Estem en ple calendari festiu que obri les portes de la primavera: acabem de passar les Falles i encetem la Setmana Santa. Enguany passem de l’estrèpit i el color al silenci i el recolliment en un no-res. A penes s'han apagat les cendres de les Falles sorgix la solemnitat de la Setmana Santa.
Tot i ser dos maneres radicalment oposades d'entendre la tradició, les Falles i la Setmana Santa compartixen una arrel comuna: la necessitat de les persones de marcar el pas del temps, purificar l'esperit i celebrar la identitat comunitària en el carrer. Així, poques èpoques són tan vibrants i emocionalment carregades com esta.
Les valencianes i els valencians, i tots aquells que ens visiten, tenim la sort de viure-la i sentir-la. Per una banda, les Falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, són la màxima expressió de la idiosincràsia valenciana, són l'explosió de la vida i la crítica, són una festa sense parangó, que ompli el Cap i Casal i molts pobles de la província, cada vegada més, de llum, color i pólvora.
Per això, la Diputació fa costat a la festa, enguany 750 comissions de tota la província, rebran un total de 375.000 euros. Es tracta de protegir i impulsar les Falles més enllà de la capital perquè alguns dels objectius de la corporació provincial són donar suport als pobles i a les nostres senyes d’identitat.
D’altra banda, la Setmana Santa és la commemoració de la passió, mort i resurrecció de Jesús, una manifestació cultural i religiosa que en la província de València és molt rica i diversa i que s’acompanya amb la gastronomia típica com ara les mones, el potatge de vigília, els bunyols de bacallà o les llesques. És, per tant, també, una festa que es viu des de diferents vessants i que té com a base la tradició i el pas dels costums de generació en generació.
Més enllà del revulsiu que les Falles i la Setmana Santa suposen per al turisme i l'economia, el més valuós d'estes festes és el teixit social i el potent instrument de sociabilització que representen. Tant una comissió fallera com una confraria són associacions que funcionen durant tot l'any. Són espais de convivència i suposen la transmissió d'un llegat que sobreviu any rere any, adaptant-se als nous temps però sense perdre l’essència.
A la província de València, les Falles i la Setmana Santa es retroalimenten. Són les dos cares de la mateixa moneda: una societat que necessita eixir al carrer per a expressar-se i reafermar el que és i sent. De vegades, com enguany, passem en un vist i no vist de les xarangues a les processons. L’any que ve encara més, se solaparan: el Diumenge de Rams serà dos dies després de Sant Josep. Això sí que és un retroalimentació!
En definitiva, una vegada passades les Falles, ara toca disfrutar la Setmana Santa. El primer pas en dos dies amb el Diumenge de Rams. Les mones ja ocupen els aparadors dels forns i les palmes ja estan preparades en moltes cases valencianes. No oblideu que estos tres dies de Pasqua són tres dies de jugar, d'empinar el catxirulo i després a berenar…
