Víctimes

VALÈNCIA. Vivim en un món ple d’amenaces. Cada dia amb més intensitat et poden assaltar diferents desgràcies que posen en qüestió l’ordre natural de les coses. Algunes d’aquestes amenaces són realment greus i ens porten camí del caos. Totes les desgràcies potencials que podem patir no caben només en un article però algunes d’elles haurien de ser exposades sense mitges tintes perquè exemplifiquen perfectament els perills reals als quals s’enfronta la bona gent dia a dia, convertides en víctimes de forma indubtable.

Una de les amenaces principals i més impresentables és la mania de la gent pobra (millor dit, la que no és rica) d’intentar viure la seua vida amb una certa dignitat i obligar els rics a pagar impostos. Persones humils que pretenen que existisca la sanitat pública, l’educació pública, els serveis socials públics, etc. Vaja, persones que no han heretat bones rendes (alguna cosa mal hauran fet els seus avantpassats) i ara pretenen una certa equitat. La majoria treballadora i popular amenaça els rics. Els rics són víctimes.

Una altra amenaça especialment greu: totes les dones que volen deixar d’estar submises al patriarcat, que és la institució de dominació social que ens hem donat entre tots. Dones que volen cobrar el mateix que un home. Que volen deixar de patir per si les violen o les maten pel simple fet de ser dones. Algunes inclús pretenen legislar per a garantir la igualtat d’oportunitats. El feminisme amenaça els homes. Els homes són víctimes.

Però la cosa no queda ací. Hi ha gent que aspira també a què deixen de discriminar-la per no ser blanca, que es creu que no cal fer distinció pel color de la pell. Altres, pitjor encara, s’atreveixen a jugar-se la vida per a fugir del seu país en guerra assolat per la pobresa amb el terrible objectiu de guanyar-se la vida en un lloc en pau. I clar, quan arriben ací volen treballar i anar a l’escola i al metge. La immigració amenaça els blancs europeus. Els blancs europeus són víctimes.

Més amenaces encara: persones que, tot i que no els agraden només les persones de l’altre sexe, volen ser iguals que la resta. Persones que volen estimar com volen i ser com volen i tot i això volen ser tractades en condició d’igualtat i no ser discriminades, volen desenvolupar-se plenament com el que són. Sense respectar l’heteropatriarcat que tan bé ha funcionat. Els drets LGTBIQ+ amenacen l’heterosexualitat. Els heteros són víctimes.

Seguim amb més perills. Persones treballadores que volen que es complisca la legislació laboral i deixar de patir explotació per part dels seus patrons. Els drets laborals amenacen els explotadors. Els explotadors són víctimes. D’altres amenaces potser no són tan clares, però sí igualment perilloses: què dir d’eixa gent que vol restringir l’emissió de gasos contaminants per a garantir el futur de les properes generacions i millorar la nostra salut? L’ecologisme amenaça el dret a contaminar. Els qui contaminen al seu gust són víctimes.

Per últim, un altre d’aquests xicotets perills que no pot passar desapercebut. És especialment descarada i insultant l’amenaça que pateix l’espanyol com a idioma universal i imperial parlat per 600 milions de persones per part d’una panda d’arreplegats de la perifèria d’Espanya que s’han cregut que tenen dret a utiitzar la seua pròpia llengua no castellana amb normalitat en tots els àmbits perquè diuen que és “cooficial”. Gallecs, bascos, valencians, balears, catalans i altres tribus que tenen la cara tan dura com per a demanar igualtat lingüística sense assumir que parlen dialectes que s’han de veure sempre en situació d’inferioritat respecte la supremacia de l’espanyol, llengua de cultura i civilització superior com superior és la nació espanyola sobre les altres. La diversitat nacional i lingüística amenaça el nacionalisme espanyol. Els nacionalistes espanyols són víctimes.

Per sort per a tota la humanitat, tenim paladins dels privilegis de sempre disposats a defensar les víctimes de tant de perill. Hem d’agrair que hi haja partits polítics, mitjans de comunicació, membres de les forces de seguretat, gran part de la judicatura i altra gent de bé que està disposada a defensar l’ordre natural de les coses: els privilegis dels rics, els homes, els blancs, els heterosexuals, els explotadors, els contaminants, els nacionalistes espanyols i la resta de víctimes amenaçades per les persones desaprensives que reclamen igualtat, equitat, oportunitats, futur i drets.

Almenys, de moment, estem en bones mans.