La bandera de preocupació social sempre ha segut ensenya de la nostra professió. El bon tracte i l’acort entre persones, és l’eix ’ identitari, mamat en les més fondes arraïls de l’història. Des dels Furs ya són reconeguts els “corredors d’orella”: agrupació en gremi que vela pels seus. Prestant el millor paper en l’intercanvi de bens i servicis a la societat de son temps: satisfacció a l’abast de les necessitats i eixida de productes, manufactures, etc., creant jornals i divulgant alvanços tecnològics. En definitiva economia i progrés de l’humanitat.
La reunió agrupada en Coleges Oficials d’Agents Comercials en Espanya, des del 1926, ve procurant als colegiats la cobertura oficial, reconeguent la seua provitat per a l’eixercici, també la formació continuada… pero igualment inculcant en el seu modo d’actuar, maneres de proximitat que sempre el situen en el lloc de l’interlocutor. Això ya és ADN i marca de per vida. Aixina, sobretot per al Colege de Valéncia, els seus colegiats ho seran sempre, com els efectes de la colegiació, independent del modo en el que desigen participar en el cost de gestió colegial, una volta jubilats; estos no deuen pensar que l’afiliació en l’ent és un fet anecdòtic: perque representa l’orgull del bon professional que ho serà mentres alene, Són quasi cent anys i moltes mampreses d’orde social i atenció perenne, sensibles a qui les haja necessitat, lo que fa història. També el procurar alberc familiar digne, fon colosal esforç en les promocions de sa “Cooperativa de Casas Baratas” que han marcat la ciutat en singulars edificis, perque alguns moments feen falta i ahí estan. Com procurar l’accés al vehícul, millora importantíssima, quan els coches estaven sujectes a cupo. I oportunes les assessories, judicials, fiscals, laborals… com modernament d’informàtica, que nos lliuren de dubtes i nos troben solucions.
Tot lo dit justifica igualment la proximitat colaboradora en la Fira de Mostres, La Cambra de Comerç, la CEV… Pero també institucions com l’Associació Valenciana de Caritat, quan les condicions permetien donar un dinar a l’any, hui més ajustades. Açò nos aIcança un bon lloc de relació oficial i nos dignifica entre els professionals lliures Valencians. Mes que observant majorment un respecte o atenció a les necessitats dels agents actius, al temps que reconeix i premia la fidelitat als 25 i 50 anys en el Colege, és especial en fer-nos majors, procurant-nos cobertura social, cultural i afectiva, modo de reunir-nos en esplay lúdic… I pot lliberar-nos o allaaugerar la cotisació, baix fórmula de “no ejercientes” o “eméritos”. Aixina no necessiten donar-nos de baixa per a estalviar. Al temps se posen en marcha comissions com “Seniors” o des de fa treze anys la de “Majors”.
Inauguración del Club de Mayores
COMISSIÓ DE MAJORS. L’enunciada com epígraf organisatiu i de treball en la Junta de Govern, ha cobert un espai gratíssim, en el temps decreixent de l’activitat. Per mig de les seues excursions i visites guiades mensuals, poden tornar-nos a tants municipis, a on tinguérem clients i amics. No obstant ser ciutats i viles de les que normalment, per la concreció del temps laboral, desconeguem joyes patrimonials, històriques o enclaus paisagístics, ignots i reclosos inclús per al turisme de masses, que ara se nos obrin. l motiu de tornar als restaurants que freqüentàvem, com molt més, descobrint la riquea gastronòmica creixent i els productes de la terra en época òptima. Perque procurem bona elecció i en totes les bandes, ents, ajuntaments… se nos rep en simpatia i afecte; pot ser que nos tornen els que sempre hem derrochat. Les mostres d’arts, museística, arqueològica, llliterària, arquitectònica o festiva, van obrint-se a la curiositat que nos interessa, encadenant-nos en una relació ben ampla i profitosa, entre colegues, quan anem quedant-nos més a soles. I el Colege ho fa més fácil.
La paraula MAJORS no és per a nosatros terme pijoratiu. És substantiva quan accepta ser calificativa en distints significats i valors distints o contraris, des de la perspectiva en la que se contemple. De chiquets tots desigem fer-nos MAJORS i se nos regala l’oït quan nos diuen “qué major t’estàs fent”, aquella expressió que escoltes significa persona ya quallada, en tamany, edat i seny; per al chiquet: adult. Una excessiva aplicació actual, sobretot iniustes als pensionistes, quan se carrega el jubileu de pressió pijorativa i conotació, en lloc de prendre-la com lliberació del treball i la fan perillar; pert l’eufemisme, ficant-se com tapadora de la provecta ancianitat, que malament s’accepta.
Hui gràcies a la tecnologia, als descobriments i aplicacions científics, gogem de millor alimentació i salut, per lo qual guanyem anys de vida, en bona forma física i mental. Aixina, si en el sigle passat als xixanta s’estava en l’ancianitat, hui als setanta i… podem dispondré de movilitat i condicions per a fruir d’activitats recreatives, deportives, culturals i socials que mereixen gojar-se, moltes vinculats al Colege, sobretot perque eixe món de relació és el natural nostre.
La companyia i afecte, en les postrimeries de la vida; quan saps que no estàs a soles, que goges d’assessorament, documentant-te en segurs, percepcions, gestió de patrimoni etc., o adaptació als sistemes telemàtics; com l’accés a les ventages actuals per a la dependència… és molt.
La garantia de millor futur per al comerç personal i lliure universal, deu assegurar-se, front a les grans batalles de l’aïllament i les pressions dels grups impersonals. El Colege som persones. Si no s’equilibren se pagarà en malalties dificils de coure.
Per això dispondre de lloc de reunió i formació com el recent CLUB DE MAJORS en el Colege, nos presta més ocasions per a trobar-nos: fent tertúlia, de cine, de lliteratura, d’arts o de costura; compartir receptes… o fer-se un café en la moderna cafeteria; saber de tots, gojar en tots i patir per tots… Perque tot és el Colege. I el Colege de tots.
