Vicente Garcia, el forn de peregrinació en Setmana Santa

Carl Lewis va aconseguir quatre medalles d'or en 1984, als Jocs Olímpic de Los Àngeles. Guanyador als 100 metres, 200 metres, longitud i el 4x100 en una exhibició que ni tan sols Usain Bolt va poder reeditar. Un poc com va fer "el fill del vent", els "fills del Marquesat" porten tres edicions consecutives -en 2021 no es presentaren- assolint el que mai havia aconseguit cap forn abans, quatre primers premis al XXXV concurs de dolços de Pasqua que organitza el Gremi de Forners. Només se'ls va escapar el de millor dolç innovador, els altres quatre premis dels cinc que otorga el Gremi (mona, coca de panses i anous, panquemaos i ornamentació) van ser per a ells. "En 2018 fórem els primers que aconseguíem quatre primers premis, el 2019 reeditarem els premis, i enguany que ens hem tornat a presentar, de nou quatre primers" resumix Vicente García Corberà, el fill de Vicente García Rutia, que va quedar-se el forn del carrer Regne número 6, farà uns 33 anys.

La cua des de bon matí és constant, darrere de l'aparador està la matriarca de la família Maria Dolores Corberà, més coneguda com a Loli. Està a punt d'arribar l'hora de tancar a migdia i ja s'han acabat els panquemaos - tonyes, pa socarrat, panou o mona -. El nom depen del poble tot i que en eixe cantó de Russafa la gent sol demanar panquemaos, que estan coguen-se per a poder oferir de cara a la vesprada "en fem uns 300 al dia" afirma Vicente Garcia fill, que ens atén mentre trau safates de la nevera de fermentació i respon a les moltes telefonades que està rebent. De fet, quan arribem està en mig d'una entrevista radiofònica, acaba d'acomiadar a la televisió i està pendent del forn que no deixa d'estar en marxa en cap moment. Són dies d'un volum de negoci excepcional "estos dies tenim molta més faena, ja que tot i que fem panquemaos i coques de panses i anous tot l'any, és ara quan la gent les compra més". És un dolç que podríem desestacionalitzar "si mengem fartons en estiu, perquè no podem sucar en orxata un tros de panquemao?" ens pregunta no sense raó Vicente, que no entén eixa mania de comprar panettones només per Nadal, o mones només per Setmana Santa.

Un dels premis que ha guanyat ha sigut el de la decoració, els millor mostradors pasqüers. En realitat és dels pocs forns que fan les seves creacions de xocolate amb motlles propis, i això fa que els seus ous de Pasqua siguen més originals, i l'aparador una fantasia visual. "Molts compren les figures de xocolate ja fetes, nosaltres les fem ací una a una, més de 300, i anem canviant de motlles i figures cada any". L'any passat sense anar més lluny García va innovar amb el disseny d'un ou de xocolate basat en Alícia en el País de les Meravelles, "i la veritat és que es ven molt". Frozen dins d'un castell, Lilo i Stich al costat dels moais de l'illa de Pascua, Nemo i Dori en una escena més marina, els dibuixos de Disney són els grans protagonistes. "Estan molt bé per als adults les creacions més creatives, però normalment les mones són per als xiquets, i ells el que volen són els dels seus dibuixos favorits". Són moltes hores de fer figuretes, calcula que hauran gastat al voltant de 100 quilos de xocolate només per a fer eixos ous. Fora de temporada, de la decoració destaquen els premis de diferents concursos que pengen en la paret, alguns antics amb al nom de pare, i els més nous a nom del fill.

Parlem amb els clients, que esperen amb calma el seu torn, de vegades fins a mitja hora de cua. Pepe és dels més veterans "porte venint ací, 25 o 30 anys", afirma mentre compra unes rosquilletes i tres vienes de pa, i continua "bon producte, a prop de casa, i bon tracte, es pot demanar més?". Estrella s'emporta les premiades tortades de panses i anous "jo he tastat moltes i estes m'agraden molt perquè tenen més panses i més anous que altres". Aurèlia visita aposta este forn des de La Pobla de Farnals, destaca especialment el pa "el d'espelta un poquet torradet és impressionat, i altres voltes també compre el de farina de Kamut". Miriam va acompanyada del seu fill Carlos, que mira les mones de xocolate amb deler "una mona li comparem al xiquet, i per als majors la xapata, que si no l'acabem hui demà està com si estiguera acabadeta de fer, i això no sol passar". Loli no para darrere de l'aparador, ella de Catadau i el seu marit de Llombai segurament no esperaven quan arribaren a València fa ja molts anys tindre tant d'èxit. Un èxit que el seu fill resumix amb tres claus "Ingredients que toca, massa mare i temps de fermentació llarg".

Més enllà dels productes pasquers, el forn té sempre molta activitat. Destaca la presència de moltes tortades clàssiques i no tan clàssiques en format individual, des de tortada caputxina, al tiramisú o la de formatge amb gerds "i els caps de setmana tenim moltes més. Fem innovadores i les tradicionals, que al final són les que més es demanen". La varietat és el que marca la diferència entre un forn de pa i un forn pastisseria i ací tenen fins i tot els seus propis macarrons, fets a l'obrador. Per això, la part dels dolços tal volta siga més impressionant encara que la part salada, que ja de per si és prou variada amb una dotzena de pans on triar. Pel que fa als pans el favorit de Vicente és el d'ordi "crec que el meu pa d'ordi està especialment bo". Dels dolços, ara que ve la calor, les castanyes gelades són una de les especialitats de la casa, i compartixen vitrina amb bona cosa de lioneses de diferents sabors. Mentre les mirem unes clientes parlen de les mones "ací no hi ha tanta tradició de regalar-les als fillols com fan a Catalunya" sentencia una d'elles, que tot seguit encarrega bona cosa de productes pasqüers per al Diumenge de Resurrecció. Després suposem que baixaran un poc el ritme a estall que mantenen al forn de Vicente Garcia, que estos dies és lloc de peregrinació obligatòria entre els amants dels dolços tradicionals de la Pasqua valenciana.