VALÈNCIA. Poder obrir tots els armaris o entrar a totes les habitacions d’una casa hauria de ser normal. Però ni tan sols complint totes les normatives és possible a voltes. La solució no és màgia, ni cap miracle. És arquitectura. “Els clients ens van contactar per correu electrònic perquè havien vist treballs nostres. Ens van dir que volien un disseny que incloguera una parella, la seua filla i els seus quatre gats. Al principi vam pensar que era un correu fals”, explica entre bromes l’arquitecte Gonzalo Pardo.

La nova casa era una tenda d’esports, però el canvi d’hàbits al barri va encaixar amb les necessitats d’Elies, un dels clients de l’arquitecte. “Tots els espais de la casa compleixen una estricta normativa d'accessibilitat per facilitar la vida a Elies, un dels propietaris i en cadira de rodes des dels 18 anys per una lesió medul·lar a causa d'un accident”, expliquen des de l’oficina.

“Amb Elies, empresari i activista de la mobilitat reduïda, també viuen a la casa Aurora, ballarina, directora i dissenyadora multimèdia; la filla de tots dos, Vera, i els quatre gats de la família: Lupito, Doce, Nosu i Sumi. Un grup convivencial amb diferents desitjos, temporalitats, velocitats i relacions la coordinació i sincronització dels quals va ser clau en la manera de pensar i dissenyar el projecte”.

“L'urbanisme del Cabanyal, que es caracteritza per la seua ressonància domèstica —al barri tot sembla un gran interior—, també és destacable pel teixit social híbrid. El carrer es presenta com una extensió de la casa, on Elies —amb la seua cadira de rodes motoritzada— i la seua família poden gaudir de la vida del barri”, afegeix Pardo. Això sí, “si totes les plantes baixes foren habitatge, no es generaria ciutat i vida comunitària. Van concedir la llicència perquè era per a una persona amb mobilitat reduïda”.