que va topar amb l’oposició de les autoritats locals, que consideraven el músic massa esquerrà. Durant molts anys Užupis ha sigut una república de caire bohemi i filollibertari, fins que fa una dècada, com a tants altres barris del món, el fenomen de la gentrificació va començar a mostrar-hi les urpes.

Per preservar un model educatiu. Hi una illa en aigües daneses que es regeix per un fus horari diferent al de Copenhaguen, concretament dotze minuts arrere. És el Regne d’Elleore, fundat el 1938 per un grup de professors partidaris de l’ensenyament lliure. En l’actualitat és un tros de terra despoblat a excepció d’una setmana cada any, en què els ciutadans d’Elleore s’hi reuneixen i escullen el nou rei. La seua peculiar legislació prohibeix les llaunes de sardines i fer esment al llibre Robinson Crusoe.

Perquè tu ho vals. Algunes micronacions tenen la població més baixa possible: una sola persona. És el cas dels estats-individu, com el Regne de Talossa, fundat el 1974 per un jove de 14 anys a Milwaukee, que s’estenia pel dormitori del fundador. Talossa compta amb una bandera i una llengua pròpies i va ser una de les primeres micronacions a traslladar-se al web, on va protagonitzar diverses disputes polítiques.

Perquè et sobra imaginació i sentit de l’humor. Al nord d’Itàlia hi ha un xicotet poble, Mapsulon, que es va autoproclamar independent el 1996, en ple conflicte entre l’Estat italià i la independentista Lliga Nord. Mapsulon es va convertir en el primer estat desmodernitzat de la història, ja que es van suprimir les connexions telefòniques internacionals i es van apagar els senyals de televisió. El 2003 van declarar Saddam Hussein ciutadà honorari com a protesta per la invasió d’Iraq. En realitat, però, la constitució de Mapsulon té més d’exercici performatiu que de realitat.

Per defensar els teus drets. Hi ha micronacions que naixen com una acte de protesta. És el cas del Regne Gai i Lèsbic de les Illes del Mar del Corall, fundat el 2004, quan a Austràlia es va aprovar una llei per a regular el matrimoni que anul·lava els drets de les parelles homosexuals en este àmbit. Com a resposta, un grup d’activistes van crear un nou esta a l’Oceà Pacífic. Una micronació lliure d'homofòbia i que pren com a senyes d’identitat els símbols clàssics de la comunitat LGTB, entre ells la bandera multicolor.

Per desvincular-te d’una autoritat que consideres injusta. Això és el que va passar a Conch Republic, un conjunt d’illes caribenyes que pertanyen als Estats Units i que el 1982 van decidir escindir-s’hi per mostrar la seua oposició als estrictes controls fronterers. El que va començar com un acte de protesta, prompte acabaria convertit en un focus d’atracció de turisme i en una font d’ingressos per a la zona.

Per enriquir-te il·legalment. El Principat de Freedonia va ser constituït el 1992 a Houston per Josh Kyle, amb la intenció de fundar un paradís fiscal. Kyle era un militant ultraliberal contrari a qualsevol tipus de regulació pública i va tractar d’instaurar la seua micronació a una zona amb una elevada inestabilitat política com Somalilàndia, causant un greu conflicte internacional. Freedonia, que es va extingir l’any 2004, és una bona mostra de la conclusió que podem extraure del llibre de Graziano Graziani: les micronacions no són més que la reproducció a una escala menor de les misèries i les grandeses de les grans nacions.