Vivim temps revolts i difícils, amb canvis radicals en l’oratge que fan pensar en un trastorn bipolar entre les estacions. La setmana ha començat amb pluges intenses, amb episodis localment torrencials a Alacant, que evoquen un episodi de tardor a vora costa mentre la neu de l’hivern s’ha deixat vore a l’interior. Pocs dies abans, pensàvem que havia arribat ja la primavera, més bé l’inici de l’estiu. Les inusualment elevades temperatures registrades en uns dies de març són una mostra més d’un carrera ascendent. 2016 ha sigut l’any més calorós des que es tenen registres, com ja ho va ser 2015, i 2017 porta camí de batre un nou rècord quan només portem un escàs trimestre. Com em recordava fa poc el cap de climatologia de l’AEMET a la Comunitat Valenciana, José Ángel Nuñez, els científics estan segurs de la relació de l’augment de la temperatura amb el canvi climàtic, i recorda com en els últims anys les ones de calor es succeeixen fins i tot fóra de temporada. Els humans solem tindre una memòria climàtica curta, de fet la nostra presència al planeta és només una anècdota en la llarga història de la Terra que segueix els seus criteris propis, no sempre previsibles. L’alternança de fenòmens extrems, com ara sequeres o precipitacions fortes, estan en l’agenda del calfament global a la conca mediterrània segons adverteixen els informes de l’IPCC de l’ONU.

L’efecte fugida

A pesar de “l’efecte fugida” que l’expressió “canvi climàtic” puga provocar en l’interés generalitzat de l’opinió pública, els seus símptomes afecten totes les activitats humanes en mesures variades. L’elevació del nivell de la mar incideix directament en el turisme i l’ocupació urbanística de la costa. L’expansió de malalties o la proliferació del mosquit tigre, alteracions en les floracions, la desaparició de boscos, el foc, la pesca, la demanda de roba d’abric o les pràctiques gastronòmiques tenen relació amb el calfament global. Fins i tot els suculents bunyols de carabassa, tan consumits durant les festes falleres, tenen una dependència important de la temperatura. Com explica Marta Moreira a la Guia Hedonista, en “llocs freds la massa no puja” per això l’elaboració dels saborosos i tradicionals dolços és un resultat del clima mediterrani. A més, la carabassa i l’oli, que formen part essencial de la recepta, depenen de la producció agrícola, sotmesa sempre als efectes de les variacions tèrmiques cada vegada més imprevisibles, així com els beneficis astronòmics d’alguns intermediaris que aprofiten els temporals com excusa per a omplir encara més la butxaca.