Un dels grans greuges retrets a Rita Barberà i Francisco Camps durant anys va ser l’endeutament assumit per aconstruir la Marina de València en el 2007, amb motiu de la celebració de la Copa de l’Amèrica. Deu anys després el Consorci València 2007 arrossega un llast de 400 milions i l’acaçament per embargament de gran part dels seus recursos, uns cinc milions d’euros anuals, una situació que dificulta la rehabilitació i posada en valor de l’enorme patrimoni del port i la recuperació de l’espai com a referent cultural i d’oci dels valencians. La Marina, no obstant, és decisiva per a la València del futur
La iconografia arquitectònica de Nova York i d’unes altres grans ciutats del Estats Units duen el segell inimitable de Rafael Guastavino, qui va aportar una identitat de marcat aroma valencianesc. L’any 1893, per a l’Exposició de Chicago, l’arquitecte va bastir una rèplica del saló columnari i la torre de la Llonja. Els nord-americans encara no ho sabien però aquelles voltes i columnes anaven a inundar el paisatge urbà del seu país
Tres dècades de conflicte en el Cabanyal han popularitzat amb força (més encara) este topònim. Des del Canyamelar algunes veus alerten que el fet amenaça la diversitat de la frontera marítima de València. El problema no és nou: històricament la gent de la ciutat s’ha referit a tota la zona com a Malva-rosa o Grau. Però no és exactament igual. ¿És el Canyamelar part del Cabanyal? ¿És moment d’estes disquisicions?