Un nou 1707 en 2018? No, gràcies

Enmig del maremàgnum de les eleccions andaluses i de la gran quantitat d’informació, opinions i tota classe de comentaris que es generen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, el Sr. Pablo Casado ha anunciat la intenció dels populars d'iniciar un procés de recuperació per a l’estat  de les competències transferides a les autonomies, amb especial esment a l'Educació, si governen en la propera legislatura. La concepció de la dreta espanyola de l’Estat com un ens uninacional, que encarrega treballs a les autonomies com les manava l’administració franquista a les “delegaciones provinciales”, comporta ara la voluntat de recuperar les competències per controlar els continguts de l’ensenyament i retornar-les “al lugar de donde nunca debieron salir”. Simbòlicament, a un edifici en la Calle de Alcalá.

No és una qüestió administrativa l’anunci, parlem de política. Com ho va ser la derogació dels nostres Furs en 1707 “por justo derecho de conquista”. Allò que no explica el Museo del Prado en la seua fitxa tècnica per al quadre que ens ha cedit sobre el que va passar el 25 d’abril de 1707 en Almansa. Els valencians, i hauria de formar part de l’imaginari compartit, vàrem perdre els Furs i a més, va començar un fort intent per eliminar la nostra cultura, llengua, història... Les nostres característiques com a poble. I si s’han mantingut és perquè va fracassar l’escola castellana. La dels que varen guanyar a Almansa i crearen la Real Academia de la Lengua. La dels que varen guanyar i prohibiren l’ús del valencià fins i tot per parlar per telèfon. Els que estudiaven en aquells sistemes educatius varen perdre la llengua majoritàriament i la consciència de ser poble. Els llauradors, classes populars o els oblidats per l’administració continuaren sent fidels a la seua personalitat. Ara, quan tot el món té dret a una plaça escolar, recuperar Educació és tornar a 1707 no per evitar que a les escoles s’adoctrine com diuen insultant als professionals docents, volen evitar que s’estudie la nostra història, per dir una matèria. Perquè l’Educació és llibertat, en tots els sentits.

És preocupant observar com el líder d’un partit que ha governat Espanya durant tants anys, un estat on es declara que el model autonòmic és un èxit exportable, s’haja capficat en contradir els valors fundacionals de la Unió Europea on l’aplicació del principi de subsidiarietat en favor dels governs regionals  és incontestable. De fet, cada dia més, les bones pràctiques en governança pública són exhibides a Brussel·les per governs regionals o locals, els quals són els destinataris dels programes o ajudes que promouen el progrés social, el benestar, la consolidació de valors o la conservació del medi ambient. Per exemple, mentre els estats no s’aclarien, un govern regional europeu com el valencià ha liderat la vinguda de l’Aquarius al Port de València. Europa es troba cada dia més organitzada territorialment en unitats administratives regionals que pensen globalment i actuen localment.

Les regions dels estats conformen, a sovint, identitats més sòlides que les dels estats mateix. Entendre les parts per entendre el tot és fonamental en el discurs europeista. Al marge d’aquest discurs és on se situen polítics d’alt risc per a l’Europa plural, com Le Pen o Salvini i preocupa que ara també siga la proposta de la dreta uninacional espanyola. La que representen ara el Partit Popular, Ciudadanos o Vox.

A Europa estem forçats a fer política amb llums llargues, pel bé de la col·lectivitat. Tindre la bandera blava de les estrelles a les portes de les institucions i dins de les dependències oficials no és un fet simbòlic: hem votat uns eurodiputats però, a més a més, hi ha uns altres conductes de representació en l’àmbit europeu, de fer que s’escolte la nostra veu, les nostres propostes i fer efectiva la nostra participació en eixe procés. Eixe és el paper dels parlaments i governs regionals, el poder sobirà més directe i pròxim a la ciutadania i d’això hem parlat recentment en la reunió de la conferència que ens agrupa a les presidències de les diferents assemblees legislatives regionals. Parlem d’eixa Europa oberta, participativa, solidària, tolerant, que creu en el valor de la diversitat i que creu en una política feta des de la proximitat a l’administrat, respectant la cultura de cada territori, les seues particularitats i el dret a continuar existint en un món global.